Croatian War of Independence (original) (raw)

dbo:abstract

La guerra de la independència croata fou una guerra a Croàcia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforçats per l'Exèrcit Popular Iugoslau controlat per Sèrbia. El bàndol croat aspirava a establir una sobirania internacionalment reconeguda per a la República de Croàcia, prèviament pertanyent a la República Federal Socialista de Iugoslàvia, mentre que els serbis volien establir nous límits a les zones de Croàcia amb una majoria sèrbia o amb una minoria influent de serbis, buscant la seva secessió de la resta de Croàcia. Molts afirmen que els propòsits de Slobodan Milošević eren la creació d'una Sèrbia més gran en unir tots el serbis sota una única bandera. La guerra va ser sorprenent per la seva brutalitat en una societat relativament desenvolupada a Europa, i en temps moderns. (ca)
حرب الاستقلال الكرواتية هي حرب نشبت خلال أعوام 1991 حتى 1995 بين القوات الموالية للحكومة الكرواتية التي أعلنت استقلالها عن يوغسلافيا وبين الجيش الشعبي اليوغسلافي الذي يسيطر عليه الصرب. (ar)
Chorvatská válka za nezávislost (v Chorvatsku známa jako Domovinski Rat – Vlastenecká válka, nebo Válka za nezávislost) je název válečného konfliktu na území dnešního Chorvatska v letech 1991 až 1995. Šlo převážně o konflikt mezi Chorvaty a chorvatskými (krajinskými) Srby. Fakticky byla součástí první části jugoslávských válek. Překvapila svou krutostí, nebývalou od druhé světové války. Již na konci zimy a na jaře 1991 začaly přerůstat dlouhodobé chorvatsko-srbské animozity v drobné ozbrojené srážky (Plitvice, Pakrac, Benkovac, atp.). V referendu z 19. května 1991 se pro nezávislost Chorvatska vyslovilo 94,7 procenta hlasujících. Sněm Republiky Chorvatsko 25. června 1991 vyhlásil nezávislost republiky. Referendum neuznali Srbové žijící na území bývalé Vojenské hranice. S podporou jugoslávské armády, tvořené převážně Srby, Srbové tuto část Chorvatska během několika měsíců trvající války ovládli. K významným bitvám patří dobytí Vukovaru (srbské vítězství) a obléhání Dubrovniku (chorvatské vítězství). Materiální škody, především v oblasti Slavonie, byly ohromné a celá města byla zpustošena (těžce poškozen právě Vukovar, dále rozsáhlá poškození Osijeku, který bombardovalo jugoslávské letectvo). Na podzim 1991 se fronta stabilizovala. Mezi oběma stranami bylo uzavřeno příměří, které měly kontrolovat jednotky OSN (nikdy nebylo 100% dodržováno) a Jugoslávská lidová armáda se pod mezinárodním diplomatickým tlakem stáhla. Území za frontovými liniemi fungovalo pod názvem mezinárodně neuznané republiky Srbská krajina s hlavním městem Knin a prezidentem dr. Milanem Martićem. Loajální bylo k srbsko-černohorské Jugoslávii. V rukou Srbů se udržela po roce 1995 jen oblast Východní Slavonie, která byla pod správou OSN až do roku 1998. (cs)
Ο Πόλεμος της Κροατίας, ή Πόλεμος της Κροατικής Ανεξαρτησίας όπως είναι γνωστός στην Κροατία, ήταν μία πολεμική αναμέτρηση η οποία διεξήχθη στην Κροατία μεταξύ των ετών 1991 και 1995. Ο πόλεμος αυτός ήταν ο δεύτερος στη σειρά , ακολουθώντας τον πόλεμο της Σλοβενίας, και διεξήχθη μεταξύ της Κροατίας και των Σέρβων της Κροατίας. Η αιτία τού πολέμου ήταν η αντίδραση των Σέρβων της Κροατίας στην απόσχιση από τη Γιουγκοσλαβία και ο υποβιβασμός τους σε μειονότητα, λόγω της απόσχισης της Κροατίας από τη Γιουγκοσλαβία το 1991. Οι δύο πλευρές δέχτηκαν βοήθεια από εξωτερικούς παράγοντες κατά τη διάρκεια τού πολέμου. Η κροατική πλευρά δεχόταν βοήθεια από χώρες της Δύσης και κυρίως τις ΗΠΑ, ενώ υπήρξε και απευθείας εμπλοκή τού ΝΑΤΟ στο τέλος τού πολέμου. Από την άλλη πλευρά, η , στον πρώτο χρόνο τού πολέμου, είχε τη βοήθεια τού Γιουγκοσλαβικού Λαϊκού Στρατού πού αποχώρησε το 1992, από τον οποίο πήρε και τον οπλισμό της, ενώ πολλές παραστρατιωτικές ομάδες από τη Σερβία και το Μαυροβούνιο πολέμησαν στο πλευρό της. Ο πόλεμος είχε χαρακτηριστικά εθνικού πολέμου μεταξύ Κροατών και Σέρβων. Ήταν άμεσα συνδεδεμένος με τον Πόλεμο της Βοσνίας πού άρχισε έναν χρόνο αργότερα. Στην Κροατία, θεωρείται πόλεμος ανεξαρτησίας και απελευθέρωσης, για αυτό ονομάζεται και πατριωτικός πόλεμος. Στη Σερβία θεωρείται πόλεμος για το δικαίωμα αυτοδιάθεσης των Σέρβων της Κροατίας. Η Σερβική Δημοκρατία της Κράινα δημιουργήθηκε ως μία κρατική οντότητα το 1991 κατά τη διάρκεια τού πρώτου χρόνου τού πολέμου, οι αρχικές συγκρούσεις σταμάτησαν τον Φεβρουάριο τού 1992 με τη συμφωνία τού Σαράγεβο όταν και αποχώρησε ο γιουγκοσλαβικός στρατός. Ακολούθησαν μονάχα σποραδικές συγκρούσεις το 1992 και το 1993, ενώ η τελική φάση τού πολέμου έγινε το 1995 κατά την επιχείρηση "Καταιγίδα" όταν η Κροατία επανέκτησε τον έλεγχο της περιοχής της Κράινα. Κατά τη διάρκεια της επιχείρησης "Καταιγίδα", πάνω από 200,000 Σέρβοι, σχεδόν ολόκληρος ο πληθυσμός της Κράινα, εγκατέλειψε την περιοχή στη μεγαλύτερη μετακίνηση πληθυσμού στην Ευρώπη από την εποχή τού Β' Παγκοσμίου Πολέμου. (el)
The Croatian War of Independence was fought from 1991 to 1995 between Croat forces loyal to the Government of Croatia—which had declared independence from the Socialist Federal Republic of Yugoslavia (SFRY)—and the Serb-controlled Yugoslav People's Army (JNA) and local Serb forces, with the JNA ending its combat operations in Croatia by 1992. In Croatia, the war is primarily referred to as the "Homeland War" (Croatian: Domovinski rat) and also as the "Greater-Serbian Aggression" (Croatian: Velikosrpska agresija). In Serbian sources, "War in Croatia" (Serbian Cyrillic: Рат у Хрватској, romanized: Rat u Hrvatskoj) and (rarely) "War in Krajina" (Serbian Cyrillic: Рат у Крајини, romanized: Rat u Krajini) are used. A majority of Croats wanted Croatia to leave Yugoslavia and become a sovereign country, while many ethnic Serbs living in Croatia, supported by Serbia, opposed the secession and wanted Serb-claimed lands to be in a common state with Serbia. Most Serbs sought a new Serb state within a Yugoslav federation, including areas of Croatia and Bosnia and Herzegovina with ethnic Serb majorities or significant minorities, and attempted to conquer as much of Croatia as possible. Croatia declared independence on 25 June 1991, but agreed to postpone it with the Brioni Agreement and cut all remaining ties with Yugoslavia on 8 October 1991. The JNA initially tried to keep Croatia within Yugoslavia by occupying all of Croatia. After this failed, Serb forces established the self-proclaimed proto-state Republic of Serbian Krajina (RSK) within Croatia which began with the Log Revolution. After the ceasefire of January 1992 and international recognition of the Republic of Croatia as a sovereign state, the front lines were entrenched, the United Nations Protection Force (UNPROFOR) was deployed, and combat became largely intermittent in the following three years. During that time, the RSK encompassed 13,913 square kilometers (5,372 sq mi), more than a quarter of Croatia. In 1995, Croatia launched two major offensives known as Operation Flash and Operation Storm; these offensives effectively ended the war in its favor. The remaining United Nations Transitional Authority for Eastern Slavonia, Baranja and Western Sirmium (UNTAES) zone was peacefully reintegrated into Croatia by 1998. The war ended with Croatian victory, as it achieved the goals it had declared at the beginning of the war: independence and preservation of its borders. Approximately 21–25% of Croatia's economy was ruined, with an estimated US$37 billion in damaged infrastructure, lost output, and refugee-related costs. Over 20,000 people were killed in the war, and refugees were displaced on both sides. The Serbian and Croatian governments began to progressively cooperate with each other, but tensions remain, in part due to verdicts by the International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia (ICTY) and lawsuits filed by each country against the other. In 2007, the International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia (ICTY) returned a guilty verdict against Milan Martić, one of the Serb leaders in Croatia, for having colluded with Slobodan Milošević and others to create a "unified Serbian state". Between 2008 and 2012, the ICTY had prosecuted Croatian generals Ante Gotovina, Mladen Markač and Ivan Čermak for alleged involvement in the crimes related to Operation Storm. Čermak was acquitted outright, and the convictions of Gotovina and Markač were later overturned by an ICTY Appeals Panel. The International Court of Justice dismissed mutual claims of genocide by Croatia and Serbia in 2015. The Court reaffirmed that, to an extent, crimes against civilians had taken place, but it ruled that specific genocidal intent was not present. (en)
Als Kroatienkrieg wird im Rahmen der Jugoslawienkriege der Krieg in Kroatien zwischen 1991 und 1995 bezeichnet. In Kroatien bezeichnet man diesen bewaffneten Konflikt hauptsächlich als Heimatkrieg (kroatisch Domovinski rat), aber auch als „Großserbische Aggression“ (kroatisch Velikosrpska agresija). Während des Krieges kämpfte die kroatische Armee gegen die Armee der selbstproklamierten Republik Serbische Krajina (RSK). Die RSK wurde militärisch von der Jugoslawischen Volksarmee (JNA), serbischen paramilitärischen Einheiten sowie durch die Serbische Freiwilligengarde unterstützt.In den Anfangstagen des Krieges wirkten in Kroatien auch die Hrvatske obrambene snage (HOS) (Kroatische Verteidigungskräfte), diese wurden ab dem 23. November 1991 schrittweise in die reguläre kroatische Armee integriert. Einige Mitglieder der HOS schlossen sich nicht der kroatischen Armee an, sondern beteiligten sich an den dann aufkommenden Gefechten in Bosnien und Herzegowina. Bei einem Referendum im Mai 1991 sprachen sich 93,24 Prozent der Abstimmenden für eine Loslösung der (Sozialistischen) Republik Kroatien von der Sozialistischen Föderativen Republik Jugoslawien (SFRJ) aus. Dieses Referendum wurde vor allem von den Serben boykottiert, die in der neuen Verfassung Kroatiens nicht mehr explizit erwähnt wurden und sich zu einer nationalen Minderheit degradiert fühlten. Sie strebten nach einer Loslösung von Kroatien und dem Verbleib in der SFRJ. Nach sich häufenden gewalttätigen Zusammenstößen versuchte die JNA zunächst, das gesamte kroatische Gebiet unter ihre Kontrolle zu bekommen, scheiterte jedoch an der kroatischen Gegenwehr. Daraufhin beschränkten sich die Kampfhandlungen auf das Gebiet der später gebildeten RSK. Letztlich konnte die kroatische Armee durch ihren militärischen Sieg die territoriale Integrität Kroatiens innerhalb der international anerkannten Staatsgrenze durchsetzen. (de)
Kroaziako Independentzia Gerra (kroazieraz: Domovinski Rat, Aberriaren gerra; serbieraz: Рат у Хрватској edo Rat u Hrvatskoj, Kroaziako gerra) 1991 eta 1995 artean Kroazian gertatu zen gerra izan zen. Hasieran Kroazia eta (JNA) borrokatu arren, handik gutxira sortu berria eta serbiar gutxiengoak eratutako Krajinako Serbiar Errepublika borrokatu ziren elkarren kontra. Serbiarrek Jugoslaviako Armadaren laguntza izan zuten. Kroaziarren asmoa bere herrialdearen burujabetasuna mantentzea zen; serbiarrena, berriz, Kroazian bere gutxiengoa bizi zen lekuak Serbiak anexionatzea zen. Gerra oso latza izan zen, batez ere Europan eta XX. mendearen bukaeran bizi zen gizarte batentzat. Kroazian nazionalistek antolaturiko erreferendum baten ondoren (1991ko maiatza) kroaziarrek independentzia aldarrikatu zutenean hasi zen gerra, serbiarrek ez baitzuten erreferendumaren emaitza onartu. 1995. urtean amaitu zen, Daytonako eta Erdut-eko akordioak izenpetu zirenean. (eu)
La guerra de Croacia o guerra croata de independencia (en croata: Domovinski Rat - Guerra de la Patria-, en serbio: Рат у Хрваtској o Rat u Hrvаtskoj -Guerra en Croacia-) tuvo lugar en Croacia desde 1991 hasta 1995. Aunque en la primavera de 1991 hubo choques previos, se convirtió en una guerra abierta tras la declaración unilateral de independencia croata el 25 de junio de 1991 contra los yugoslavos y la minoría serbocroata que se oponían. Inicialmente, la guerra se desarrolló entre Croacia y el Ejército Popular Yugoslavo (JNA, dominado por los serbios) junto con las fuerzas de la minoría serbia que proclamó la República Serbia de Krajina. El bando croata apuntaba a establecer soberanía para la República de Croacia, anteriormente constituida como una república socialista dentro de la República Federal Socialista de Yugoslavia. La minoría serbia que habitaba Croacia (12.2%), rememorando lo sucedido en la Segunda Guerra Mundial, pretendía permanecer en Yugoslavia, buscando nuevos límites en partes de Croacia con mayoría étnica serbia o con una minoría serbia influyente. Las autoridades yugoslavas junto con su brazo armado, el JNA, se oponía a la secesión argumentando que ese no era derecho de las repúblicas constitutivas. A partir de 1992, y luego de un alto al fuego transitorio, esta guerra está relacionada con la guerra de Bosnia y la guerra croata-bosnia. La guerra resultó particularmente impactante por su brutalidad en una sociedad relativamente desarrollada como Europa y en los tiempos modernos. La guerra acabó con la negociación de los Acuerdos de Dayton (en Dayton, Ohio, Estados Unidos), posteriormente firmados en París en diciembre de 1995. (es)
La guerre de Croatie est un élément marquant de la dislocation de la Yougoslavie qui scelle l'effondrement de la République fédérative socialiste de Yougoslavie. Elle s'est déroulée du 17 août 1991 au 12 novembre 1995. Elle oppose la Croatie, qui a proclamé son indépendance le 25 juin 1991 à l'Armée populaire yougoslave (JNA) y compris la marine militaire yougoslave (JRM) sous le contrôle du gouvernement fédéral de Belgrade. Ce dernier ne contrôlait plus, à ce moment, que la Serbie, le Monténégro et des Serbes de Bosnie-Herzégovine et de Croatie : selon son point de vue, la république socialiste de Croatie avait « fait sécession » tandis que du point de vue croate, il s'agit d'une guerre d'indépendance, également désignée par les expressions guerre patriotique (Domovinski rat) ou agression de la Grande Serbie». Dans les sources serbes, on parle de guerre en Croatie (Rat u Hrvatskoj). Au début, la guerre oppose des civils : les forces de police croates et des milices serbes vivant dans la république socialiste de Croatie, qui veulent rester au sein de la Yougoslavie. Comme la JNA est de moins en moins communiste et fédérale, et de plus en plus nationaliste serbe, de nombreuses unités de cette dernière assistent les milices serbes combattant en Croatie. Puis la JNA tente de mettre fin à la sécession de la Croatie en envahissant son territoire tandis que la JRM bloque les côtes et mine certains chenaux ou ports. L'échec de ce projet pousse les forces serbes à conquérir en Croatie le maximum de territoires ayant une majorité ou une forte minorité serbe et à y établir la République serbe de Krajina (RSK). Ceci, joint à la fondation d'une entité similaire en Bosnie-Herzégovine, sera interprété par les Croates et les Bosniaques comme une volonté de créer une « Grande Serbie » à leur détriment. En 2007, le Tribunal pénal international pour l'ex-Yougoslavie (TPIY) condamnera Milan Martić, un des dirigeants serbes en Croatie, pour ses liens avec Slobodan Milošević en vue de créer un « État serbe unifié ». À la fin de l'année 1991, la majeure partie de la Croatie est touchée par la guerre, avec de nombreuses villes et villages lourdement endommagés par les combats et le reste faisant face à l'afflux de centaines de milliers de réfugiés. En janvier 1992, un cessez-le-feu est conclu puis la Croatie est reconnue par la communauté internationale. Les lignes de front se stabilisent, la Force de protection des Nations Unies (UNPROFOR) est déployée et les combats n'éclateront plus que de façon sporadiques les trois années suivantes. La RSK contrôle alors 13 913 kilomètres carrés, c'est-à-dire un quart de la Croatie. En 1995, la Croatie lance deux offensives majeures, les opérations Éclair et Tempête, qui lui permettent de reconquérir les territoires qui ne sont pas sous son contrôle, mettant ainsi fin à la guerre en sa faveur. L'Administration transitoire des Nations unies pour la Slavonie orientale, la Baranja et le Srem occidental (UNTAES) est pacifiquement réintégrée au sein de la Croatie en 1998. Sur les crimes commis par les Croates pendant cette offensive, la cour d'appel du TPIY, le 16 novembre 2012, reconnaîtra non coupables de toutes les charges pesant contre eux les généraux croates Ante Gotovina et (en), cassant ainsi le verdict de première instance selon lequel ils auraient fait partie d'un groupe militaire et politique croate dont l'objectif aurait été d' les Serbes de Krajina[Lequel ?] hors de Croatie en août 1995. Cependant, la plus grande partie de la Croatie est dévastée, avec un quart de son économie détruite, et l'ONU estime les dégâts à environ 37 milliards de dollars. Le nombre de morts est estimé à 20 000 pour les deux camps et il y a eu des réfugiés de chaque côté, les Croates principalement au début de la guerre et les Serbes vers la fin. Depuis lors, la Serbie et la Croatie se sont réconciliées en partie, mais les blessures de la guerre persistent. (fr)
Perang Kroasia adalah perang di Kroasia dari tahun 1991 hingga 1995. Awalnya perang ini dimulai antara polisi Kroasia dan orang Serbia yang tinggal di Republik Sosialis Kroasia (yang menolak pemisahan Kroasia dari Yugoslavia) dan memproklamirkan Republik Serbia Krajina" untuk meyakinkan statusnya. Perang Kemerdekaan Kroasia bertempur antara pasukan Kroasia yang setia kepada pemerintah Kroasia - yang telah mengumumkan kemerdekaan dari Republik Federal Sosialis Yugoslavia (SFRY) - dan Tentara Rakyat Yugoslavia yang dikuasai Serbia (JNA) dan Serbia setempat pasukan, dengan JNA mengakhiri operasi tempurnya di Kroasia pada tahun 1992. Di Kroasia, perang tersebut terutama disebut sebagai "Perang Dalam Negeri" (tikus Domovinski) dan juga sebagai "Agresi Greater-Serbia" (Velikosrpska agresija). Dalam bahasa Serbia, "Perang di Kroasia" (Ratapan Hrvatskoj) dan "Perang di Krajina" (Ratapan Krajini) digunakan. Mayoritas orang Kroasia menginginkan Kroasia meninggalkan Yugoslavia dan menjadi negara yang berdaulat, sementara banyak etnis Serbia yang tinggal di Kroasia, yang didukung oleh Serbia, menentang pemisahan diri dan menginginkan tanah yang dikuasai Serbia berada dalam keadaan yang sama dengan Serbia . Sebagian besar orang Serbia secara efektif mencari negara Serbia baru dalam federasi Yugoslavia, termasuk wilayah Kroasia dan Bosnia dan Herzegovina dengan mayoritas etnis Serbia atau minoritas yang signifikan, dan berusaha menaklukkan sebanyak mungkin Kroasia. Kroasia mendeklarasikan kemerdekaan pada tanggal 25 Juni 1991, tetapi setuju untuk menundanya dengan Perjanjian Brioni dan memutuskan semua ikatan yang tersisa dengan Yugoslavia pada tanggal 8 Oktober 1991. JNA awalnya mencoba untuk menjaga Kroasia di Yugoslavia dengan menduduki semua Kroasia. Setelah ini gagal, pasukan Serbia mendirikan Republik Serbia Serbia Krajina (RSK) yang diproklamirkan di Kroasia. Setelah gencatan senjata pada Januari 1992 dan pengakuan internasional terhadap Republik Kroasia sebagai negara berdaulat, garis depan bercokol, Angkatan Bersenjata PBB (UNPROFOR) ditempatkan, dan pertempuran menjadi sangat terputus-putus. dalam tiga tahun berikutnya. Selama masa itu, RSK mencakup 13.913 kilometer persegi (5.372 sq mi), lebih dari seperempat dari Kroasia. Pada tahun 1995, Kroasia meluncurkan dua serangan besar yang dikenal sebagai Operasi Flash dan Operasi Badai, yang secara efektif akan mengakhiri perang yang menguntungkannya. Otoritas Transisi Perserikatan Bangsa-Bangsa yang tersisa untuk wilayah-wilayah Slavonia Timur, Baranja dan Western Sirmium (UNTAES) diintegrasikan kembali dengan damai ke Kroasia pada tahun 1998. Perang berakhir dengan kemenangan Kroasia, karena telah mencapai tujuan yang telah dia nyatakan pada awal perang: kemerdekaan dan pelestarian perbatasannya. Sekitar 21-25% ekonomi Kroasia hancur, dengan perkiraan sekitar 37 miliar dolar AS di infrastruktur yang rusak, kehilangan output, dan biaya terkait pengungsi. Sebanyak 20.000 orang tewas dalam perang tersebut, dan pengungsi mengungsi di kedua sisinya. Pemerintah Serbia dan Kroasia mulai bekerja sama secara progresif satu sama lain namun ketegangan tetap ada, sebagian karena putusan oleh ICTY dan tuntutan hukum diajukan oleh masing-masing negara terhadap yang lain. Pada tahun 2007, Pengadilan Pidana Internasional untuk mantan Yugoslavia (ICTY) mengembalikan sebuah vonis bersalah terhadap Milan Martić, salah satu pemimpin Serbia di Kroasia, karena telah berkolusi dengan Slobodan Milošević dan yang lainnya untuk menciptakan "negara Serbia yang terpadu". Antara tahun 2008 dan 2012, ICTY telah menuntut jenderal Kroasia, Ante Gotovina, Mladen Markač dan Ivan Čermak karena diduga terlibat dalam kejahatan yang berkaitan dengan Operasi Badai. Čermak dibebaskan langsung, dan keyakinan Gotovina dan Markač kemudian dibatalkan oleh Panel Banding ICTY. Mahkamah Internasional menolak klaim bersama genosida oleh Kroasia dan Serbia pada tahun 2015. Pengadilan tersebut menegaskan kembali bahwa sampai pada suatu taraf, kejahatan terhadap warga sipil telah terjadi, tetapi memutuskan bahwa maksud genosida tertentu tidak ada. astern Slavonia, Baranja dan Zona Sirmium Barat (UNTAES) dijalin kembali dengan damai ke Kroasia pada tahun 1998. (in)
크로아티아 독립 전쟁은 1991년부터 1995년까지 유고슬라비아 사회주의 연방 공화국(SFRY)로부터 독립을 선언한 크로아티아 정부를 지지한 크로아티아인 세력과 세르비아인 다수의 유고슬라비아 인민군(JNA) 및 1992년 JNA의 철수 이후 이어진 세력 사이에 일어났던 전쟁이다. 크로아티아 내에서는 보통 조국전쟁(크로아티아어: Domovinski rat) 또는 대세르비아 침공(크로아티아어: Velikosrpska agresija)이라 부른다. 세르비아에선 크로아티아 전쟁(세르비아어: Рат у Хрватској / Rat u Hrvatskoj) 또는 크라이나 전쟁(세르비아어: Рат у Крајини / Rat u Krajini)이라고 부른다. 크로아티아의 대다수는 크로아티아가 유고슬라비아로부터 독립해 주권국이 되기를 원했으나, 세르비아 공화국의 지원을 받은 크로아티아 내 세르비아인은 유고슬라비아 탈퇴에 반대해 세르비아가 주장한 영토가 세르비아와 같은 통일된 국가에 있기를 원했다. 대부분의 세르비아인들은 세르비아인이 다수 거주하거나 제1소수민족으로 살고 있는 크로아티아 및 보스니아 헤르체고비나의 영토를 포함한 지역의 유고슬라비아 연방 내 신세르비아국을 건국하길 원했으며 가능한 한 크로아티아 전역을 점령하려 했다. 1991년 6월 25일 크로아티아는 독립을 선포했으나 브리유니 협정에 따라 보류되었고 1991년 10월 8일 유고슬라비아와의 모든 관계를 단절했다. 유고슬라비아 인민군(JNA)은 크로아티아 전역을 장악하여 크로아티아를 유고슬라비아 내에 남아있게 하도록 시도했다. 이 시도가 실패하자 세르비아군은 크로아티아 영토 내에서 세르비아 크라이나 공화국(RSK)의 독립을 선포했다. 으로 크로아티아 공화국이 주권국으로 국제사회에 인정받으면서 전선이 확고하게 자리잡았고 (UNPROFOR)이 배치되었으며 이후 3년간 전투가 간헐적으로 일어났다. 이 시기 크라이나 공화국은 크로아티아 영토의 1/4에 해당하는 13,913km2의 영토를 차지하고 있었다. 1995년, 크로아티아는 과 이라는 2번의 대공세를 통해 전쟁을 끝낼 쐐기를 박았다. 남은 영토는 유엔 동슬라보니아, 바라냐 및 서시르미움 잠정통치기구(UNTAES)로 1998년까지 유엔 과도정부로 남아 있다가 크로아티아로 평화롭게 넘어갔다. 전쟁이 시작될 때 크로아티아가 선언한 독립, 국경 보존이라는 목표를 달성하며 독립전쟁은 크로아티아의 승리로 끝을 맺었다. 크로아티아 경제의 21-25% 가량이 증발하였으며 인프라 파괴, 감소, 난민 관련 비용 등으로 경제적 비용이 370억 달러 이상 들었다. 전쟁으로 양측 모두 합쳐 총 2만 명이 사망하거나 집을 잃어 난민이 되었다. 세르비아 정부와 크로아티아 정부는 점진적으로 서로 협력하기 시작했지만 ICTY의 재판이나 등의 평결 문제로 여전히 긴장 관계가 남아 있다. 2007년, 구유고슬라비아 국제형사재판소는 크로아티아 내 세르비아계 지도자인 에 대해 슬로보단 밀로셰비치 등 다른 사람들과 "통일된 세르비아 국가"를 만들기 위해 공모한 죄로 유죄 판결을 받았다. 2008년에서 2012년 사이엔 기간 일어난 전쟁 범죄에 가담한 혐의로 크로아티아 장군인 , , 를 기소했다. 체르마크는 무혐의 처분을 받았으며, 고토비나와 마르카치는 ICTY 항소심에서 뒤집혔다. 2015년엔 국제사법재판소가 세르비아 및 크로아티아가 서로 대량학살을 했다는 것에 대한 상호청구심을 기각했다. 국제사법재판소는 양국에서 민간인에 대한 전쟁범죄가 일어난 것은 맞으나, 이는 특정 집단을 학살할 의도가 보인다고 하기엔 어렵다고 판결했다. (ko)
クロアチア紛争（クロアチアふんそう）は、1991年から1995年にかけての、クロアチアのユーゴスラビアからの分離独立、および国内でのクロアチア政府とセルビア系住民による自治政府の対立をめぐる紛争である。 (ja)
La guerra di indipendenza della Croazia fu un conflitto combattuto tra il 1991 e il 1995 tra le forze leali al governo Croato, che, avvalendosi delle disposizioni della Costituzione vigente aveva dichiarato la propria indipendenza dalla Repubblica Socialista Federale di Jugoslavia (SFRJ) difesa dalla Jugoslovenska narodna armija (JNA), controllata da forze serbe e affiancata da reparti composti dai serbi di Croazia. JNA (Armata jugoslava) cessò ufficialmente le operazioni nel 1992. In Croazia ci si riferisce a tale conflitto principalmente come Guerra della Patria (in croato: Domovinski rat), ma anche come Aggressione grande-serba (in croato: Velikosrpska agresija). I Serbi invece, per definire il conflitto, hanno utilizzato la frase: "Guerra in Croazia" o "Rat u Hrvatskoj". Il conflitto inizia con un confronto tra la polizia croata e i serbi residenti nella Repubblica Socialista di Croazia. Man mano che la Jugoslovenska narodna armija, passa sotto l'influenza serba, a Belgrado, molte delle sue unità iniziano a sostenere i combattimenti serbi in Croazia. I croati, da parte loro, miravano a formare uno Stato sovrano indipendente dalla Jugoslavia, ma i serbi, sostenuti dalla Serbia, si opponevano alla secessione, con una Croazia comunque unita alla Jugoslavia. I serbi delinearono una nuova linea di confine all'interno della Croazia, separando territori sia con popolazione in maggioranza serba che territori con una significativa minoranza, tentando di conquistare quanto più territorio croato possibile. L'obiettivo principale era la creazione della cosiddetta Grande Serbia. All'inizio della guerra, la JNA tentò di mantenere con la forza la Croazia nella Jugoslavia, occupandola. Dopo aver fallito in questo piano, le forze serbe proclamarono, all'interno della Croazia, la Repubblica Serba di Krajina (RSK) . Per la fine del 1991, la maggior parte del Paese fu gravemente coinvolto nel conflitto, con diverse città e villaggi pesantemente danneggiati nel corso dei combattimenti, mentre l'intera popolazione fu costretta a fronteggiare l'impatto creato da centinaia di migliaia di rifugiati. Dopo il cessate-il-fuoco del gennaio 1992 e il riconoscimento internazionale della Repubblica di Croazia come stato sovrano, venne stabilita una linea del fronte di tipo fortificato in mezzo alla quale venne schierata una forza di interposizione ONU dal nome United Nations Protection Force - UNPROFOR, Forza di protezione delle Nazioni Unite, riducendo, negli anni successivi le due fazioni a combattimenti intermittenti. All'inizio di questa fase, la Repubblica Serba di Krajina si estendeva per 13.913 km² corrispondenti a più di un quarto del territorio Croato. Nel 1995, la Croazia lanciò due offensive principali dal nome Operazione Flash (Operazione Lampo) e Operazione Tempesta,, offensive che avrebbero cambiato l'esito del conflitto in suo favore. La rimanente zona sotto il controllo della United Nations Transitional Authority for Eastern Slavonia, Baranja and Western Sirmium - UNTAES (Autorità provvisoria delle Nazioni Unite per la Slavonia orientale, Baranja e Sirmia occidentale) fu riannessa nel 1998 alla Croazia. La guerra terminò con una vittoria totale della Croazia, in quanto questa ottenne i risultati che aveva dichiarato di volere fin dall'inizio del conflitto: l'indipendenza e il mantenimento dei confini. (it)
Wojna w Chorwacji (serb.-chorw. Rat u Hrvatskoj) – tocząca się w latach 1991–1995 wojna domowa pomiędzy armią chorwacką i Armią Republiki Serbskiej Krajiny, która była wspierana przez Jugosłowiańską Armię Ludową (JNA). Do walk pomiędzy armią jugosłowiańską a jednostkami chorwackimi doszło również na południu kraju – od października 1991 do maja 1992 trwała blokada i ostrzał Dubrownika przez JNA. Określana bywa także jako agresja Serbii i Czarnogóry na Chorwację. (pl)
De Kroatische Onafhankelijkheidsoorlog was een oorlog van 31 maart 1991 tot 12 november 1995 die leidde tot de afscheiding van Kroatië van de Federale Republiek van Joegoslavië. De oorlog had 10.668 doden, 2915 vermisten en 37.180 gewonden tot gevolg - volgens Kroatisch bronnen - en 300.000 mensen moesten vluchten. (nl)
A Guerra da Independência da Croácia ocorreu de 1991 a 1995 entre as forças croatas leais ao — que havia declarado da República Socialista Federativa da Iugoslávia — e o Exército Popular Iugoslavo (JNA) controlado pelos sérvios e forças de sérvios locais, com o JNA terminando suas operações de combate na Croácia em 1992. Na Croácia, a guerra é principalmente referida como a "Guerra da Pátria" e também como a "Agressão da Grande Sérvia". A maioria dos croatas queriam que a Croácia deixasse a Iugoslávia e se tornasse um país soberano, enquanto que muitos sérvios que viviam na Croácia, apoiados pela Sérvia, se opunham à secessão e queriam que as terras reivindicadas pelos sérvios estivessem em um estado comum com a Sérvia. A maioria dos sérvios buscaram um novo estado sérvio dentro de uma federação iugoslava — incluindo áreas da Croácia e Bósnia e Herzegovina com maiorias étnicas sérvias ou minorias significativas —, e tentou conquistar o máximo possível da Croácia. A Croácia declarou independência em 25 de junho de 1991, mas concordou em adiá-la através do Acordo de Brioni e cortar todos os laços restantes com a Iugoslávia em 8 de outubro de 1991. Inicialmente, o JNA tentou manter a Croácia dentro da Iugoslávia, ocupando toda a Croácia. Depois que isso falhou, as forças sérvias estabeleceram a autoproclamada República do proto-estado da Sérvia Krajina (RSK) dentro da Croácia. Após o cessar-fogo de janeiro de 1992 e o reconhecimento internacional da República da Croácia como um estado soberano, as linhas de frente foram entrincheiradas, a Força de Proteção das Nações Unidas (UNPROFOR) foi implantada e o combate tornou-se amplamente intermitente nos três anos seguintes. Durante esse tempo, a RSK abrangeu 13,9 km² — mais de 25% da Croácia. Em 1995, a Croácia lançou duas grandes ofensivas conhecidas como e Operação Tempestade — ambas ofensivas encerraram com êxito a seu favor. A zona restante da Administração Transitória das Nações Unidas para a Eslavônia Oriental, Baranja e Sírmia Ocidental (UNTAES) foi reintegrada pacificamente na Croácia em 1998. A guerra terminou com a vitória croata, pois atingiu os objetivos que havia declarado no início da guerra: independência e preservação de suas fronteiras. Aproximadamente 21–25% da economia croata foi arruinada, com uma estimativa de 37 bilhões de dólares em infraestrutura danificada, produção perdida e custos relacionados com refugiados. Mais de 20 mil pessoas foram mortas na guerra, e refugiados foram deslocados em ambos os lados. Os governos sérvio e croata começaram a cooperar progressivamente entre si, mas as tensões permaneceram — em parte devido aos veredictos do Tribunal Penal Internacional para a antiga Iugoslávia (TPII) e ações judiciais movidas por cada país contra o outro. Em 2007, o TPII retornou um veredicto de culpado contra Milan Martić, um dos líderes sérvios na Croácia, por ter conspirado com Slobodan Milošević e outros para criar um "estado sérvio unificado". Entre 2008 e 2012, o Tribunal processou os generais croatas Ante Gotovina, Mladen Markač e Ivan Čermak por alegado envolvimento nos crimes relacionados com a Operação Tempestade. Čermak foi absolvido por completo, e as condenações de Gotovina e Markač foram posteriormente anuladas por um painel de apelações do TPII. A Corte Internacional de Justiça (CIJ) rejeitou as alegações mútuas de genocídio pela Croácia e Sérvia em 2015, reafirmando que, até certo ponto, crimes contra civis tinham ocorrido, mas decidiu que não havia intenção genocida específica. (pt)
Война в Хорва́тии (март 1991 — ноябрь 1995) — военный конфликт на территории бывшей Социалистической Республики Хорватии, вызванный выходом Хорватии из состава Югославии. После объявления 25 июня 1991 года Хорватией независимости сербское население Хорватии пыталось создать своё государство на её территории, чтобы не выходить из состава Югославии. Хорватией это было расценено как попытка включения территорий Хорватии в состав Сербии. В 2007 году Международный трибунал по бывшей Югославии (МТБЮ) установил, что лидер Республики Сербской Краины (РСК) Милан Мартич имел договорённость со Слободаном Милошевичем о присоединении РСК к Союзной Республике Югославия и создании «единого сербского государства». В 2011 году МТБЮ вынес приговор, согласно которому хорватские генералы Готовина и Маркач по приказу военно-политического руководства Хорватии в ходе войны совершали военные преступления против сербов с целью их изгнания и заселения этих территорий хорватами, однако в 2012 году апелляционная комиссия МТБЮ полностью оправдала обоих генералов. Первоначально война велась между силами Югославской народной армии, хорватскими сербами и хорватскими полицейскими. Руководство Югославии силами федеральной армии попыталось сохранить Хорватию в составе страны. Во время распада страны на территории Хорватии было создано самопровозглашённое государство сербов — Республика Сербская Краина. Затем началась борьба между хорватской армией и армией краинских сербов. В 1992 году было подписано соглашение о прекращении огня, и последовало признание Хорватии как суверенного государства. В Хорватию были введены миротворческие войска ООН, в результате чего конфликт принял вялотекущий, очаговый характер. В 1995 году армия Хорватии провела две крупные наступательные операции, в результате которых значительная часть территории РСК перешла под хорватский контроль. Война закончилась подписанием Эрдутского и Дейтонских соглашений, согласно которым Восточная Славония была включена в состав Хорватии в 1998 году. Конфликт сопровождался взаимными этническими чистками сербского и хорватского населения. В результате войны Хорватия добилась независимости и сохранения своей территориальной целостности. В ходе боевых действий многие города и деревни сильно пострадали и были разрушены. Ущерб народному хозяйству Хорватии оценивается в 37 млрд долларов. Общее число погибших в ходе войны превышает 20 000 человек. Большое число хорватских беженцев было изгнано с территорий, контролировавшихся сербами в 1991—1992 годах. В то же время, согласно сообщениям Комиссариата по делам беженцев ООН, к 1993 году только с территорий под контролем Загреба было изгнано 251 000 сербов. Другой крупный поток сербских беженцев (около 230 000 человек) был зафиксирован в 1995 году после проведения операции «Буря». 115 000 сербских беженцев после войны вернулись в Хорватию. В Хорватии для обозначения конфликта используется термин «Отечественная война» (хорв. Domovinski rat), реже используется термин «Сербская агрессия» (хорв. Velikosrpska agresija). В Сербии чаще всего этот конфликт называют «Война в Хорватии» (серб. Рат у Хрватскоj) или «Война в Краине» (серб. Рат у Крајини). В России этот конфликт обычно объединяют с Боснийской войной и используют термин «Югославский кризис». В настоящий момент отношения Сербии и Хорватии носят в целом партнёрский характер, хотя и осложнены рядом обстоятельств, такими как, например, иски, поданные в международные суды друг против друга. (ru)
Kroatiska självständighetskriget utkämpades 1991-1995 mellan styrkor lojala mot den kroatiska regeringen — som hade förklarat sin självständighet från Socialistiska federationen Jugoslavien (SFR Jugoslavien) — och den serb-kontrollerade Jugoslaviska folkets armé (JNA) och lokala serbiska styrkor, där JNA upphörde sina militäroperationer i Kroatien 1992. I Kroatien kallas kriget i första hand "Hemlandskriget" (Domovinski rat) och även som "Storserbiska aggressionen" (Velikosrpska agresija). I serbiska källor är "Kriget i Kroatien" (Rat u Hrvatskoj) den vanligaste termen. Inledningsvis var det ett krig mellan kroatiska polisen och serber som bodde i Republiken Kroatien. Då JNA kom under större serbiskt inflytande i Belgrad, började många av dess enheter hjälpa serberna strida i Kroatien. Den kroatiska sidan siktade på att upprätta en suverän stat oberoende av Jugoslavien, och serberna, stödda av Serbien, motsatte sig utbrytning och ville att Kroatien skulle förbli en del av Jugoslavien. Serberna sökte nya gränser i områdena av Kroatien med serbisk majoritet eller betydande minoritet, och försökte att erövra så mycket av Kroatien som möjligt. Målet var främst att stanna kvar i samma skick med resten av den serbiska nationen, vilket tolkades som ett försök att bilda ett "" av kroater (och bosniaker). År 2007 lämnade Internationella krigsförbrytartribunalen för det forna Jugoslavien (ICTY) en fällande dom mot Milan Martić, en av de serbiska ledarna i Kroatien, och påstod att han var i maskopi med Slobodan Milošević och andra för att skapa en "enad serbisk stat". År 2011 beslutade ICTY att de kroatiska generalerna Ante Gotovina och Mladen Markač var en del av ett gemensamt kriminellt företag i den militära och politiska ledningen i Kroatien vars mål var att köra ut Krajinaserberna ur Kroatien i augusti 1995 och återbefolka området med kroatiska flyktingar. De båda generalerna överklagade den fällande domen och den 16 november 2012 fann rätten dem oskyldiga till samtliga åtalspunkter. Rätten avfärade idén om att det skulle ha förekommit ett "gemensamt kriminellt företag" i syfte att fördriva den serbiska befolkningen ur landet och de båda generalerna försattes omedelbart på fri fot. I början av kriget försökte JNA att kraftfullt hålla Kroatien i Jugoslavien genom att ockupera hela Kroatien. Efter att de misslyckat att göra detta, etablerade serbiska styrkor den självutnämnda Serbiska republiken Krajina (RSK) inom Kroatien. I slutet av 1991, var mestadels av Kroatien allvarligt drabbat av krig, med många städer och byar svårt skadade i militära operationer, och resten försörjde hundratusentals flyktingar. Efter eldupphör i januari 1992 och internationellt erkännande av Republiken Kroatien som en suverän stat, förankrades de främre frontlinjerna, United Nations Protection Force (UNPROFOR) sattes in, och strider blev i stor del oregelbundet återkommande under de följande tre åren. Under den tiden omfattade RSK 13 913 kvadratkilometer, mer än en fjärdedel av Kroatien. År 1995 startade Kroatien två stora offensiver som kallades Operation Blixt och Operation Storm, som effektivt skulle avsluta kriget till sin fördel. Den återstående United Nations Transitional Authority for Eastern Slavonia, Baranja and Western Sirmium (UNTAES) zonen återintegrerades fredligt i Kroatien 1998. Kriget slutade med en total kroatisk seger, då Kroatien uppnådde de mål man hade förklarat i början av kriget: självständighet och bevarande av dess gränser. Dock var mycket av Kroatien ödelagt, uppskattningsvis 21-25% av dess ekonomi förstördes och uppskattningsvis USD $37 miljarder i skadad infrastruktur, förlorad produktionstillverkning och flykting-relaterade kostnader. Det totala antalet döda på båda sidor var cirka 20 000, och det fanns flyktingar fördrivna på flykt på båda sidor någon gång: kroater mestadels i början av kriget och serber mestadels i slutet. Medan många människor återvände och Kroatien och Serbien samarbetade allt mer med varandra på alla nivåer, kommer viss skada att bestå på grund av domar av Internationella krigsförbrytartribunalen för det forna Jugoslavien och stämningar mot varandra, samt territoriella tvister över öarna och som utvecklats från kriget. (sv)
Війна Хорватії за незалежність (Хорватська війна) 1991—1995 рр. (хорв. Domovinski rat «Вітчизняна війна») — оборонна війна за незалежність і цілісність хорватської держави проти агресії об'єднаних великосербських сил — сербських екстремістів у Хорватії, союзної Югославської Народної Армії та Сербії і Чорногорії. Війна в кінцевому підсумку привела до здобуття державної незалежності на всій хорватській території. (uk)
克羅埃西亞戰爭指的是1991年到1995年之間，克羅埃西亞從南斯拉夫联邦獨立出來時，克羅埃西亞人和塞爾維亞人之間因民族對立而引發的戰爭。雙方的種族滅絕罪行也受到非議。 (zh)

dbo:combatant

SAO Eastern Slavonia, Baranja and Western Syrmia
SAO Krajina
SAO Western Slavonia
SFR Yugoslavia
Croatia
1991–92:
1991–94:
25pxDubrovnik Republic

dbo:date

1991-03-31 (xsd:date)
1995-11-12 (xsd:date)

dbo:result

Croatian victory
* Croatian forces advanced intoBosnia and Herzegovinato assist the united Bosnian and Croatian side, which led to the eventual end of theBosnian Warin December 1995.
* Croatian forces regained control over most ofRepublic of Serbian Krajina-held territory
* Yugoslav army formally withdrew from Croatia from January 1992 under theSarajevo Agreement

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:caption

Occupied areas in Croatia (en)
Clockwise from top left: the central street of Dubrovnik, the Stradun, in ruins during the Siege of Dubrovnik; the damaged Vukovar water tower, a symbol of the early conflict, flying the Flag of Croatia; soldiers of the Croatian Army preparing to destroy a Serbian tank; the Vukovar Memorial Cemetery; a Serbian T-55 tank destroyed on the road to Drniš (en)

dbp:combatant

25 (xsd:integer)
1991 (xsd:integer)
0001-04-27 (xsd:gMonthDay)
0001-06-25 (xsd:gMonthDay)
(en)
SAO Eastern Slavonia, Baranja and Western Syrmia (en)
SAO Krajina (en)
SAO Western Slavonia (en)

dbp:combatant2a

1992 (xsd:integer)
0001-12-19 (xsd:gMonthDay)
Republika Srpska (en)
(en)

dbp:image

Accused Mile Mrkšić.jpg (en)
Dubrovnik shelling.jpg (en)
ICTY 2006-01-16.jpg (en)
Muzej DR-crop.JPG (en)
Slobodan_Milošević_facingright.jpg (en)

dbp:quote

We will soon gain control of Petrinja, Karlovac and Zadar because it has been shown that it is in our interest and the interest of the army to have a large port. (en)
Greater Serbian circles have no interest in protecting the Serbian people living in either Croatia or Bosnia or anywhere else. If that were the case, then we could look and see what it is in the Croatian constitution, see what is in the declaration on minorities, on the Serbs in Croatia and on minorities, because the Serbs are treated separately there. Let us see if the Serbs have less rights than the Croats in Croatia. That would be protecting the Serbs in Croatia. But that is not what is sought. Gentlemen, what they want is territory. (en)
Borders are always dictated by the strong, never by the weak ... We simply consider it as a legitimate right and interest of the Serb nation to live in one state. (en)
Croats became refugees in their own country. (en)

dbp:source

0001-03-16 (xsd:gMonthDay)
0001-08-19 (xsd:gMonthDay)
— Stjepan Mesić on Belgrade's intentions in the war (en)
— Mirko Kovač on the 10th anniversary of the end of the Croatian War (en)

dbp:width

95 (xsd:integer)
100 (xsd:integer)
110 (xsd:integer)
119 (xsd:integer)
240 (xsd:integer)
250 (xsd:integer)
20.0
30.0
33.0
35.0

rdf:type

rdfs:comment

حرب الاستقلال الكرواتية هي حرب نشبت خلال أعوام 1991 حتى 1995 بين القوات الموالية للحكومة الكرواتية التي أعلنت استقلالها عن يوغسلافيا وبين الجيش الشعبي اليوغسلافي الذي يسيطر عليه الصرب. (ar)
クロアチア紛争（クロアチアふんそう）は、1991年から1995年にかけての、クロアチアのユーゴスラビアからの分離独立、および国内でのクロアチア政府とセルビア系住民による自治政府の対立をめぐる紛争である。 (ja)
Wojna w Chorwacji (serb.-chorw. Rat u Hrvatskoj) – tocząca się w latach 1991–1995 wojna domowa pomiędzy armią chorwacką i Armią Republiki Serbskiej Krajiny, która była wspierana przez Jugosłowiańską Armię Ludową (JNA). Do walk pomiędzy armią jugosłowiańską a jednostkami chorwackimi doszło również na południu kraju – od października 1991 do maja 1992 trwała blokada i ostrzał Dubrownika przez JNA. Określana bywa także jako agresja Serbii i Czarnogóry na Chorwację. (pl)
De Kroatische Onafhankelijkheidsoorlog was een oorlog van 31 maart 1991 tot 12 november 1995 die leidde tot de afscheiding van Kroatië van de Federale Republiek van Joegoslavië. De oorlog had 10.668 doden, 2915 vermisten en 37.180 gewonden tot gevolg - volgens Kroatisch bronnen - en 300.000 mensen moesten vluchten. (nl)
Війна Хорватії за незалежність (Хорватська війна) 1991—1995 рр. (хорв. Domovinski rat «Вітчизняна війна») — оборонна війна за незалежність і цілісність хорватської держави проти агресії об'єднаних великосербських сил — сербських екстремістів у Хорватії, союзної Югославської Народної Армії та Сербії і Чорногорії. Війна в кінцевому підсумку привела до здобуття державної незалежності на всій хорватській території. (uk)
克羅埃西亞戰爭指的是1991年到1995年之間，克羅埃西亞從南斯拉夫联邦獨立出來時，克羅埃西亞人和塞爾維亞人之間因民族對立而引發的戰爭。雙方的種族滅絕罪行也受到非議。 (zh)
La guerra de la independència croata fou una guerra a Croàcia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforçats per l'Exèrcit Popular Iugoslau controlat per Sèrbia. El bàndol croat aspirava a establir una sobirania internacionalment reconeguda per a la República de Croàcia, prèviament pertanyent a la República Federal Socialista de Iugoslàvia, mentre que els serbis volien establir nous límits a les zones de Croàcia amb una majoria sèrbia o amb una minoria influent de serbis, buscant la seva secessió de la resta de Croàcia. Molts afirmen que els propòsits de Slobodan Milošević eren la creació d'una Sèrbia més gran en unir tots el serbis sota una única bandera. La guerra va ser sorprenent per la seva brutalitat en una societat relativament desenvolupada a Europa, i en temps (ca)
Chorvatská válka za nezávislost (v Chorvatsku známa jako Domovinski Rat – Vlastenecká válka, nebo Válka za nezávislost) je název válečného konfliktu na území dnešního Chorvatska v letech 1991 až 1995. Šlo převážně o konflikt mezi Chorvaty a chorvatskými (krajinskými) Srby. Fakticky byla součástí první části jugoslávských válek. Překvapila svou krutostí, nebývalou od druhé světové války. Již na konci zimy a na jaře 1991 začaly přerůstat dlouhodobé chorvatsko-srbské animozity v drobné ozbrojené srážky (Plitvice, Pakrac, Benkovac, atp.). (cs)
Ο Πόλεμος της Κροατίας, ή Πόλεμος της Κροατικής Ανεξαρτησίας όπως είναι γνωστός στην Κροατία, ήταν μία πολεμική αναμέτρηση η οποία διεξήχθη στην Κροατία μεταξύ των ετών 1991 και 1995. Ο πόλεμος αυτός ήταν ο δεύτερος στη σειρά , ακολουθώντας τον πόλεμο της Σλοβενίας, και διεξήχθη μεταξύ της Κροατίας και των Σέρβων της Κροατίας. Η αιτία τού πολέμου ήταν η αντίδραση των Σέρβων της Κροατίας στην απόσχιση από τη Γιουγκοσλαβία και ο υποβιβασμός τους σε μειονότητα, λόγω της απόσχισης της Κροατίας από τη Γιουγκοσλαβία το 1991. Οι δύο πλευρές δέχτηκαν βοήθεια από εξωτερικούς παράγοντες κατά τη διάρκεια τού πολέμου. Η κροατική πλευρά δεχόταν βοήθεια από χώρες της Δύσης και κυρίως τις ΗΠΑ, ενώ υπήρξε και απευθείας εμπλοκή τού ΝΑΤΟ στο τέλος τού πολέμου. Από την άλλη πλευρά, η , στον πρώτο χρόνο τού π (el)
Als Kroatienkrieg wird im Rahmen der Jugoslawienkriege der Krieg in Kroatien zwischen 1991 und 1995 bezeichnet. In Kroatien bezeichnet man diesen bewaffneten Konflikt hauptsächlich als Heimatkrieg (kroatisch Domovinski rat), aber auch als „Großserbische Aggression“ (kroatisch Velikosrpska agresija). Nach sich häufenden gewalttätigen Zusammenstößen versuchte die JNA zunächst, das gesamte kroatische Gebiet unter ihre Kontrolle zu bekommen, scheiterte jedoch an der kroatischen Gegenwehr. Daraufhin beschränkten sich die Kampfhandlungen auf das Gebiet der später gebildeten RSK. (de)
The Croatian War of Independence was fought from 1991 to 1995 between Croat forces loyal to the Government of Croatia—which had declared independence from the Socialist Federal Republic of Yugoslavia (SFRY)—and the Serb-controlled Yugoslav People's Army (JNA) and local Serb forces, with the JNA ending its combat operations in Croatia by 1992. In Croatia, the war is primarily referred to as the "Homeland War" (Croatian: Domovinski rat) and also as the "Greater-Serbian Aggression" (Croatian: Velikosrpska agresija). In Serbian sources, "War in Croatia" (Serbian Cyrillic: Рат у Хрватској, romanized: Rat u Hrvatskoj) and (rarely) "War in Krajina" (Serbian Cyrillic: Рат у Крајини, romanized: Rat u Krajini) are used. (en)
La guerra de Croacia o guerra croata de independencia (en croata: Domovinski Rat - Guerra de la Patria-, en serbio: Рат у Хрваtској o Rat u Hrvаtskoj -Guerra en Croacia-) tuvo lugar en Croacia desde 1991 hasta 1995. Aunque en la primavera de 1991 hubo choques previos, se convirtió en una guerra abierta tras la declaración unilateral de independencia croata el 25 de junio de 1991 contra los yugoslavos y la minoría serbocroata que se oponían. La guerra acabó con la negociación de los Acuerdos de Dayton (en Dayton, Ohio, Estados Unidos), posteriormente firmados en París en diciembre de 1995. (es)
Kroaziako Independentzia Gerra (kroazieraz: Domovinski Rat, Aberriaren gerra; serbieraz: Рат у Хрватској edo Rat u Hrvatskoj, Kroaziako gerra) 1991 eta 1995 artean Kroazian gertatu zen gerra izan zen. Hasieran Kroazia eta (JNA) borrokatu arren, handik gutxira sortu berria eta serbiar gutxiengoak eratutako Krajinako Serbiar Errepublika borrokatu ziren elkarren kontra. Serbiarrek Jugoslaviako Armadaren laguntza izan zuten. Kroaziarren asmoa bere herrialdearen burujabetasuna mantentzea zen; serbiarrena, berriz, Kroazian bere gutxiengoa bizi zen lekuak Serbiak anexionatzea zen. Gerra oso latza izan zen, batez ere Europan eta XX. mendearen bukaeran bizi zen gizarte batentzat. (eu)
Perang Kroasia adalah perang di Kroasia dari tahun 1991 hingga 1995. Awalnya perang ini dimulai antara polisi Kroasia dan orang Serbia yang tinggal di Republik Sosialis Kroasia (yang menolak pemisahan Kroasia dari Yugoslavia) dan memproklamirkan Republik Serbia Krajina" untuk meyakinkan statusnya. Kroasia mendeklarasikan kemerdekaan pada tanggal 25 Juni 1991, tetapi setuju untuk menundanya dengan Perjanjian Brioni dan memutuskan semua ikatan yang tersisa dengan Yugoslavia pada tanggal 8 Oktober 1991. (in)
La guerre de Croatie est un élément marquant de la dislocation de la Yougoslavie qui scelle l'effondrement de la République fédérative socialiste de Yougoslavie. Elle s'est déroulée du 17 août 1991 au 12 novembre 1995. Elle oppose la Croatie, qui a proclamé son indépendance le 25 juin 1991 à l'Armée populaire yougoslave (JNA) y compris la marine militaire yougoslave (JRM) sous le contrôle du gouvernement fédéral de Belgrade. Ce dernier ne contrôlait plus, à ce moment, que la Serbie, le Monténégro et des Serbes de Bosnie-Herzégovine et de Croatie : selon son point de vue, la république socialiste de Croatie avait « fait sécession » tandis que du point de vue croate, il s'agit d'une guerre d'indépendance, également désignée par les expressions guerre patriotique (Domovinski rat) ou agression (fr)
La guerra di indipendenza della Croazia fu un conflitto combattuto tra il 1991 e il 1995 tra le forze leali al governo Croato, che, avvalendosi delle disposizioni della Costituzione vigente aveva dichiarato la propria indipendenza dalla Repubblica Socialista Federale di Jugoslavia (SFRJ) difesa dalla Jugoslovenska narodna armija (JNA), controllata da forze serbe e affiancata da reparti composti dai serbi di Croazia. JNA (Armata jugoslava) cessò ufficialmente le operazioni nel 1992. In Croazia ci si riferisce a tale conflitto principalmente come Guerra della Patria (in croato: Domovinski rat), ma anche come Aggressione grande-serba (in croato: Velikosrpska agresija). I Serbi invece, per definire il conflitto, hanno utilizzato la frase: "Guerra in Croazia" o "Rat u Hrvatskoj". (it)
크로아티아 독립 전쟁은 1991년부터 1995년까지 유고슬라비아 사회주의 연방 공화국(SFRY)로부터 독립을 선언한 크로아티아 정부를 지지한 크로아티아인 세력과 세르비아인 다수의 유고슬라비아 인민군(JNA) 및 1992년 JNA의 철수 이후 이어진 세력 사이에 일어났던 전쟁이다. 크로아티아 내에서는 보통 조국전쟁(크로아티아어: Domovinski rat) 또는 대세르비아 침공(크로아티아어: Velikosrpska agresija)이라 부른다. 세르비아에선 크로아티아 전쟁(세르비아어: Рат у Хрватској / Rat u Hrvatskoj) 또는 크라이나 전쟁(세르비아어: Рат у Крајини / Rat u Krajini)이라고 부른다. (ko)
A Guerra da Independência da Croácia ocorreu de 1991 a 1995 entre as forças croatas leais ao — que havia declarado da República Socialista Federativa da Iugoslávia — e o Exército Popular Iugoslavo (JNA) controlado pelos sérvios e forças de sérvios locais, com o JNA terminando suas operações de combate na Croácia em 1992. Na Croácia, a guerra é principalmente referida como a "Guerra da Pátria" e também como a "Agressão da Grande Sérvia". A maioria dos croatas queriam que a Croácia deixasse a Iugoslávia e se tornasse um país soberano, enquanto que muitos sérvios que viviam na Croácia, apoiados pela Sérvia, se opunham à secessão e queriam que as terras reivindicadas pelos sérvios estivessem em um estado comum com a Sérvia. A maioria dos sérvios buscaram um novo estado sérvio dentro de uma f (pt)
Kroatiska självständighetskriget utkämpades 1991-1995 mellan styrkor lojala mot den kroatiska regeringen — som hade förklarat sin självständighet från Socialistiska federationen Jugoslavien (SFR Jugoslavien) — och den serb-kontrollerade Jugoslaviska folkets armé (JNA) och lokala serbiska styrkor, där JNA upphörde sina militäroperationer i Kroatien 1992. I Kroatien kallas kriget i första hand "Hemlandskriget" (Domovinski rat) och även som "Storserbiska aggressionen" (Velikosrpska agresija). I serbiska källor är "Kriget i Kroatien" (Rat u Hrvatskoj) den vanligaste termen. (sv)
Война в Хорва́тии (март 1991 — ноябрь 1995) — военный конфликт на территории бывшей Социалистической Республики Хорватии, вызванный выходом Хорватии из состава Югославии. После объявления 25 июня 1991 года Хорватией независимости сербское население Хорватии пыталось создать своё государство на её территории, чтобы не выходить из состава Югославии. Хорватией это было расценено как попытка включения территорий Хорватии в состав Сербии. В 2007 году Международный трибунал по бывшей Югославии (МТБЮ) установил, что лидер Республики Сербской Краины (РСК) Милан Мартич имел договорённость со Слободаном Милошевичем о присоединении РСК к Союзной Республике Югославия и создании «единого сербского государства». В 2011 году МТБЮ вынес приговор, согласно которому хорватские генералы Готовина и Маркач по (ru)

rdfs:label

Croatian War of Independence (en)
حرب الاستقلال الكرواتية (ar)
Guerra de la independència croata (ca)
Chorvatská válka za nezávislost (cs)
Kroatienkrieg (de)
Πόλεμος της Κροατίας (el)
Guerra de Croacia (es)
Kroaziako Independentzia Gerra (eu)
Guerre de Croatie (fr)
Perang Kroasia (in)
Guerra d'indipendenza croata (it)
크로아티아 독립 전쟁 (ko)
Kroatische Onafhankelijkheidsoorlog (nl)
クロアチア紛争 (ja)
Wojna w Chorwacji (pl)
Война в Хорватии (ru)
Guerra de Independência da Croácia (pt)
Kroatiska självständighetskriget (sv)
克羅埃西亞獨立戰爭 (zh)
Війна Хорватії за незалежність (uk)

owl:sameAs

foaf:depiction

is dbo:isPartOfMilitaryConflict of

is dbo:usedInWar of

is dbo:wikiPageWikiLink of

is dbp:wars of