Morality (original) (raw)

dbo:abstract

الأخلاق هي منظومة قيم يعتبرها الناس بشكل عام جالبة للخير وطاردةً للشر وفقاً للفلسفة الليبرالية وهي ما يتميز به الإنسان عن غيره. وقد قيل عنها إنها شكل من أشكال الوعي الإنساني كما تعتبر مجموعة من القيم والمبادئ تحرك الأشخاص والشعوب كالعدل والحرية والمساواة بحيث ترتقي إلى درجة أن تصبح مرجعية ثقافية لتلك الشعوب لتكون سنداً قانونياً تستقي منه الدول الأنظمة والقوانين. وهي السجايا والطباع والأحوال الباطنة التي تُدرك بالبصيرة والغريزة، وبالعكس يمكن اعتبار الخلق الحسن من أعمال القلوب وصفاته. فأعمال القلوب تختص بعمل القلب بينما الخُلُق يكون قلبياً ويكون ظاهرا أيضا. والأخلاق هي دراسة، حيث يقيم السلوك الإنساني على ضوء القواعد الأخلاقية التي تضع معايير للسلوك، يضعها الإنسان لنفسه أو يعتبرها التزامات ومبادئ يمشي عليها وأيضا واجبات تتم بداخلها أعماله أو هي محاولة لإزالة البعد المعنوي لعلم الأخلاق، وجعله عنصرا مكيفا، أي أن الأخلاق هي محاولة التطبيق العلمي، والواقعي للمعاني التي يديرها علم الأخلاق بصفة نظرية، ومجردة. والكلمة الإنجليزية للأخلاق «Ethic» مستخلصة من الأبجدية اليونانية «ἤθεα» (إيثيه) أي «عادة». وتكون الأخلاق طاقما من المعتقدات، أو المثاليات الموجهة، والتي تتخلل الفرد أو مجموعة من الناس في المجتمع. والديونتولوجيا -من الجذر اليوناني «δέον» (ديون) أي «ما يجب فعله» و«λογία» (لوغيا) أي «العلم»- أو علم الواجبات مفهوم يستخدم كمرادف للأخلاق المهنية، فيختصّ هذا المجال بالواجبات ويحكم على الفعل راجعاً إلى القواعد والقوانين. (ar)
La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de categories, com bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a través dels judicis morals. El judici moral sempre es troba, parcialment o radicalment, unit a les creences ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individu. La creació del judici de valor és un procés individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenvolupament (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funció dels sentiments (com considera l'emotivisme moral) o en funció de creences o conviccions. (ca)
Morálka (z lat. moralitas, správné chování, od mos, moris, mrav) znamená celkovou představu správného jednání ve společnosti. Od pravidel zdvořilosti se liší tím, že se týká věcí závažných a podstatných, na druhé straně od práva zase tím, že se nedá soudně vymáhat a za její porušení nepřicházejí sankce (potrestání). Používá se ve dvojím významu: * v normativním významu znamená to, co je z vnitřního přesvědčení správné nebo naopak nepřípustné, případně i soubor principů, podle nichž se má lidské jednání a rozhodování hodnotit; * v popisném významu je to pojem pro to, čím se členové určité společnosti nebo skupiny opravdu řídí, co jejich společnost vyžaduje a co naopak odmítá. (cs)
Als Moral wird der Teil der Handlungskonventionen bzw. -regeln bezeichnet, deren Befolgung im zwischenmenschlichen Miteinander als "gut"/"richtig" und deren Nichtbefolgung als "böse"/"falsch" bewertet wird. (de)
Moralo estas sinteno pri agoj kiujn oni rigardas kiel priskribitajn (de religio, socio, persona konscienco racio). Kelkaj aŭtoroj metas diferencon inter moralo kaj Etiko, kiu estas la penso pri ĝenerala, universala agado. (eo)
Morala gizarte bateko pertsonek banakako eta gizarteko jokabideak baloratzeko iritzi eta arauen multzoa da. Zuzen eta oker, ongi eta gaizki dauden giza ekintzei buruzko jarrera da. Adibidez, "gezurra esatea ez da zuzena" edo "ongi dago apala izatea" bezalako iritziek osatzen dute gizarte bateko morala. Morala eta etika bereiztu behar dira, biak loturik badaude ere. Teoriak eta praktikak elkarri osatzen dioten bezala, moralak eta etikak gauza berdina egiten dute, etika teorikoa baita eta morala berriz praktikoa. Moralak gizarte batean ongi eta gaizki dauden jokabideak zehazten ditu, baina irizpide horien zergaiti eta arrazoiei buruz hausnartu gabe. Etikak ordea morala, ongi eta gaizki dagoena, nola eta zergatik izan beharko litzatekeen aztertzen du (etika normatiboa eta meta-etika). Gizakien ekintza guztiak ez dira moralak. Gizakien ekintzak moralaren ikuspuntutik ontzat edo txartzat hartzeko, hiru baldintza bete behar dituzte: * Autonomia: norbera zer egiten ari den argi jakin behar da. Adibidez eskizofrenia paranoidearen menpean zerbait egiten bada, ezin da epaitu etikaren ikuspuntutik. * Borondatea: ekintzaren ondorioak bilatuak izan behar dira; nahi gabe egiten bada ezin da epaitu ekintza moral ona ala txarra den. * Askatasuna: norberaren ekintzen arduradunak izateko, askatasunez, ez behartuta, izan behar dira eginak, ez beste batek behartuta, ez egoerak bultzatuta. Beraz, gizakien ekintzak inkontzienteki, nahi barik edo behartuta egiten badira ezin dira epaitu moralaren ikuspuntutik. (eu)
La moral es el conjunto de costumbres y normas que se consideran «buenas» para dirigir o juzgar el comportamiento de las personas en una comunidad. También es la diferenciación de intenciones, decisiones y acciones entre las que se distinguen como propias (correctas) y las impropias (incorrectas). Se distingue de la ética en que ésta es una moral transcultural o universal, aunque suelen confundirse. La moral permite distinguir cuáles acciones son buenas y cuáles son malas con criterios objetivos. Otra perspectiva la define como el conocimiento de lo que el ser humano debe hacer o evitar para conservar la estabilidad social. El término «moral» tiene un sentido opuesto al de «inmoral» (contra la moral) y «amoral» (sin moral). La existencia de acciones susceptibles de valoración moral está fundamentada en el ser humano, como sujeto de actos voluntarios. Abarca la acción de las personas en todas sus manifestaciones, además de que permite la introducción y referencia de los valores. Los conceptos y creencias sobre la moral llegan a ser considerados y codificados de acuerdo a una cultura, religión, grupo, u otro esquema de ideas, que tienen como función la regulación del comportamiento de sus miembros. La conformidad con dichas codificaciones también puede ser conocida como moral y se considera que la sociedad depende del uso generalizado de esta para su existencia. En la práctica, suelen ser conductas morales basadas, no en planteamientos religiosos, sino coherentes con un determinada antropología. Pueden llegar a darse situaciones equívocas si se pretende negar valor ético a comportamientos que tengan su origen en la religión. Hay diversas definiciones y concepciones de lo que significa moral, lo que ha sido tema de discusión y debate a través del tiempo. Múltiples opiniones concuerdan en que el término representa aquello que permite distinguir entre el bien y el mal de los actos, mientras que otros dicen que son solo las costumbres las que se evalúan virtuosas o perniciosas. El concepto de la moral se diferencia de la filosofía moral o ética en que esta última reflexiona racionalmente sobre los diversos esquemas morales con la finalidad de encontrar ideas principales racionales que determinen las acciones de la ética correcta y las acciones de las éticas incorrectas, es decir, la ética busca principios absolutos o universales, independientes de la moral de cada cultura. (es)
Morality (from Latin moralitas 'manner, character, proper behavior') is the differentiation of intentions, decisions and actions between those that are distinguished as proper (right) and those that are improper (wrong). Morality can be a body of standards or principles derived from a code of conduct from a particular philosophy, religion or culture, or it can derive from a standard that a person believes should be universal. Morality may also be specifically synonymous with "goodness" or "rightness". Moral philosophy includes meta-ethics, which studies abstract issues such as moral ontology and moral epistemology, and normative ethics, which studies more concrete systems of moral decision-making such as deontological ethics and consequentialism. An example of normative ethical philosophy is the Golden Rule, which states: "One should treat others as one would like others to treat oneself." Immorality is the active opposition to morality (i.e. opposition to that which is good or right), while amorality is variously defined as an unawareness of, indifference toward, or disbelief in any particular set of moral standards or principles. (en)
La morale (du latin moralis « relatif aux mœurs ») est une notion qui désigne l'ensemble des règles ou préceptes, obligations ou interdictions relatifs à la conformation de l'action humaine aux mœurs et aux usages d'une société donnée. Éthique et morale sont étymologiquement proches puisque certains traducteurs de philosophes antiques ont utilisé ces deux termes sans nette distinction selon les époques pour traduire le mot grec ethikos. Néanmoins pour certains philosophes modernes, la morale se distingue de l'éthique qui se définit telle une réflexion fondamentale sur laquelle la morale établira ses normes, ses limites et ses devoirs. De la morale est née la philosophie morale qui se distingue de la métaphysique de par son aspect pratique. Une action immorale est parfois une action nuisible comme le vol. La morale ne doit pas être confondue ni avec la casuistique ni avec l'idéologie. En s'intéressant à la question du bien et du mal, la morale se distingue de la logique (dont les valeurs sont le vrai et le faux), du droit (le et l'illégal), de l'art (le beau et le laid) et de l'économie (l'utile et l'inutile). C'est d'après ces valeurs que la morale fixe des principes d'action, qu'on appelle les devoirs de l'être humain, vis-à-vis de lui-même ou des autres individus, ou de l'ensemble de la société, ou d'idéaux plus élevés (la tradition, l'harmonie, la paix, les dieux, etc.), principes qui définissent ce qu'il faut faire et comment agir. Il y a deux formes d'attitude contraire à la morale, l'immoralité qui consiste à transgresser délibérément les règles de la morale sans pour autant porter de jugement sur celle-ci, et l'amoralité qui consiste à refuser ou nier l'existence d'une morale, voire à encourager dans certains cas leur transgression systématique, en séparant les notions d'éthique de celles de mœurs. La morale vise d'une part à la conservation des formes collectives d'organisation sociale, de la société, de l'intérêt général, d'autre part à l'agrément de la vie des individus en société. De même, un même schéma moral est adapté selon chaque culture et société, mais à l'intérieur de ces cultures, différents types de moralité cohabitent ensemble, avec un degré variable de tensions. Elle peut renvoyer à l'ensemble des règles de conduite diffuses dans une société donnée (politesse, courtoisie, civisme), ou encore à des préceptes énoncés explicitement par une religion ou une doctrine (morale religieuse, philosophie morale, éthique). Les règles morales peuvent se diviser en deux groupes : d'une part, les maximes de la morale personnelle (individuelle) et, d'autre part, les codes de conduite (ou systèmes de principes) partagés au sein d'une communauté culturelle, religieuse ou civile (collectifs). Les règles morales peuvent être vues comme de simples habitudes qui ont fini par s'imposer à un groupe social (mœurs, coutumes), c'est-à-dire des façons d'agir culturelles, acquises, apprises et intégrées par les agents (consciemment ou non) qui ont fini par se préciser ou se transformer au cours des siècles, ou au contraire comme des normes absolues, invariables dans le temps, transcendantes et d'origine divine ou révélées. De même, elles peuvent être considérées comme relatives, variables selon les peuples et les époques, ou au contraire comme universelles, indépendantes du lieu et de l'époque, et établies par la raison humaine ou exigées par une certaine représentation de l'être humain en général (universalisme, droits de l'homme). Selon l'approche philosophique, le critère définissant une conduite morale (ou ce que signifie « bien agir ») ne sera pas le même. En effet, la valeur morale d'une action (le fait qu'elle soit bonne ou mauvaise) peut être définie soit d'après ses conséquences (conséquentialisme, utilitarisme, pragmatisme), c'est-à-dire selon les effets engendrés par cette action, soit d'après sa conformité à des valeurs (déontologie, intuitionnisme), c'est-à-dire selon les intentions ou motivations qui la commandent (indépendamment des conséquences). L'écrivain Norman Spinrad précisa dans une interview à Métropolis que les conflits moraux étaient moins ceux du bien contre le mal qu'entre des versions différentes et incompatibles du bien[réf. nécessaire], faisant écho tant au vicomte Louis de Bonald (« Il est plus commode de faire son devoir que de le connaître ») qu'à Jean-Paul Sartre dans L'Existentialisme est un humanisme. (fr)
Ar leibhéal bunúsach, deirtear uaireanta go mbaineann an mhoráltacht le ceart agus mícheart, le maith agus olc nó le maitheas agus . Mar sin is leis na bearta a dhéanann duine a bhaineann an mhoráltacht. Ach chun a bheith morálta dá bhrí sin, caithfear a mheas cad tá maith/ceart agus gníomhú ar an mbreithiúnas sin. Tá tionchar ar ár mbearta ag an tuiscint atá againn ar cad is moráltacht ann. Is é is brí le bheith morálta mar sin ná an rud ceart/maith a aithint agus feidhmiú de réir an bhreithiúnais seo. Is iomaí ní a imríonn tionchar ar an duine agus é ag teacht ar bhreithiúnas. Tá cuid acu sin, is dócha, uilí go maith. Bíonn breithiúnas an-chuid daoine, mar shampla, faoi cad is maith agus olc ann faoi anáil dhlí na tíre. Ar na tionchair eile tá: tionchar an chultúir ina maireann an duine, an teaghlach inar tógadh é, a chuid oideachais, cúrsaí creidimh agus eachtraí suaithinseacha a shaoil. Tharlódh, mar shampla, go measfadh duine rud áirithe a bheith mícheart amach is amach ní hamháin toisc é a bheith mícheart i súile an dlí, i súile thraidisiún a theaghlaigh, a chultúir agus a chreidimh ach toisc chomh maith gur tharla rud éigin dó féin (ga)
Moral (Latin: Moralitas; Arab: أخلاق, akhlāq) adalah (ajaran tentang) baik buruk yang diterima umum mengenai perbuatan, sikap, kewajiban, dan sebagainya . Moral merupakan standar perilaku yang memungkinkan setiap orang untuk dapat hidup secara kooperatif dalam suatu kelompok. Moral dapat mengacu pada sanksi-sanksi masyarakat terkait perilaku yang benar dan dapat diterima. Secara Etimologi Moral berasal dari bahasa Latin mos(jamak: mores) yang berarti kebiasaan, adat. Kata mos”(mores) dalam bahasa Latin sama artinya dengan etos dalam bahasa Yunani. Di dalam bahasa Indonesia, kata moral diterjemahkan dengan “aturan kesusilaan” ataupun suatu istilah yang digunakan untuk menentukan sebuah batas-batas dari sifat peran lain, kehendak, pendapat atau batasan perbuatan yang secara layak dapat dikatakan benar, salah, baik maupun buruk. kata 'moral' sering disamakan dengan kata 'etika', karena kedua kata tersebut sama-sama mempunyai arti kebiasaan, adat. Moral itu sendiri dapat diartikan sebagai : nilai-nilai dan norma-norma yang menjadi pegangan bagi seseorang atau kelompok dalam mengatur tingkah lakunya. Di samping itu, terdapat kata yang berhubungan dengan moral yang merupakan kata berimbuhan yang berasal dari kata 'moral', yaitu 'moralitas'. 'Moralitas' adalah sifat moral atau keseluruhan asas dan nilai yang berkenaan dengan baik dan buruk. Jadi, Moralitas suatu perbuatan artinya segi moral suatu perbuatan atau baik buruknya perbuatan tersebut. Istilah manusia menyebut ke manusia atau orang lainnya dalam tindakan yang memiliki nilai positif. Manusia yang tidak memiliki moral disebut amoral artinya dia tidak bermoral dan tidak memiliki nilai positif dalam pandangan manusia lainnya. Sehingga moral adalah hal mutlak yang harus dimiliki oleh manusia. Moral secara ekplisit adalah hal-hal yang berhubungan dengan proses sosialisasi individu. Tanpa moral manusia tidak bisa melakukan proses sosialisasi. Moral dalam zaman sekarang memiliki nilai implisit karena banyak orang yang memiliki moral atau sikap amoral itu dari sudut pandang yang sempit. Moral itu sifat dasar yang diajarkan di sekolah-sekolah dan manusia harus memiliki moral jika ia ingin dihormati oleh sesamanya. Moral adalah nilai kemutlakan dalam kehidupan bermasyarakat secara utuh. Penilaian terhadap moral diukur dari kebudayaan masyarakat setempat. Moral adalah perbuatan, tingkah laku atau ucapan seseorang dalam berinteraksi dengan manusia. Apabila yang dilakukan seseorang itu sesuai dengan nilai rasa yang berlaku di masyarakat tersebut dan dapat diterima serta menyenangkan lingkungan masyarakatnya, maka orang itu dinilai memiliki moral yang baik, begitu juga sebaliknya. Moral adalah produk dari budaya dan agama. Setiap budaya memiliki standar moral yang berbeda-beda sesuai dengan sistem nilai yang berlaku dan telah terbangun sejak lama. (in)
La morale è l'insieme dei valori o principi ideali in base ai quali l'individuo e la collettività sogliono distinguere il bene dal male, e a cui scelgono liberamente di conformare o meno il proprio comportamento. Tali principi possono rifarsi alle tradizioni di una collettività, oppure originarsi da precetti religiosi, dalla realtà sociale e politica, o dall'organizzazione economica e giuridica storicamente mutevole. Allegoria della moralità (con ritratto di senatore veneziano) attribuita al Tintoretto, 1585. Il termine morale (in latino: moralis, derivante da mos, moris ossia "costume"), fu coniato da Marco Tullio Cicerone per calco del greco antico ἠθικός (etikòs), derivato di ἦθος (trasl. etos, costume), da cui deriva il termine etica. (it)
도덕(道德, 영어 "Morality"는 라틴어moralitas에서 유래했다.), 곧 "예의범절, 성품, 예의바른 행동"(manner, character, proper behavior)"은 덕과 악덕을 분간하는 것을 배우는 과정이다. 가치의 적합한 체계와 도덕적 행위의 원칙들은 좋은 풍습(덕)을 장려하지만, 나쁜 풍습(악덕)은 비난한다. 도덕적 판단은 하나의 행동이 적당한 것인지 아니면 부적당한 것인지 또는 이기적인 것인지 이기적이 아닌 것인지를 깊이 생각하여 결정하는 것이다. 도덕의 진실한 동일시는 덕으로, 친절, 예의 바름, 정직, 의리 등으로 간주된다. 위선은 거짓으로 덕을 행하는 것으로, 실제로 굉장히 높은 도덕적 기준을 가지고 있는 것처럼 주장하지만, 그 주장과 실제 행위가 일치하지 않는 것을 말한다. 도덕은 그것이 문화, 철학, 종교, 사회 또는 개인적인 양심 중 어느 것으로부터 유래했든지 간에, 논리, 경험 그리고 적절한 판단을 통해 평가된다. 규범적이고 보편적인 감각에서, 도덕은 행위의 이상적인 규범으로 언급되며, 그것은 모든 인종과 특정한 상황에 있는 사람들이 무엇인가를 선택해야 할 때 좋은 쪽으로 지지를 받고 있다. 이런 감각에서의 도덕을 부정하는 견해도 있는데, 그것을 "도덕적 회의주의"라고 한다. 광차 문제 같은 사고 실험을 그 예로 들 수 있다. 도덕은 때때로 도덕적 영역에 대한 체계적인 철학적 연구인 윤리학의 동의어로 사용된다. 윤리학은 도덕적 결과가 어떻게 특정한 상황에서 성취될 수 있는지(응용윤리학), 도덕적 가치들이 어떻게 결정되는지(규범윤리학), 무엇이 사람들을 실제로 도덕적 규범들에 따르게 하는지(기술윤리학), 어떤 목적적 정당화를 포함하는, 윤리학과 도덕성의 근본적인 본질은 무엇인지(분석윤리학 또는 메타윤리학), 도덕적 수용력과 도덕적 힘은 어떻게 발달하고 그것의 본성은 무엇인지(도덕 심리학)와 같은 질문들을 던지고 고민한다. 예를 들면 응용윤리학에서, 사람의 생명을 해하는 것을 금지하는 것은, 주요한 형벌, 실패, 그리고 권리 침해의 싸움의 관점에서 논쟁적이다. 규범윤리학에서 전형적인 질문은 누군가를 위험으로부터 지키기 위해 하는 거짓말이 정당화될 수 있는가 일 것이다. 분석윤리학에서는, 주요한 주제가 '올바름' 또는 '잘못' 같은 말의 뜻이다. 도덕적 사실주의는 객관적인 도덕적 사실을 보도하는 진실한 도덕적 언급이 있다고 본다. 반면에 도덕적 반-사실주의는 도덕이 사회학에서 언급되는 규범(norm)으로부터 유래되었다고 생각한다. 문화상대론자는 특정 사회에서 일반적으로 행하여지는 것이 도덕이라고 말한다. 신적 명령 이론(divine command theory)에 따르면, 도덕은 신의 명령이다. 정서주의(emotivism)에서는 도덕이 단지 말하는 사람이 지닌 감정의 표현이라고 여긴다. 철학에서 언급되는 규범적인(prescriptive philosophy) 입장에서는 도덕을 암묵적인 명령이라고 본다. 도덕적 허무주의(Moral nihilism)는 오류 이론(error theory)을 주장하는데, 객관적인 도덕적 사실이란 거짓으로 만든 전제라고 생각한다. 일부 사상가는 옳은 행동이 무엇인지를 정확하게 정할 수 없다고 생각했다. 따라서 그들은 도덕이 오직 특정한 상황에 따라 판단해야 하는 문제라고 보았고, 그것은 특정한 신념 체계와 사회-역사적인 맥락 안에서 이루어지는 것이라고 주장했다. 이 입장이 이며, 자주 인류학으로부터 이 입장을 뒷받침할 수 있는 경험적 증거들을 인용하곤 한다. 이와 반대되는 견해는 보편적이고 영원한 도덕적 진리가 있다는 것으로, 도덕적 절대주의라고 불린다. 는 우리가 의미 있는 도덕적 결정을 내릴 때 사회적인 동조(conformity)의 힘이 작용한다는 사실을 아마도 인정할 것이다. 그러나 그들은 문화적 규범(norm)과 규약(convention)이 도덕적으로 옳은 행동의 범위를 한정한다는 것은 인정하지 않을 것이다. (ko)
道徳（どうとく、英: moral、モラル）は、中国の古典を由来とする観念であり、「道」と「徳」という２つの考えからなる。道とは、人が従うべきルールのことであり、徳とは、そのルールを守ることができる状態をいう。道徳的規範（どうとくてききはん）や道徳性（どうとくせい）ともいう。あるいは類義語の倫理（りんり、英: ethics、エシクスまたはエシックス）はいくつかの意味をもち、道徳を表すことが多い。 (ja)
Moraal (of zeden) is de opdeling van de handelingen (ofwel gedragingen), in een gegeven (voorgestelde of bestaande) maatschappelijke context, in handelingen die correct zijn of als wenselijk worden gezien en handelingen die dat niet zijn. Voorbeelden: (of seksuele moraal; strengere varianten worden ook wel aangeduid als kuisheid), manieren, etiquette, natuurwet (ethiek), medische ethiek, . Het filosofisch vakgebied van de ethiek richt zich op de vraag 'wat is een goede moraal?'. Soms wordt het woord ethiek gebruikt voor moraal, maar doorgaans betekent ethiek, moraalfilosofie waaronder valt de verdediging van een moraal. Bovengenoemd onderscheid kan gedefinieerd of beschreven worden d.m.v. een gedragsregel. Met een universele moraal of moraliteit (morele universaliteit) wordt doorgaans een moraal bedoeld, met een morele gedragsregel die geldt voor of kan worden toegepast op alle gelijke personen en onafhankelijk is van ordening. Personen kunnen bijvoorbeeld als gelijken worden gezien indien ze moreel bekwaam waren voor de te evalueren situatie. Vaak wordt hieraan toegevoegd dat de moraal altijd en overal en in elke situatie geldt of kan worden toegepast. Een handeling is immoreel als het ingaat tegen de wetten van de moraal en moreel indien het eraan voldoet. Iets is amoreel als het niets met goed of kwaad te maken heeft. Men kan spreken van een bepaalde moraal of zedenleer. Daarnaast wordt het begrip moraal gebruikt in de betekenis van zedenles. De moraal is dan het motief van een verhaal, de achterliggende gedachte of aanleiding. Motieven worden in elk soort literatuur gebruikt, ingebed in de tekst, vaak op het eerste gezicht niet te herkennen, tenzij je het verhaal ontleedt. Oudere voorbeelden zijn de parabel en het sprookje, maar ook in recente vormen, zoals stripverhalen, wordt een moraal ingebracht. Een eenvoudig voorbeeld geldt de recente verhalen van Suske en Wiske, die dikwijls over de natuur en haar bescherming gaan. Moraal wordt in hoge mate bepaald door traditie en de normen / normen en waarden van de samenleving waar iemand deel van uitmaakt. Zo bestuderen antropologen samenlevingen over heel de wereld. Zij beschrijven de zeden, moraal van volkeren, en merken op hoe sterk verschillend of gelijkend deze zijn met die van andere groepen. Wat 'immoreel' is in de ene samenleving kan dus 'normaal' gedrag zijn in een andere samenleving. Antropologe Celia Green maakte bijvoorbeeld een onderscheid tussen 'tribale' (stammen-) en 'territoriale moraal' De laatste bevat tal van verbodsbepalingen die het grondgebied en het eigendom afbakenen en beschermen. Territoriale moraal is echter wel tolerant, zolang een persoon zich niet bemoeit met het eigendom van een ander. Daarentegen is tribale moraal normatief, het legt de normen van het collectief op aan het individu. Deze normen zijn echter arbitrair, cultureel afhankelijk en 'flexibel', terwijl territoriale moraal zich richt op regels die universeel en absoluut zijn, zoals Kants 'categorische imperatief' . (nl)
Moralność – zbiór zasad (norm), które określają, co jest dobre, a co złe. (pl)
Мора́ль (лат. moralitas, термин введён Цицероном от лат. mores «общепринятые традиции») — принятые в обществе представления о хорошем и плохом, правильном и неправильном, добре и зле, а также совокупность норм поведения, вытекающих из этих представлений. Иногда термин употребляется по отношению не ко всему обществу, а к его части, например: христианская мораль, буржуазная мораль и так далее. В тех языках, где, как, например, в русском, помимо слова мораль употребляется слово нравственность (в немецком — Moralität и Sittlichkeit), эти два слова чаще выступают в роли синонимов или каким-то образом концептуализируются для обозначения отдельных сторон (уровней) морали, причём концептуализации такого рода носят по преимуществу авторский характер. Мораль, принятая и преобладающая в том или ином обществе, называется общественная мораль. Мораль изучает отдельная философская дисциплина — этика. (ru)
Moral (av latinets adjektiv moralis, "det som rör sederna") är en kvalitativ egenskap i en handling, i ett beteende, eller hos en person att följa de etiska normerna; att följa god sed. Det kan också betyda förståelsen inför vad som är rätt och fel. Med moral kan också avses regler och principer för handling som människor anser att det är deras plikt att leva efter. Sådana regler och principer studeras särskilt i etiken. Termen moralisk används som sammanfattning av de beteenden som överensstämmer med god sed för en enskild människa, grupp eller kollektiv av människor. Det betecknar vidare en uppfattning om känslan av vad som är riktigt ur sedlig synpunkt; förhållandet att handla på ett sedligt riktigt sätt eller förmåga därtill. Med ett akademiskt språkbruk avser "moral" en persons eller kulturs etiska normer, vare sig dessa är goda eller onda; även "omoraliska" personer kan således anses ha en moral. En viss moraluppfattning är ofta kopplad till en viss världs- eller livsåskådning, till exempel socialism eller kristendom (jämför Jesu bergspredikan). Å andra sidan är moral i marxistiskt språkbruk även sådant som på ett mer omedelbart sätt avspeglar villkoren för det materiella samhällslivet; moralregler som "var och en efter egen förmåga", eller i liberala, atomistiska, perspektiv; "ensam är stark", och så vidare. Begreppet används ibland även som en synonym till "etik". Etiken behandlar frågor som hur de bästa moraliska konsekvenserna kan åstadkommas i specifika situationer till exempel (tillämpad etik), hur man avgör vad som har moraliskt värde (normativ etik), vilken moral människor faktiskt har, vad som är moralens grundläggande natur, exempelvis om den kan rättfärdigas på objektiva grunder (metaetik) och hur förmågan att vara moralisk utvecklas och denna förmågas natur i allmänhet (moralpsykologi). Inom tillämpad etik är exempelvis frågan om att beröva människor deras liv kontroversiell mot bakgrund av dödsstraff, abort, dödshjälp och krig. Inom normativ etik kan en typisk fråga vara huruvida en lögn som uttalas i syfte att skydda en person från att skadas är rättfärdigad. Inom metaetik är en central fråga vilken mening begreppen "rätt" och "fel" har. Efter påverkan av bland annat engelska har ordet "moral" även fått betydelsen "kampanda" eller "driftighet", i synnerhet i uttryck som "stridsmoral". Med moralisk auktoritet menas det informella inflytande en individ, institution eller stat kan ha genom att vara känd för sin goda och föredömliga moral. Exempel är FN, Amnesty eller Nelson Mandela. (sv)
Moral (do latim moralis "maneira, caráter, comportamento próprio") é a diferenciação de intenções, decisões e ações entre aquelas que são distinguidas como próprias e as que são impróprias. Seria importante referir, ainda, quanto à etimologia da palavra "moral", que esta se originou a partir do intento dos romanos traduzirem a palavra grega êthica. E assim, a palavra moral não traduz por completo, a palavra grega originária. É que êthica possuía, para os gregos, dois sentidos complementares: o primeiro derivava de êthos e significava, numa palavra, a interioridade do ato humano, ou seja, aquilo que gera uma ação genuinamente humana e que brota a partir de dentro do sujeito moral, ou seja, êthos remete-nos para o âmago do agir, para a intenção. Por outro lado, êthica significava também éthos, remetendo-nos para a questão dos hábitos, costumes, usos e regras, o que se materializa na assimilação social dos valores. A tradução latina do termo êthica para mores "esqueceu" o sentido de êthos (a dimensão pessoal do ato humano), privilegiando o sentido comunitário da atitude valorativa. Dessa tradução incompleta resulta a confusão que muitos, hoje, fazem entre os termos ética e moral. A ética pode encontrar-se com a moral pois a suporta, na medida em que não existem costumes ou hábitos sociais completamente separados de uma ética individual. Da ética individual se passa a um valor social, e deste, quando devidamente enraizado numa sociedade, se passa à lei. Assim, pode-se afirmar, seguindo este raciocínio, que não existe lei sem uma ética que lhe sirva de alicerce. Segundo José Ferrater Mora, os termos 'ética' e 'moral' são usados, por vezes, indistintamente. Contudo, o termo moral tem usualmente uma significação mais ampla que o vocábulo 'ética'. A moral é aquilo que se submete a um valor. Hegel distingue a moral subjetiva (cumprimento do dever, pelo ato de vontade) da moral objetiva (obediência à lei moral enquanto fixada pelas normas, leis e costumes da sociedade, a qual representa ao mesmo tempo o espírito objetivo). Hegel considera que seja insuficiente a mera boa vontade subjetiva. É preciso que a boa vontade subjetiva não se perca em si mesma ou se mantenha simplesmente como aspiração ao bem, dentro de um subjetivismo meramente abstrato. Para que se torne concreto, é preciso que se integre com o objetivo, que se manifesta moralmente como moral objetiva. É a racionalidade da moral universal concreta que pode dar um conteúdo à moral subjectiva da mera consciência moral. Alguns dicionários definem moral como "conjunto de regras de conduta consideradas como válidas, éticas, quer de modo absoluto para qualquer tempo ou lugar, quer para grupos ou pessoa determinada" (Aurélio Buarque de Hollanda), ou seja, regras estabelecidas e aceitas pelas comunidades humanas durante determinados períodos de tempo. (pt)
Мора́ль (лат. moralitas) — система неофіційних уявлень, норм та оцінок, що регулюють поведінку людей у суспільстві, практична реалізація положень якої забезпечується громадським схваленням чи осудом. (uk)
道德（英語：moral；源自拉丁語：moralitas，即"举止，品质，适当的行为"）是依据一定社会或阶级（生活形態）的价值观、社会舆论、传统习俗和人的内心信念的力量（生產能力）来调整对他人和自己之间的行为进行善恶、荣辱、正当或不正当等的相互关系（生產關係）的评价和断定的行为规范标准。有着通过确立一定的善恶标准和行为准则，来约束人们的相互关系和个人行为，调节社会关系，并与法一起对社会生活的正常秩序起保障作用。贯串于社会生活的各个方面，如社会公德、婚姻家庭道德、职业道德等。在英語，Moral是指那些杰出的人之间的意图、决定和行动的区分，即是正确的还是不正确的及其相关的觀念准则。道德可以是源自於特定哲學、宗教或文化的行為準則中衍生出來的一系列標准或原則，也可以源於一個人所相信的普遍價值。道德是一種「非正式公共機制」，非正式即指無法律或權威能判定其正確與否，而公共機制指所有場合都能套用的準則。一些研究認為，對道德情操的注重，存在於所有的人類社會當中，道德情操是普世文化通則的一部分；而一些研究更認為，像是誠實、助人、寬容、忠誠、責任、社會公正、平等、家庭與國家安全、社會秩序的穩定、報恩等等和道德相關的行為，是普世價值的一部分，也就是說，這些行為可能是所有社會普遍認可的德行，提倡此種原則的倫理學立場稱為道德普遍主義。不過道德相對主義的哲學則與道德普遍原則對立，道德相對主義認為不存在普遍的道德原則。 (zh)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

rdf:type

rdfs:comment

Als Moral wird der Teil der Handlungskonventionen bzw. -regeln bezeichnet, deren Befolgung im zwischenmenschlichen Miteinander als "gut"/"richtig" und deren Nichtbefolgung als "böse"/"falsch" bewertet wird. (de)
Moralo estas sinteno pri agoj kiujn oni rigardas kiel priskribitajn (de religio, socio, persona konscienco racio). Kelkaj aŭtoroj metas diferencon inter moralo kaj Etiko, kiu estas la penso pri ĝenerala, universala agado. (eo)
道徳（どうとく、英: moral、モラル）は、中国の古典を由来とする観念であり、「道」と「徳」という２つの考えからなる。道とは、人が従うべきルールのことであり、徳とは、そのルールを守ることができる状態をいう。道徳的規範（どうとくてききはん）や道徳性（どうとくせい）ともいう。あるいは類義語の倫理（りんり、英: ethics、エシクスまたはエシックス）はいくつかの意味をもち、道徳を表すことが多い。 (ja)
Moralność – zbiór zasad (norm), które określają, co jest dobre, a co złe. (pl)
Мора́ль (лат. moralitas) — система неофіційних уявлень, норм та оцінок, що регулюють поведінку людей у суспільстві, практична реалізація положень якої забезпечується громадським схваленням чи осудом. (uk)
الأخلاق هي منظومة قيم يعتبرها الناس بشكل عام جالبة للخير وطاردةً للشر وفقاً للفلسفة الليبرالية وهي ما يتميز به الإنسان عن غيره. وقد قيل عنها إنها شكل من أشكال الوعي الإنساني كما تعتبر مجموعة من القيم والمبادئ تحرك الأشخاص والشعوب كالعدل والحرية والمساواة بحيث ترتقي إلى درجة أن تصبح مرجعية ثقافية لتلك الشعوب لتكون سنداً قانونياً تستقي منه الدول الأنظمة والقوانين. وهي السجايا والطباع والأحوال الباطنة التي تُدرك بالبصيرة والغريزة، وبالعكس يمكن اعتبار الخلق الحسن من أعمال القلوب وصفاته. فأعمال القلوب تختص بعمل القلب بينما الخُلُق يكون قلبياً ويكون ظاهرا أيضا. (ar)
La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de categories, com bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a través dels judicis morals. (ca)
Morálka (z lat. moralitas, správné chování, od mos, moris, mrav) znamená celkovou představu správného jednání ve společnosti. Od pravidel zdvořilosti se liší tím, že se týká věcí závažných a podstatných, na druhé straně od práva zase tím, že se nedá soudně vymáhat a za její porušení nepřicházejí sankce (potrestání). Používá se ve dvojím významu: (cs)
La moral es el conjunto de costumbres y normas que se consideran «buenas» para dirigir o juzgar el comportamiento de las personas en una comunidad. También es la diferenciación de intenciones, decisiones y acciones entre las que se distinguen como propias (correctas) y las impropias (incorrectas). Se distingue de la ética en que ésta es una moral transcultural o universal, aunque suelen confundirse. La moral permite distinguir cuáles acciones son buenas y cuáles son malas con criterios objetivos. Otra perspectiva la define como el conocimiento de lo que el ser humano debe hacer o evitar para conservar la estabilidad social. (es)
Morala gizarte bateko pertsonek banakako eta gizarteko jokabideak baloratzeko iritzi eta arauen multzoa da. Zuzen eta oker, ongi eta gaizki dauden giza ekintzei buruzko jarrera da. Adibidez, "gezurra esatea ez da zuzena" edo "ongi dago apala izatea" bezalako iritziek osatzen dute gizarte bateko morala. Gizakien ekintza guztiak ez dira moralak. Gizakien ekintzak moralaren ikuspuntutik ontzat edo txartzat hartzeko, hiru baldintza bete behar dituzte: Beraz, gizakien ekintzak inkontzienteki, nahi barik edo behartuta egiten badira ezin dira epaitu moralaren ikuspuntutik. (eu)
Morality (from Latin moralitas 'manner, character, proper behavior') is the differentiation of intentions, decisions and actions between those that are distinguished as proper (right) and those that are improper (wrong). Morality can be a body of standards or principles derived from a code of conduct from a particular philosophy, religion or culture, or it can derive from a standard that a person believes should be universal. Morality may also be specifically synonymous with "goodness" or "rightness". (en)
Ar leibhéal bunúsach, deirtear uaireanta go mbaineann an mhoráltacht le ceart agus mícheart, le maith agus olc nó le maitheas agus . Mar sin is leis na bearta a dhéanann duine a bhaineann an mhoráltacht. Ach chun a bheith morálta dá bhrí sin, caithfear a mheas cad tá maith/ceart agus gníomhú ar an mbreithiúnas sin. Tá tionchar ar ár mbearta ag an tuiscint atá againn ar cad is moráltacht ann. (ga)
Moral (Latin: Moralitas; Arab: أخلاق, akhlāq) adalah (ajaran tentang) baik buruk yang diterima umum mengenai perbuatan, sikap, kewajiban, dan sebagainya . Moral merupakan standar perilaku yang memungkinkan setiap orang untuk dapat hidup secara kooperatif dalam suatu kelompok. Moral dapat mengacu pada sanksi-sanksi masyarakat terkait perilaku yang benar dan dapat diterima. (in)
La morale (du latin moralis « relatif aux mœurs ») est une notion qui désigne l'ensemble des règles ou préceptes, obligations ou interdictions relatifs à la conformation de l'action humaine aux mœurs et aux usages d'une société donnée. Éthique et morale sont étymologiquement proches puisque certains traducteurs de philosophes antiques ont utilisé ces deux termes sans nette distinction selon les époques pour traduire le mot grec ethikos. Néanmoins pour certains philosophes modernes, la morale se distingue de l'éthique qui se définit telle une réflexion fondamentale sur laquelle la morale établira ses normes, ses limites et ses devoirs. De la morale est née la philosophie morale qui se distingue de la métaphysique de par son aspect pratique. Une action immorale est parfois une action nuisibl (fr)
La morale è l'insieme dei valori o principi ideali in base ai quali l'individuo e la collettività sogliono distinguere il bene dal male, e a cui scelgono liberamente di conformare o meno il proprio comportamento. Tali principi possono rifarsi alle tradizioni di una collettività, oppure originarsi da precetti religiosi, dalla realtà sociale e politica, o dall'organizzazione economica e giuridica storicamente mutevole. Allegoria della moralità (con ritratto di senatore veneziano) attribuita al Tintoretto, 1585. (it)
도덕(道德, 영어 "Morality"는 라틴어moralitas에서 유래했다.), 곧 "예의범절, 성품, 예의바른 행동"(manner, character, proper behavior)"은 덕과 악덕을 분간하는 것을 배우는 과정이다. 가치의 적합한 체계와 도덕적 행위의 원칙들은 좋은 풍습(덕)을 장려하지만, 나쁜 풍습(악덕)은 비난한다. 도덕적 판단은 하나의 행동이 적당한 것인지 아니면 부적당한 것인지 또는 이기적인 것인지 이기적이 아닌 것인지를 깊이 생각하여 결정하는 것이다. 도덕의 진실한 동일시는 덕으로, 친절, 예의 바름, 정직, 의리 등으로 간주된다. 위선은 거짓으로 덕을 행하는 것으로, 실제로 굉장히 높은 도덕적 기준을 가지고 있는 것처럼 주장하지만, 그 주장과 실제 행위가 일치하지 않는 것을 말한다. (ko)
Moraal (of zeden) is de opdeling van de handelingen (ofwel gedragingen), in een gegeven (voorgestelde of bestaande) maatschappelijke context, in handelingen die correct zijn of als wenselijk worden gezien en handelingen die dat niet zijn. Voorbeelden: (of seksuele moraal; strengere varianten worden ook wel aangeduid als kuisheid), manieren, etiquette, natuurwet (ethiek), medische ethiek, . Het filosofisch vakgebied van de ethiek richt zich op de vraag 'wat is een goede moraal?'. Soms wordt het woord ethiek gebruikt voor moraal, maar doorgaans betekent ethiek, moraalfilosofie waaronder valt de verdediging van een moraal. Bovengenoemd onderscheid kan gedefinieerd of beschreven worden d.m.v. een gedragsregel. Met een universele moraal of moraliteit (morele universaliteit) wordt doorgaans een (nl)
Moral (do latim moralis "maneira, caráter, comportamento próprio") é a diferenciação de intenções, decisões e ações entre aquelas que são distinguidas como próprias e as que são impróprias. Seria importante referir, ainda, quanto à etimologia da palavra "moral", que esta se originou a partir do intento dos romanos traduzirem a palavra grega êthica. (pt)
Moral (av latinets adjektiv moralis, "det som rör sederna") är en kvalitativ egenskap i en handling, i ett beteende, eller hos en person att följa de etiska normerna; att följa god sed. Det kan också betyda förståelsen inför vad som är rätt och fel. Med moral kan också avses regler och principer för handling som människor anser att det är deras plikt att leva efter. Sådana regler och principer studeras särskilt i etiken. (sv)
Мора́ль (лат. moralitas, термин введён Цицероном от лат. mores «общепринятые традиции») — принятые в обществе представления о хорошем и плохом, правильном и неправильном, добре и зле, а также совокупность норм поведения, вытекающих из этих представлений. (ru)
道德（英語：moral；源自拉丁語：moralitas，即"举止，品质，适当的行为"）是依据一定社会或阶级（生活形態）的价值观、社会舆论、传统习俗和人的内心信念的力量（生產能力）来调整对他人和自己之间的行为进行善恶、荣辱、正当或不正当等的相互关系（生產關係）的评价和断定的行为规范标准。有着通过确立一定的善恶标准和行为准则，来约束人们的相互关系和个人行为，调节社会关系，并与法一起对社会生活的正常秩序起保障作用。贯串于社会生活的各个方面，如社会公德、婚姻家庭道德、职业道德等。在英語，Moral是指那些杰出的人之间的意图、决定和行动的区分，即是正确的还是不正确的及其相关的觀念准则。道德可以是源自於特定哲學、宗教或文化的行為準則中衍生出來的一系列標准或原則，也可以源於一個人所相信的普遍價值。道德是一種「非正式公共機制」，非正式即指無法律或權威能判定其正確與否，而公共機制指所有場合都能套用的準則。 (zh)

rdfs:label

Morality (en)
أخلاق (ar)
Moral (ca)
Morálka (cs)
Moral (de)
Moralo (eo)
Moral (es)
Moral (eu)
Moráltacht (ga)
Morale (fr)
Moral (in)
Morale (it)
道徳 (ja)
도덕 (ko)
Moraal (nl)
Moralność (pl)
Moral (pt)
Мораль (ru)
Moral (sv)
道德 (zh)
Мораль (uk)

owl:sameAs

is dbo:wikiPageWikiLink of