Peninsular War (original) (raw)

dbo:abstract

حرب الاستقلال الإسبانية (بالإسبانية: Guerra de la independencia española)، هي نزاع بين فرنسا وتحالف قوات إسبانيا، البرتغال للاستيلاء على شبه جزيرة أيبريا. بدأت الحرب عندما غزت الجيوش الفرنسية البرتغال عام 1807م وإسبانيا في 1808م واستمرت حتى هزم التحالفات الستة نابليون في 1814م. نضال إسبانيا للتحرر كان واحداً من أوائل الحروب الوطنية وظهور حرب عصابات واسعة النطاق، استعارت منها اللغة الإنجليزية الكلمة. وبينما حطم الاحتلال الفرنسي الإدارة الأسبانية، التي أصبحت حرب إقليمية متناحرة (في 1810م، حصنت الحكومة الوطنية المعاد تشكيلها نفسها في كاديز وثبت عدم قدرتها على تجنيد أو تدريب أو تسليح جيوش فعالة بسبب حصار قاسي بسبب الشكل الخاص للمدينة)، فشل نابليون في تهدئة الشعب الأسباني أتاح الفرصة للقوات الإسبانية والبريطانية والبرتغالية لتأمين البرتغال والاشتباك مع القوات الفرنسية على الجبهات بينما الگـِريلـِرو الإسبان استنزفوا المحتلين. بسبب تنسيق جهودهم، تمكنت القوات النظامية وغير النظامية المتحالفة من منع مارشالات نابليون من إخضاع المقاطعات الإسبانية المتمردة. (ar)
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics impulsats per l'aparició de la identitat nacional espanyola i la influència en el camp dels «patriotes» d'alguns dels ideals nascuts de la Il·lustració i la Revolució francesa, paradoxalment difosos per l'elit dels afrancesats. En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins al moment. Segons el tractat de Fontainebleau (27 d'octubre de 1807), el primer Ministre Manuel Godoy preveia, de cara a una nova invasió hispanofrancesa de Portugal, el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials. Sota el comandament del general Jean-Andoche Junot, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807, creuant el seu territori a tota marxa abans de l'hivern, i van arribar a la frontera amb Portugal, el 20 de novembre. No obstant això, els plans de Napoleó anaven més enllà, i les seues tropes van anar prenent posicions en importants ciutats i places fortes a fi d'enderrocar la Casa de Borbó i suplantar-la per la seua pròpia dinastia, convençut de comptar amb el suport popular. El ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, que va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència, juntament amb la forta inestabilitat política sorgida per la querella entre Carles IV d'Espanya i el seu fill i hereu Ferran VII, orquestrada pels francesos, que es va iniciar amb el Procés de l'Escorial i va culminar amb el Motí d'Aranjuez i l'ascens al poder de Ferran VII, va precipitar els esdeveniments que van desembocar en els primers aixecaments al nord d'Espanya i l'Aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid. La difusió de les notícies de la brutal repressió, immortalitzada en les obres de Francisco de Goya, i de les abdicacions de Baiona del 5 i 9 de maig, que van estendre per la geografia espanyola la crida, iniciada a Móstoles, a enfrontar-se amb les tropes imperials, van decidir la guerra per la via de la pressió popular malgrat l'actitud contrària de la Junta de Govern designada per Ferran VII. La guerra es va desenvolupar en diverses fases en les quals tots dos bàndols van prendre successivament la iniciativa, i es va destacar per l'aparició del fenomen guerriller que, juntament amb els exèrcits regulars aliats dirigits per Arthur Wellesley, duc de Wellington, van provocar el desgast progressiu de les forces bonapartistes. La població civil, que va patir els efectes d'una guerra total, en la qual tant els francesos com els aliats van abusar de la població i dels objectius civils, saquejant i devastant a gran escala i devastant, per exemple, la indústria espanyola, considerada una amenaça per als seus respectius interessos. Com el desmantellament de les fàbriques de tèxtils de Segòvia i Àvila, o la destrucció de la ciutat de Sant Sebastià. Els primers èxits de les forces espanyoles a la primavera i a l'estiu de 1808, amb la batalla del Bruc, la resistència de Saragossa i València i, en particular, la sonada victòria de Bailén, van provocar l'evacuació de Portugal i la retirada francesa al nord de l'Ebre, seguida a la tardor de 1808 per l'entrada de la Gran Armée, encapçalada pel mateix Napoleó, que va culminar el màxim desplegament francès fins a mitjan 1812. La retirada d'efectius amb destinació a la campanya de Rússia va ser aprofitada pels aliats per reprendre la iniciativa a partir de la seva victòria en la Batalla dels Arapiles (22 de juliol de 1812) i, contrarestant l'ofensiva francesa, avançar al llarg de 1813 fins als Pirineus, derrotant els francesos en les batalles de Vitòria (21 de juny) i Sant Marcial (31 d'agost). El tractat de Valençay (11 de desembre de 1813) va restaurar a Ferran VII i deixava a Espanya lliure de la presència estrangera, però no va evitar la invasió del territori francès, sent la batalla de Tolosa de Llenguadoc (10 d'abril de 1814), l'últim enfrontament de la guerra. Referint-se a la guerra d'independència espanyola, Napoleó I, en el seu exili, va declarar: En el terreny socioeconòmic, la guerra va costar a Espanya una pèrdua neta de població d'entre 215.000 i 375.000 habitants, que no va poder compensar-se malgrat els elevats índexs de natalitat propis de l'època, per causa directa de la violència i les fams de 1812, i que es va afegir a la crisi arrossegada des de les epidèmies de malalties i la fam de 1808, resultant en un balanç de descens demogràfic de 560.000 a 885.000 persones, del 6 al 10% de la població ponderada a partir del cens de 1787, que va afectar especialment a Catalunya, Extremadura i Andalusia. A l'alteració social i la destrucció d'infraestructures, indústria i agricultura es va sumar la fallida de l'Estat i la pèrdua d'una part important del patrimoni cultural. A la devastació humana i material es va sumar la feblesa internacional d'Espanya, privada del seu poder naval i exclosa dels grans temes tractats en el Congrés de Viena, on es va dibuixar el posterior panorama geopolític d'Europa. A l'altre costat de l'Atlàntic, l'Amèrica espanyola obtindria la seva independència després de la Guerra d'Independència Hispanoamericana. En el pla polític intern, el conflicte va forjar la identitat nacional espanyola i va obrir les portes al constitucionalisme, concretat en les primeres constitucions de l'estat espanyol, l'Estatut bonapartista de Baiona i la Constitució de Cadis. No obstant això, també va donar inici a una era de guerres civils entre els partidaris de l'absolutisme i els del liberalisme, anomenades Guerres Carlines, que s'estendrien a tot el segle xix i que marcarien l'esdevenir d'Espanya. (ca)
Španělská válka za nezávislost, známá v jiných jazycích též jako Poloostrovní válka či Válka na Pyrenejském poloostrově, byla jednou z napoleonských válek. Trvala mezi lety 1808–1814. Josef Bonaparte, Napoleonův bratr a neapolský král, byl za přítomnosti španělských a amerických zástupců prohlášen v Bayonne za krále Španělska a v červenci 1808 vstoupil do Madridu. Španělský národ se ale touto novou, z ciziny dosazenou vládou cítil ponížen a odmítl ji proto akceptovat. Již před Josefovým příchodem do země vypuklo proti Francouzům celonárodní povstání. Velení vzbouřenců (ústřední junta) se sice dopustilo některých chyb, když často zasahovalo nanejvýš nesmyslným způsobem do vojenských operací nebo odvolávalo schopné generály, nicméně jeho výzvou ke guerillové válce v prosinci 1808 nastal v bojích zásadní zvrat. Nepřetržité útoky guerrilleros vyčerpávaly francouzské okupanty a znemožňovaly jim tak využít jejich vítězství na otevřeném poli. Povstání podpořila i katolická církev, ačkoli mezi povstalci bylo mnoho jí nepřátelsky naladěných liberálních elementů. K podpoře povstalců přispěla také občasná tažení Britů do Španělska vedená Arthurem Wellesleyem, pozdějším vévodou z Wellingtonu, třebaže Britové byli vždy po několika menších úspěších přinuceni postupujícími Francouzi k ústupu zpět do Portugalska. V lednu 1810 vstoupila francouzská vojska do Andalusie a po dobytí vpadlo v srpnu 80 000 Francouzů do Portugalska s cílem vyhnat odsud Brity. Porážka povstalců se zdála být neodvratnou, zvláště když se především vyšší a majetnější vrstvy obyvatelstva začaly přidávat na stranu bonapartistického krále. Do Cádizu, kam se vzbouřenecká junta uchýlila, byly svolány kortesy, jež v roce 1812 vypracovaly první moderní, liberální ústavu Španělska, neformálně nazývanou La Pepa. Ústava počítala se vznikem konstituční monarchie, v níž by zákonodárná pravomoc náležela kortesům a kromě jiného také požadovala zrušení instituce inkvizice. Tento dokument byl ve své době nadmíru pokrokový a stal se základem pozdějšího španělského ústavního vývoje. V Portugalsku se zatím Wellesley úspěšně ubránil francouzským útokům, jejichž dlouhé zásobovací linie byly současně napadány španělskými povstalci. Wellesley byl následně kortesem pověřen velením veškerých španělských vojenských sil. V lednu 1812 Wellesley zahájil nové tažení do Španělska a poté, co porazil Francouze u Salamanky, vtáhl v srpnu 1812 do Madridu. Pod tlakem posílených francouzských vojsk byl sice znovu přinucen k ústupu za portugalské hranice a Madrid tak byl naposled obsazen Francouzi, avšak katastrofa Napoleonova vojska v Rusku měla zásadní dopad také na vývoj války na Iberském poloostrově. V červnu 1813 byli Francouzi definitivně poraženi v bitvě u Vitorie a následně se před vytrvale postupujícím Wellesleyem stáhli zpět za Pyreneje (Právě Wellesley pak Napoleona definitivně porazil u Waterloo). Španělsko tak znovu nabylo svoji nezávislost, avšak za vysokou cenu: žádná z napoleonských válek nestála tolik lidských životů jako právě španělská vzpoura – střízlivé odhady říkají, že Britové ztratili zhruba 35 000 mužů, padlých španělských povstalců bylo okolo 25 000, portugalských 7000 a na francouzské straně mělo padnout asi 180 000 vojáků. Existují však i vyšší odhady, například vojenský statistik Micheal Clodfelter, který započítává i mrtvé v důsledku vypuknuvších epidemií a hladu, odhadl počet mrtvých v důsledku španělské války za nezávislost na jeden milion. Na válku reagovalo i umění, k nejslavnějším reakcím patří cyklus 80 grafik španělského malíře Francisco Goyi Hrůzy války. Tématu války, francouzské okupace a Goyi se věnuje i film Miloše Formana Goyovy přízraky z roku 2006. (cs)
Der Feldzug Napoleon Bonapartes auf der Iberischen Halbinsel dauerte von 1807 bis 1814. Von spanischer Seite wird er Spanischer Unabhängigkeitskrieg (Guerra de la Independencia Española), von britischer Seite Peninsular War genannt. Der Krieg auf der Halbinsel stellt einen Abschnitt der napoleonischen Kriege dar, in dem vor allem Spanien, Portugal und Großbritannien gegen Frankreichs Vorherrschaft kämpften. Begonnen hatte er als Versuch Frankreichs, Portugal mit in die Handelsblockade gegen Großbritannien einzubinden. (de)
Ο Πόλεμος της Ιβηρικής Χερσονήσου ήταν η στρατιωτική σύγκρουση μεταξύ της Α΄ Γαλλικής Αυτοκρατορίας και των συμμαχικών δυνάμεων της Ισπανικής Αυτοκρατορίας, του Βρετανικής Αυτοκρατορίας, και του , για τον έλεγχο της Ιβηρικής Χερσονήσου κατά τη διάρκεια των Ναπολεόντειων Πολέμων. Ο πόλεμος ξέσπασε μόλις η Γαλλία και η Ισπανία κατέλαβαν την Πορτογαλία το 1807, και κλιμακώθηκε το 1808 όταν η Γαλλία στράφηκε ενάντια στην πρώην σύμμαχό της, Ισπανία. Η πολεμική αυτή σύρραξη διήρκεσε έως την ήττα του Ναπολέοντα το 1814 στον Πόλεμο του Έκτου Συνασπισμού, και θεωρείται ως ένας από τους πρώτους πολέμους εθνικής ανεξαρτησίας, σημαντικός για τη μελλοντική ανάδυση μακροχρόνιων ανταρτικών κινημάτων, το στρατηγικό σχεδιασμό και την τακτική διεξαγωγή αυτών. (el)
La Milito de Hispana Sendependiĝo estas la nomo kiun ricevas en Hispanio la militaj operacioj kiuj okazis inter la 2-a de majo de 1808 kaj la jaro 1814, kontraŭ francaj trupoj, senditaj de Napoleono la 1-a por aldoni Hispanion al la Franca Imperio, sub la reĝado de lia frato Joseph Bonaparte. En aliaj historiografioj oni uzas la nomon Duoninsula Milito, kvankam ekzistas la diferenco ke tiu ĉi lasta inkluzivas la batalojn en Portugalio (jam antaŭ 1808), dum la unua fokusiĝas ĉefe en la hispaniaj eventoj. La milito dum tiuj jaroj havis duoblan karakteron: unuflanke serio de bataloj inter hispanaj kaj portugalaj, kun ĉefrolo ankaŭ de angla armeo, kontraŭ la trupoj de la Franca Imperio, kaj aliflanke kampanjoj de disa rezistado, kiu donis nomon al la taktiko konata kiel gerilo (en la hispana lingvo, militeto). (eo)
La guerra de la Independencia Española fue un conflicto bélico que se dio entre 1808 y 1814 dentro del contexto de las guerras napoleónicas, que enfrentó a las potencias aliadas de España, Reino Unido y Portugal contra el Primer Imperio francés, cuya pretensión era la de instalar en el trono español al hermano de Napoleón, José Bonaparte, tras las abdicaciones de Bayona. (es)
Iberiar penintsulako Gerra, Espainiako Independentzia Gerra, edo Frantsestea eta Frantzestada —euskal usadioan— Iberiar penintsulan jazotako gatazka armatua izan zen, Napoleondar Gerretan kokatzen dena. Espainiak, Portugalek eta Erresuma Batuak, alde batetik, eta Frantziako Lehen Inperioak, bestetik, borrokatu zuten. Frantziar eta espainiar armada aliatuek Portugal inbaditu zuten 1807an, baina urtebete geroago, 1808an, frantses armadak ez zituen utzi Espainian hartutako posizioak, eta horrek gerra piztu zuen; Seigarren Koalizioak 1814an Napoleon garaitu zuenean amaitu zen. Britainiar eta Portugaldar armadek Portugal defendatuta, Espainian tropa erregularrek zein irregularrek (elkarren arteko loturarik gabeko gerrillarien taldeek) frantziarrei aurre egiten zieten. Napoleonen armadak, hornidurak galtzeko beldur, ez ziren espainiarrak gainditzeko eta lurraldea baketzeko gai. Gerraren azken urteetan, Errusiaren inbasioa zela medio Frantzia larri ahulduta zegoela, Wellingtongo dukea buru zuten armada aliatuek frantziarrak Pirinioez bestaldera egotzi zituzten. Gerrako zamak Portugalgo eta Espainiako egitura soziala eta ekonomikoa suntsitu zituen, eta istiluz beteriko epeari hasiera eman zion. Euskal Herrian, hala Pirinioez iparraldera nola hegoaldera, ondorio larriak izan zituen bertako gizartean, askotariko armaden presentzia eta ekintzagatik. Iberiar penintsulan, frantziarren aurkako gerran borrokatutako ofizialek 1850 arte burutu zituzten hainbat gerra zibil (tartean Lehen Gerra Karlista), liberal eta absolutisten artean. Penintsulako Gerrak Ameriketako kolonien gainean ere eragina izan zuen, eta haien independentzia prozesua piztu zuen txinparta izan zen. (eu)
Bhí Cogadh Saoirse na Spáinne nó Cogadh na Leithinse (Guerra de la Independencia Española), cogadh sa Spáinn i rith Cogaidh Napoleon. Bhí muintir na Spáinne ag troid leis an bPoirtingéil agus Sasana in aghaidh Impireacht na Fraince. Lean an cogadh ó forghabháil na Spáinne sa bhliain 1808 go dtí ghéilleadh Napoleon sa bhliain 1814. Bhí an cogadh seo, cheann de na chéad cogaidh i gcomhair saoirse náisiúnta agus an chéad treallchogadh. Lean an cogadh chomh fada sin toisc nach raibh airm mór Napoleon in ann muintir na Spáinne a chuir faoi chois. Chuir na "guerrilleros", nó an treallchogaíocht, brú ar saighdiúirí na Fraince. Ghabh saighdiúirí Napoleón, cathracha éagsúla agus rinne siad iarracht ansin an Phortaingéil a thógáil. Nuair a fuair siad réidh leis an rí, spreag seo éirí amach ar fud na tíre, glaotar go minic "El Dos de mayo de 1808" sé sin 2 Bealtaine, 1808. Fad is a bhí na guerrilleros ag troid taobh thiar de línte na naimhde, bhí airm na Sasanaigh agus na Portaingéile ag ionsaí fórsaí na Fraince, ag déanamh iarracht atreorú a dhéanamh orthu. I ndeireadh na cogadh bhí fórsaí na Fraince an-lag. Bhí naimhde na Fraince in ann ionradh a dhéanamh ar an Spáinne. Cuireadh ar na Franciah cúlú go dtí sléibhte na Piréiní. (ga)
The Peninsular War (1807–1814) was the military conflict fought in the Iberian Peninsula by Spain, Portugal, and the United Kingdom against the invading and occupying forces of the First French Empire during the Napoleonic Wars. In Spain, it is considered to overlap with the Spanish War of Independence. The war started when the French and Spanish armies invaded and occupied Portugal in 1807 by transiting through Spain, and it escalated in 1808 after Napoleonic France occupied Spain, which had been its ally. Napoleon Bonaparte forced the abdications of Ferdinand VII and his father Charles IV and then installed his brother Joseph Bonaparte on the Spanish throne and promulgated the Bayonne Constitution. Most Spaniards rejected French rule and fought a bloody war to oust them. The war on the peninsula lasted until the Sixth Coalition defeated Napoleon in 1814, and is regarded as one of the first wars of national liberation. It is also significant for the emergence of large-scale guerrilla warfare. The war started in Spain with the Dos de Mayo Uprising on 2 May 1808 and ended on 17 April 1814 with the restoration of Ferdinand VII to the monarchy. The French occupation destroyed the Spanish administration, which fragmented into quarrelling provincial juntas. The episode remains as the bloodiest event in Spain's modern history, doubling in relative terms the Spanish Civil War. A reconstituted national government, the Cortes of Cádiz—in effect a government-in-exile—fortified itself in the secure port of Cádiz in 1810, but could not raise effective armies because it was besieged by 70,000 French troops. British and Portuguese forces eventually secured Portugal, using it as a safe position from which to launch campaigns against the French army and provide whatever supplies they could get to the Spanish, while the Spanish armies and guerrillas tied down vast numbers of Napoleon's troops. By restricting French control of territory, the combined allied forces, both regular and irregular, prevented Napoleon's marshals from subduing the rebellious Spanish provinces, and the war continued through years of stalemate. The British Army, under then Lt. Gen. Sir Arthur Wellesley, later the 1st Duke of Wellington, guarded Portugal and campaigned against the French in Spain alongside the reformed Portuguese army. The demoralized Portuguese army was reorganized and refitted under the command of Gen. William Beresford,[[[Wikipedia:Citing_sources|page needed]]]_18-0" class="reference"> who had been appointed commander-in-chief of the Portuguese forces by the exiled Portuguese royal family, and fought as part of the combined Anglo-Portuguese Army under Wellesley. In 1808, the Spanish Army in Andalusia defeated the French in the Battle of Bailen, considered the first open-field defeat of the Napoleonic army in Europe. In 1812, when Napoleon set out with a massive army on what proved to be a disastrous French invasion of Russia, a combined allied army defeated the French at Salamanca and took the capital Madrid. In the following year the Coalition scored a victory over King Joseph Bonaparte's army in the Battle of Vitoria paving the victory of the war in the Iberian Peninsula. Pursued by the armies of Spain, Portugal and Britain, Marshal Jean-de-Dieu Soult, no longer getting sufficient support from a depleted France, led the exhausted and demoralized French forces in a fighting withdrawal across the Pyrenees during the winter of 1813–1814. The years of fighting in Spain were a heavy burden on France's Grande Armée. While the French enjoyed several victories in battle, they were eventually defeated, as their communications and supplies were severely tested and their units were frequently isolated, harassed or overwhelmed by partisans fighting an intense guerrilla war of raids and ambushes. The Spanish armies were repeatedly beaten and driven to the peripheries, but they would regroup and relentlessly hound and demoralize the French troops. This drain on French resources led Napoleon, who had unwittingly provoked a total war, to call the conflict the "Spanish Ulcer". War and revolution against Napoleon's occupation led to the Spanish Constitution of 1812, promulgated by the Cortes of Cádiz, later a cornerstone of European liberalism. The burden of war destroyed the social and economic fabric of Portugal and Spain, and ushered in an era of social turbulence, increased political instability, and economic stagnation. Devastating civil wars between liberal and absolutist factions, led by officers trained in the Peninsular War, persisted in Iberia until 1850. The cumulative crises and disruptions of invasion, revolution and restoration led to the independence of most of Spain's American colonies and the independence of Brazil, which remained a monarchy, after severing ties with Portugal. (en)
La guerre d'indépendance espagnole opposa l'Espagne des Bourbons, le Portugal et le Royaume-Uni à la France du Premier Empire entre 1808 et 1814, dans le contexte des guerres napoléoniennes. Ce conflit porte différents noms selon les pays : « guerre d’Espagne » (à ne pas confondre avec d’autres conflits désignés sous le même terme) ou encore « campagne d’Espagne » pour les Français, « guerre d’indépendance » pour les Espagnols, « guerre péninsulaire » pour les Portugais et les anglophones et, pour finir, « guerre des Français » pour les Catalans. La guerre commença en 1808 lorsque Madrid se souleva contre l’armée française occupant la capitale espagnole. L’insurrection se généralisa à tout le pays après que Napoléon eut obtenu l’abdication du roi d’Espagne au profit du frère de l’empereur, Joseph. L’armée française se heurta à une guérilla puis à l’armée britannique venue aider le Portugal, également occupé par les troupes de Napoléon. En 1813, les soldats de l’empereur durent refluer en deçà des Pyrénées ; l’invasion de la France par les Espagnols, Britanniques et Portugais commandés par Wellington, devenait imminente. (fr)
Perang Kemerdekaan Spanyol atau Perang Semenanjung adalah perang yang terjadi antara persekutuan Spanyol, Britania Raya dan Portugal melawan Prancis di semenanjung Iberia selama Perang Napoleon. Perang ini dimulai ketika Prancis menduduki Portugal pada 1807 dan Spanyol pada 1808 dan terus terjadi sampai Perang Koalisi Keenam menaklukan Napoleon tahun 1814. (in)
반도 전쟁(영어: Peninsular War, 포르투갈어: 스페인어: Guerra peninsular)은 스페인과 포르투갈이 나폴레옹의 지배에 대항하여 일으킨 전쟁이다. 각 참전국에 따라서 스페인 독립 전쟁(스페인어: Guerra de la Independencia española, 프랑스어: Guerre d'indépendance espagnole), 프랑스 침공(포르투갈어: Invasões francesas), 프랑스 전쟁(스페인어: Guerra del Francés)이라고 부른다. 1807년 나폴레옹은 포르투갈을 대륙제패체제에 가입시켰고, 1808년에는 그의 형 조제프 보나파르트를 스페인 왕위에 즉위시켰다. 그러나 이 조치는 두 나라의 민족적인 격렬한 반감을 불러 일으켰고, 스페인의 게릴라활동을 촉발시켰다. 이 게릴라들은 적극적인 활동으로 전성기에 있던 나폴레옹의 군대를 교란하고, 해방 전쟁의 발단을 열었으며, 이것은 곧 나폴레옹 몰락의 원인이 되었다. 1812년 웰링턴이 지휘하는 영국, 스페인의 연합군은 살라망카에서 승리를 거두어 마드리드를 점령한 다음, 프랑스인을 축출하였다. (ko)
半島戦争（はんとうせんそう、1808年 - 1814年、英語: Peninsular War、ポルトガル語: Guerra Peninsular）は、ナポレオン戦争中にイベリア半島でスペイン軍、ポルトガル軍、イギリス軍の連合軍とフランス軍との間に戦われた戦争である。日本ではスペイン独立戦争（スペイン語: Guerra de la Independencia Española）またはスペイン反乱としても知られている。スペイン戦争（フランス語: Guerre d'Espagne）、フランス戦争（カタルーニャ語: Guerra del Francès）とも呼ばれる。戦争はイベリア半島の性質に大きく左右された。土地が貧しいイベリア半島では大軍が侵攻しても侵攻先での兵糧が確保できないためその軍を養うのが難しく、フランス軍は最大時で30万を数えたものの、軍を集結させることができなかった。小部隊による幾つかの地域で限られた期間での戦闘を求められ、決定的な結果を出すのには困難を極めた。この戦争はスペインとポルトガルの社会的、経済的構造を破壊し、1850年まで続く大規模な内戦と半島戦争で訓練された将校に導かれた荒れ狂う解放の時代の先駆けになった。また、この戦争を契機として両国の植民地だったラテンアメリカに独立運動が起きた。 (ja)
La guerra d'indipendenza spagnola fu il più lungo conflitto delle guerre napoleoniche e venne combattuto nella penisola iberica da una alleanza di Spagna, Portogallo e Regno Unito contro il Primo Impero francese. La guerra ebbe inizio con l'occupazione della Spagna da parte dell'esercito francese nel 1808 e terminò nel 1814 con la sconfitta e la ritirata delle truppe francesi. Questo conflitto è denominato nelle fonti francesi campagne d'Espagne o guerre d'Espagne ("guerra di Spagna", da distinguere da altri conflitti identificati con la stessa locuzione); nelle fonti spagnole Guerra de la Independencia Española ("guerra d'indipendenza spagnola"); nelle fonti catalane Guerra del Francès ("guerra dei francesi"); nelle fonti anglosassoni e portoghesi rispettivamente Peninsular War e Guerra Peninsular ("guerra peninsulare"). La guerra d'indipendenza spagnola fu una delle prime guerre di liberazione nazionale in cui fu praticata la guerriglia (termine che venne coniato proprio per questa guerra). La guerra fu caratterizzata dal fallimento delle numerose forze francesi di pacificare la penisola iberica dalla crescente attività delle truppe irregolari spagnole, che potevano fare affidamento su un territorio montano e desertico. Le truppe francesi in Spagna, superiori negli scontri diretti contro le forze regolari spagnole, furono però costrette ad una snervante opera di controllo delle retrovie, delle vie di comunicazione e dei centri principali, spesso presenti in alti contrafforti di montagna, continuamente minacciati dalle azioni di guerriglia dei reparti irregolari spagnoli. L'armata francese quindi non fu in grado di schiacciare la resistenza e di ottenere risultati decisivi; anche il breve intervento diretto di Napoleone in Spagna, pur caratterizzato da una serie di vittorie, non risolse la situazione in modo definitivo. Inoltre in Portogallo (storico alleato della Gran Bretagna) intervenne un esercito britannico al comando del generale Arthur Wellesley (futuro Duca di Wellington) che, lentamente potenziato e rafforzato dalle truppe portoghesi, impegnò cospicue forze nemiche, respinse ripetutamente i francesi e gradualmente estese il territorio liberato, lasciando i guerriglieri liberi di logorare l'esercito occupante. Di conseguenza, durante la guerra si succedettero una serie di offensive e controffensive con estenuanti avanzate e ritirate, inframmezzate da battaglie non decisive che, se non permisero al Duca di Wellington di ottenere grandi successi fino al 1813, impedirono anche alle forze francesi, superiori di numero ma disperse sul territorio e guidate da generali in costante rivalità, di distruggere o costringere all'evacuazione l'esercito britannico sia di occupare saldamente il Portogallo e alcune regioni della Spagna. Nell'ultimo anno della guerra, con i francesi costretti a ridurre le forze a causa della disastrosa campagna di Russia, l'esercito del Duca di Wellington poté finalmente sferrare l'offensiva decisiva, entrando in Spagna e obbligando i francesi ad abbandonare la penisola iberica e ripiegare oltre i sicuri contrafforti pirenaici. La guerra distrusse completamente l'economia di Spagna e Portogallo e portò ad un periodo di guerre civili, fra liberalismo ed assolutismo fino al 1850, guidate da ufficiali addestratisi nella Guerra d'indipendenza spagnola. L'indebolimento di questi paesi rese difficile il controllo delle colonie sudamericane e portò all'indipendenza delle antiche Colonie spagnole dalla Spagna e del Brasile dal Portogallo. (it)
Wojna na Półwyspie Iberyjskim (fr.: Guerre d’indépendance espagnole; hiszp.: Guerra de la Independencia Española; katal.: Guerra del Francès; port.: Invasões Francesas; ang.: The Peninsular War) – konflikt rozpoczęty po zawarciu trójprzymierza Wielkiej Brytanii z Hiszpanią i Portugalią przeciw Francji. Toczyła się na Półwyspie Iberyjskim w czasie wojen napoleońskich. Konflikt zapoczątkowała okupacja Portugalii przez armię francuską w roku 1807 i Hiszpanii w 1808; trwał on aż do pokonania Napoleona w roku 1814. Zmagania Hiszpanów stały się pierwszą w nowożytnej historii wojną narodowowyzwoleńczą i partyzancką. Zwycięstwo w tej wojnie Hiszpania i Portugalia zawdzięczały w znacznym stopniu swoim guerrilleros (partyzantom), których opór uniemożliwiał wielkim armiom napoleońskim pacyfikację półwyspu. 1/3 sił francuskich mogła walczyć z realnym przeciwnikiem; reszta zmagała się z partyzantką w obawie przed odcięciem kluczowych linii komunikacyjnych. W ciągu dwóch ostatnich lat trwania konfliktu, po znacznym osłabieniu Francji w wyniku napoleońskiej wyprawy na Moskwę, sprzymierzone armie dowodzone przez księcia Wellingtona wypchnęły Francuzów za Pireneje, wyzwalając ostatecznie cały półwysep. Wojna nadszarpnęła tradycyjny porządek społeczny i gospodarkę Portugalii i Hiszpanii, co zaowocowało długim okresem konfliktów politycznych i społecznych. Wyniszczające wojny domowe pomiędzy ugrupowaniami liberałów i tradycjonalistów, dowodzonymi przez oficerów wyszkolonych w czasie wojen napoleońskich, trwały na Półwyspie Iberyjskim aż do lat 50. XIX w. Konflikt przyspieszył również wyzwolenie dawnych kolonii hiszpańskich i portugalskich w Ameryce Środkowej i Południowej. (pl)
De Spaanse Onafhankelijkheidsoorlog (Spaans: Guerra de la Independencia Española, Catalaans: Guerra del Francès) (1808 - 1814) was een gewapend conflict tussen de Spanjaarden, Portugezen en Britten aan de ene kant en de Fransen onder Napoleon aan de andere kant. Het woord "guerrilla" stamt van deze oorlog. Door de zwakte van Spanje tijdens deze periode werd het proces van onafhankelijkheid van Latijns-Amerika in gang gezet. De oorlog hield het hele Iberisch Schiereiland in zijn greep en wordt in andere talen daarom ook wel de "oorlog van het schiereiland" genoemd (Engels: Peninsular War, Portugees: Guerra Peninsular). In het Catalaans wordt naar de oorlog verwezen met Guerra del Francès, de "Franse oorlog", terwijl men het in Frankrijk heeft over de Spaanse Campagne. Een Frans leger trok in 1808 Spanje binnen met het excuus koninkrijk Portugal te willen bezetten. Dit bracht in heel Spanje veel verzet teweeg. De oorlog brak uit op 2 mei 1808 toen de burgemeester van Móstoles, Andrés Torrejón, een officieel bevel uitvaardigde om de Spaanse koning Ferdinand VII te helpen, die door Napoleon werd vastgehouden. Na hevige gevechten door heel Spanje werden de Franse troepen in 1813 uiteindelijk door Arthur Wellesley uit Spanje verdreven. Door de nederlagen in Spanje, de Slag bij Leipzig en later de slag om Parijs werd Napoleon gedwongen om troonsafstand te doen en werd hij verbannen naar Elba. (nl)
Det spanska självständighetskriget 1808-1814 var ett väpnat uppror mot den franske kejsaren Napoleon I:s anspråk på att installera sin bror Joseph Bonaparte på den spanska tronen och befästa hans makt, i stället för Ferdinand VII av Spanien, och att utveckla en modellstat grundad på de bonapartiska idealen. Detta i kombination med den tidigare franska konfrontationen med de portugisiska och brittiska statsmakterna under Napoleonkrigen, omskakade hela den Iberiska halvön fram till 1814. Kriget började då franska arméer invaderade Portugal år 1807 och Spanien 1808 och fortsatte tills koalitionen bestående av Kejsardömet Österrike, Preussen, Sverige, Tsarryssland, Storbritannien och Rhenförbundet slutligen besegrade Napoleon år 1814. Med bakgrund av den stora konflikten Napoleonkrigen och krisen i Ancien régime, och förkroppsligad av Karl IV, utvecklades konflikten över ett komplext fält av omfattande sociala och politiska förändringar som drevs på av uppkomsten av en spansk nationell identitet och det inflytande som några av de ideal som fötts i upplysningen och franska revolutionen kom att få på patrioterna på landsbygden, paradoxalt spritt genom eliten av den förfranskade befolkningen. Startskottet till kriget var 2 maj-revolten i Madrid 1808 som riktades mot den franska ockupationen. Händelsen har förevigats i två kända målningar av konstnären Francisco de Goya. (sv)
Піренейська війна — конфлікт на території Іберійського півострова в ході Наполеонівських війн. Союз Іспанії, Португалії та Англії бився проти Наполеонівської Французької імперії. Іноді вживається й інша назва цієї війни — війна за незалежність Іспанії (ісп. Guerra de la Independencia Española). У радянській історіографії війну іноді називають Іспанською революцією 1808–1814. Війна тривала з 1808, з моменту зайняття французами Іспанії й до 1814 — поразки Франції. (uk)
A Guerra Peninsular (1807–1814) foi um conflito militar entre o Primeiro Império Francês e a aliança do Reino Unido da Grã-Bretanha e Irlanda, do Império Espanhol e do Reino de Portugal e Algarves pelo domínio da Península Ibérica durante as Guerras Napoleónicas. O conflito teve início quando os exércitos franceses e espanhóis invadiram e ocuparam Portugal em 1807, tendo voltado em 1808 após a França se ter voltado contra a Espanha, sua aliada até então. A guerra prolongou-se até à derrota de Napoleão pela Sexta Coligação em 1814, sendo vista como uma das primeiras guerras de libertação nacional e significativa na emergência da guerrilha em grande escala. A guerra peninsular coincide com o que os historiadores hispanófonos denominam "Guerra de Independência Espanhola", que teve início com o levantamento de dois de maio de 1808, seguido pelas Abdicações de Baiona e terminou em 17 de abril de 1814. A ocupação francesa destruiu o governo da Espanha, que se fragmentou em diversas juntas provinciais que se disputavam entre si. Em 1810, o reconstruído governo nacional, as Cortes de Cádis, fortificou-se em Cádis, embora não tenha conseguido reorganizar o exército devido ao cerco de mais de 70 000 soldados franceses. Por fim, as forças britânicas e portuguesas asseguraram o controlo de Portugal, usando o país como ponto de partida de campanhas contra o exército francês e para o abastecimento das tropas espanholas. Ao mesmo tempo, o exército e as guerrilhas espanholas empatavam um número considerável de tropas napoleónicas. As forças aliadas, tanto regulares como irregulares, impediram os marechais franceses de subjugar as províncias espanholas rebeldes ao restringir o domínio territorial francês, fazendo com que a guerra se prolongasse por vários anos de empate. O longo período de combate em Espanha representou um fardo pesado para a Grande Armée francesa. Embora os franceses obtivessem vitórias em batalha, as suas comunicações e linhas de abastecimento eram sistematicamente sabotadas e as suas unidades eram frequentemente isoladas, assediadas ou dominadas por partisans que praticavam uma guerrilha intensiva de raides e emboscadas. Embora os exércitos espanhóis fossem sucessivamente derrotados e empurrados para a periferia, reagrupavam-se e perseguiam incessantemente os franceses. As forças britânicas, sob o comando de Arthur Wellesley, organizaram diversas campanhas contra os franceses em Espanha com o apoio português. O exército português, desmoralizado na sequência das invasões napoleónicas, foi reorganizado e reequipado sob o comando do general William Carr Beresford. Carr fora nomeado comandante-chefe das forças portuguesas pela família real no exílio, combatendo integrado no exército anglo-português sob o comando de Wellesley. Em 1812, quando Napoleão partiu com grande parte do exército francês para a desastrosa campanha de conquista da Rússia, um exército conjunto aliado liderado por Wellesley entrou em Espanha e conquistou Madrid. Perseguido pelo exército espanhol, britânico e português e sem apoio de França, o marechal Nicolas Jean de Dieu Soult bateu em retirada, guiando o desmoralizado e exausto exército francês pelos Pirenéus durante o inverno de 1813-14. A guerra e a revolução contra a ocupação napoleónica levaram à redação da Constituição espanhola de 1812, um marco do liberalismo europeu. No entanto, o esforço de guerra destruiu o tecido social e económico de Portugal e Espanha e provocou um período de instabilidade social e política e estagnação económica. Neste período, desencadearam-se na Península diversas e devastadoras guerras civis entre facções liberais e absolutistas, lideradas por oficiais treinados na guerra peninsular, e que se prolongaram até à década de 1850. As sucessivas crises provocadas pela invasão, revolução e restauração precipitaram a independência de grande parte das colónias espanholas e a independência do Brasil de Portugal. (pt)
半島戰爭（1808年－1814年），西班牙称其为“独立战争”（Guerra de la Independencia)，而在加泰罗尼亚地区的人则称之为“法國戰争”（Guerra del Francès），是拿破仑战争的主要部分之一，地点发生在伊比利亚半岛，交戰方分别是西班牙帝國、葡萄牙王國、大英帝國和拿破仑统治下的法蘭西第一帝國。这场战役被称作“铁锤与铁砧”战役，“铁锤”代表的是数量为四万到八万的英-葡联军，指挥官是威靈頓公爵；同另一支“铁砧”力量—即西班牙军队、游击队及葡萄牙民兵相配合，痛击法國军队。这也是近现代历史上，第一次由非正规部队在整个战区内展开大规模“游击战”的经典战役；实际上，英语中游击战“guerrilla”一词即来自西班牙语，原意为“小战”。戰爭從1808年由法國軍隊佔領西班牙開始，至1814年第六次反法同盟打敗拿破仑軍隊終告結束。 (zh)
Пирене́йская война́ — совокупность вооружённых конфликтов на Пиренейском полуострове в ходе наполеоновских войн начала XIX века, в которых Наполеоновской империи противостоял союз Испании, Португалии и Великобритании. Война в Испании началась с Мадридского восстания 2 мая 1808 года, жестоко подавленного французскими войсками. Боевые действия на полуострове не затихали до самого низложения Наполеона в 1814 году и содержание пиренейских армий требовало огромных материальных ресурсов. Британия воспользовалась проблемами испанской метрополии для того, чтобы прирастить свои колониальные владения. Именно на это время пришлись неоднократные попытки англичан закрепиться в Южной Америке (см. британские вторжения в вице-королевство Рио-де-ла-Плата). В некоторых отношениях Испанская кампания послужила репетицией Русской кампании 1812 года: отсутствие решающего сражения, широкомасштабное партизанское движение, проблемы с подвозом амуниции по враждебно настроенной территории — всё это изматывало силы оккупантов. Как результат наполеоновская армия терпела болезненные неудачи (битва при Байлене и др.). В то же время для англичан Пиренеи стали основным театром сухопутных боевых действий, где в полной мере проявился полководческий талант герцога Веллингтона. Да и сам Наполеон признавался на острове св. Елены: «Эта несчастная война в Испании стала кровоточащей раной, первопричиной несчастий Франции». (ru)

dbo:combatant

----
France
United Kingdom
Spain
Portugal
*Kingdom of Italy
*Duchy of Warsaw
*Confederation of the Rhine
*Kingdom of Holland
*Napoleonic Spain
Denmark–Norway(Evacuation of La Romana's division)

dbo:strength

35,000
31,000
172,000
1811:
205,000
55,000 guerrillas
April 1813:
April 1813: 200,000
February 1809: 288,551
January 1810: 324,996
July 1811: 291,414
June 1812: 230,000
May 1808: 165,103
November 1808:
November 1808: 244,125
October 1812: 261,933
Wellington 1813:
121,000 (53,749 British, 39,608 Spanish and 27,569 Portuguese)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:caption

12 (xsd:integer)
(en)
Peninsular war: Portugal (en)
Clicking on an image in the collage causes the browser to load the appropriate article. (en)
Clockwise from top left: Uprising/Somosierra/Bayonne/Guerrilla (en)

dbp:combatant

France (en)
Portugal (en)
Spain (en)
United Kingdom (en)
(en)
* Napoleonic Spain * Kingdom of Italy * Confederation of the Rhine * Duchy of Warsaw * Kingdom of Holland ---- Denmark–Norway (en)

dbp:markDescription

dbp:markTitle

Fifth Coalition: Austria 1809:...Wagram... (en)
Fourth Coalition: Prussia 1806:...Jena... (en)
French invasion of Russia 1812:...Moscow... (en)
Hundred Days 1815:...Waterloo... (en)
Peninsular War: Portugal 1807...Torres Vedras... (en)
Peninsular War: Spain 1808...Vitoria... (en)
Third Coalition: Germany 1803:...Austerlitz... (en)
Sixth Coalition: France 1814:...Paris... (en)
Sixth Coalition: Germany 1813:...Leipzig... (en)

dbp:result

Coalition victory * Treaty of Paris * Revolts break out in Spanish America *Collapse of the First French Empire (en)

dbp:strength

31000 (xsd:integer)
35000 (xsd:integer)
55000 (xsd:integer)
121000 (xsd:integer)
172000 (xsd:integer)
205000 (xsd:integer)
(en)
April 1813: 200,000 (en)
February 1809: 288,551 (en)
January 1810: 324,996 (en)
July 1811: 291,414 (en)
June 1812: 230,000 (en)
May 1808: 165,103 (en)
November 1808: (en)
November 1808: 244,125 (en)
October 1812: 261,933 (en)

dbp:wikiPageUsesTemplate

dcterms:subject

rdfs:comment

Der Feldzug Napoleon Bonapartes auf der Iberischen Halbinsel dauerte von 1807 bis 1814. Von spanischer Seite wird er Spanischer Unabhängigkeitskrieg (Guerra de la Independencia Española), von britischer Seite Peninsular War genannt. Der Krieg auf der Halbinsel stellt einen Abschnitt der napoleonischen Kriege dar, in dem vor allem Spanien, Portugal und Großbritannien gegen Frankreichs Vorherrschaft kämpften. Begonnen hatte er als Versuch Frankreichs, Portugal mit in die Handelsblockade gegen Großbritannien einzubinden. (de)
Ο Πόλεμος της Ιβηρικής Χερσονήσου ήταν η στρατιωτική σύγκρουση μεταξύ της Α΄ Γαλλικής Αυτοκρατορίας και των συμμαχικών δυνάμεων της Ισπανικής Αυτοκρατορίας, του Βρετανικής Αυτοκρατορίας, και του , για τον έλεγχο της Ιβηρικής Χερσονήσου κατά τη διάρκεια των Ναπολεόντειων Πολέμων. Ο πόλεμος ξέσπασε μόλις η Γαλλία και η Ισπανία κατέλαβαν την Πορτογαλία το 1807, και κλιμακώθηκε το 1808 όταν η Γαλλία στράφηκε ενάντια στην πρώην σύμμαχό της, Ισπανία. Η πολεμική αυτή σύρραξη διήρκεσε έως την ήττα του Ναπολέοντα το 1814 στον Πόλεμο του Έκτου Συνασπισμού, και θεωρείται ως ένας από τους πρώτους πολέμους εθνικής ανεξαρτησίας, σημαντικός για τη μελλοντική ανάδυση μακροχρόνιων ανταρτικών κινημάτων, το στρατηγικό σχεδιασμό και την τακτική διεξαγωγή αυτών. (el)
La guerra de la Independencia Española fue un conflicto bélico que se dio entre 1808 y 1814 dentro del contexto de las guerras napoleónicas, que enfrentó a las potencias aliadas de España, Reino Unido y Portugal contra el Primer Imperio francés, cuya pretensión era la de instalar en el trono español al hermano de Napoleón, José Bonaparte, tras las abdicaciones de Bayona. (es)
Perang Kemerdekaan Spanyol atau Perang Semenanjung adalah perang yang terjadi antara persekutuan Spanyol, Britania Raya dan Portugal melawan Prancis di semenanjung Iberia selama Perang Napoleon. Perang ini dimulai ketika Prancis menduduki Portugal pada 1807 dan Spanyol pada 1808 dan terus terjadi sampai Perang Koalisi Keenam menaklukan Napoleon tahun 1814. (in)
반도 전쟁(영어: Peninsular War, 포르투갈어: 스페인어: Guerra peninsular)은 스페인과 포르투갈이 나폴레옹의 지배에 대항하여 일으킨 전쟁이다. 각 참전국에 따라서 스페인 독립 전쟁(스페인어: Guerra de la Independencia española, 프랑스어: Guerre d'indépendance espagnole), 프랑스 침공(포르투갈어: Invasões francesas), 프랑스 전쟁(스페인어: Guerra del Francés)이라고 부른다. 1807년 나폴레옹은 포르투갈을 대륙제패체제에 가입시켰고, 1808년에는 그의 형 조제프 보나파르트를 스페인 왕위에 즉위시켰다. 그러나 이 조치는 두 나라의 민족적인 격렬한 반감을 불러 일으켰고, 스페인의 게릴라활동을 촉발시켰다. 이 게릴라들은 적극적인 활동으로 전성기에 있던 나폴레옹의 군대를 교란하고, 해방 전쟁의 발단을 열었으며, 이것은 곧 나폴레옹 몰락의 원인이 되었다. 1812년 웰링턴이 지휘하는 영국, 스페인의 연합군은 살라망카에서 승리를 거두어 마드리드를 점령한 다음, 프랑스인을 축출하였다. (ko)
半島戦争（はんとうせんそう、1808年 - 1814年、英語: Peninsular War、ポルトガル語: Guerra Peninsular）は、ナポレオン戦争中にイベリア半島でスペイン軍、ポルトガル軍、イギリス軍の連合軍とフランス軍との間に戦われた戦争である。日本ではスペイン独立戦争（スペイン語: Guerra de la Independencia Española）またはスペイン反乱としても知られている。スペイン戦争（フランス語: Guerre d'Espagne）、フランス戦争（カタルーニャ語: Guerra del Francès）とも呼ばれる。戦争はイベリア半島の性質に大きく左右された。土地が貧しいイベリア半島では大軍が侵攻しても侵攻先での兵糧が確保できないためその軍を養うのが難しく、フランス軍は最大時で30万を数えたものの、軍を集結させることができなかった。小部隊による幾つかの地域で限られた期間での戦闘を求められ、決定的な結果を出すのには困難を極めた。この戦争はスペインとポルトガルの社会的、経済的構造を破壊し、1850年まで続く大規模な内戦と半島戦争で訓練された将校に導かれた荒れ狂う解放の時代の先駆けになった。また、この戦争を契機として両国の植民地だったラテンアメリカに独立運動が起きた。 (ja)
Піренейська війна — конфлікт на території Іберійського півострова в ході Наполеонівських війн. Союз Іспанії, Португалії та Англії бився проти Наполеонівської Французької імперії. Іноді вживається й інша назва цієї війни — війна за незалежність Іспанії (ісп. Guerra de la Independencia Española). У радянській історіографії війну іноді називають Іспанською революцією 1808–1814. Війна тривала з 1808, з моменту зайняття французами Іспанії й до 1814 — поразки Франції. (uk)
半島戰爭（1808年－1814年），西班牙称其为“独立战争”（Guerra de la Independencia)，而在加泰罗尼亚地区的人则称之为“法國戰争”（Guerra del Francès），是拿破仑战争的主要部分之一，地点发生在伊比利亚半岛，交戰方分别是西班牙帝國、葡萄牙王國、大英帝國和拿破仑统治下的法蘭西第一帝國。这场战役被称作“铁锤与铁砧”战役，“铁锤”代表的是数量为四万到八万的英-葡联军，指挥官是威靈頓公爵；同另一支“铁砧”力量—即西班牙军队、游击队及葡萄牙民兵相配合，痛击法國军队。这也是近现代历史上，第一次由非正规部队在整个战区内展开大规模“游击战”的经典战役；实际上，英语中游击战“guerrilla”一词即来自西班牙语，原意为“小战”。戰爭從1808年由法國軍隊佔領西班牙開始，至1814年第六次反法同盟打敗拿破仑軍隊終告結束。 (zh)
حرب الاستقلال الإسبانية (بالإسبانية: Guerra de la independencia española)، هي نزاع بين فرنسا وتحالف قوات إسبانيا، البرتغال للاستيلاء على شبه جزيرة أيبريا. بدأت الحرب عندما غزت الجيوش الفرنسية البرتغال عام 1807م وإسبانيا في 1808م واستمرت حتى هزم التحالفات الستة نابليون في 1814م. (ar)
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règi (ca)
Španělská válka za nezávislost, známá v jiných jazycích též jako Poloostrovní válka či Válka na Pyrenejském poloostrově, byla jednou z napoleonských válek. Trvala mezi lety 1808–1814. Josef Bonaparte, Napoleonův bratr a neapolský král, byl za přítomnosti španělských a amerických zástupců prohlášen v Bayonne za krále Španělska a v červenci 1808 vstoupil do Madridu. Na válku reagovalo i umění, k nejslavnějším reakcím patří cyklus 80 grafik španělského malíře Francisco Goyi Hrůzy války. Tématu války, francouzské okupace a Goyi se věnuje i film Miloše Formana Goyovy přízraky z roku 2006. (cs)
La Milito de Hispana Sendependiĝo estas la nomo kiun ricevas en Hispanio la militaj operacioj kiuj okazis inter la 2-a de majo de 1808 kaj la jaro 1814, kontraŭ francaj trupoj, senditaj de Napoleono la 1-a por aldoni Hispanion al la Franca Imperio, sub la reĝado de lia frato Joseph Bonaparte. En aliaj historiografioj oni uzas la nomon Duoninsula Milito, kvankam ekzistas la diferenco ke tiu ĉi lasta inkluzivas la batalojn en Portugalio (jam antaŭ 1808), dum la unua fokusiĝas ĉefe en la hispaniaj eventoj. (eo)
Iberiar penintsulako Gerra, Espainiako Independentzia Gerra, edo Frantsestea eta Frantzestada —euskal usadioan— Iberiar penintsulan jazotako gatazka armatua izan zen, Napoleondar Gerretan kokatzen dena. Espainiak, Portugalek eta Erresuma Batuak, alde batetik, eta Frantziako Lehen Inperioak, bestetik, borrokatu zuten. Frantziar eta espainiar armada aliatuek Portugal inbaditu zuten 1807an, baina urtebete geroago, 1808an, frantses armadak ez zituen utzi Espainian hartutako posizioak, eta horrek gerra piztu zuen; Seigarren Koalizioak 1814an Napoleon garaitu zuenean amaitu zen. (eu)
Bhí Cogadh Saoirse na Spáinne nó Cogadh na Leithinse (Guerra de la Independencia Española), cogadh sa Spáinn i rith Cogaidh Napoleon. Bhí muintir na Spáinne ag troid leis an bPoirtingéil agus Sasana in aghaidh Impireacht na Fraince. Lean an cogadh ó forghabháil na Spáinne sa bhliain 1808 go dtí ghéilleadh Napoleon sa bhliain 1814. I ndeireadh na cogadh bhí fórsaí na Fraince an-lag. Bhí naimhde na Fraince in ann ionradh a dhéanamh ar an Spáinne. Cuireadh ar na Franciah cúlú go dtí sléibhte na Piréiní. (ga)
The Peninsular War (1807–1814) was the military conflict fought in the Iberian Peninsula by Spain, Portugal, and the United Kingdom against the invading and occupying forces of the First French Empire during the Napoleonic Wars. In Spain, it is considered to overlap with the Spanish War of Independence. The war started when the French and Spanish armies invaded and occupied Portugal in 1807 by transiting through Spain, and it escalated in 1808 after Napoleonic France occupied Spain, which had been its ally. Napoleon Bonaparte forced the abdications of Ferdinand VII and his father Charles IV and then installed his brother Joseph Bonaparte on the Spanish throne and promulgated the Bayonne Constitution. Most Spaniards rejected French rule and fought a bloody war to oust them. The war on the p (en)
La guerre d'indépendance espagnole opposa l'Espagne des Bourbons, le Portugal et le Royaume-Uni à la France du Premier Empire entre 1808 et 1814, dans le contexte des guerres napoléoniennes. Ce conflit porte différents noms selon les pays : « guerre d’Espagne » (à ne pas confondre avec d’autres conflits désignés sous le même terme) ou encore « campagne d’Espagne » pour les Français, « guerre d’indépendance » pour les Espagnols, « guerre péninsulaire » pour les Portugais et les anglophones et, pour finir, « guerre des Français » pour les Catalans. (fr)
La guerra d'indipendenza spagnola fu il più lungo conflitto delle guerre napoleoniche e venne combattuto nella penisola iberica da una alleanza di Spagna, Portogallo e Regno Unito contro il Primo Impero francese. La guerra ebbe inizio con l'occupazione della Spagna da parte dell'esercito francese nel 1808 e terminò nel 1814 con la sconfitta e la ritirata delle truppe francesi. Questo conflitto è denominato nelle fonti francesi campagne d'Espagne o guerre d'Espagne ("guerra di Spagna", da distinguere da altri conflitti identificati con la stessa locuzione); nelle fonti spagnole Guerra de la Independencia Española ("guerra d'indipendenza spagnola"); nelle fonti catalane Guerra del Francès ("guerra dei francesi"); nelle fonti anglosassoni e portoghesi rispettivamente Peninsular War e Guerra P (it)
De Spaanse Onafhankelijkheidsoorlog (Spaans: Guerra de la Independencia Española, Catalaans: Guerra del Francès) (1808 - 1814) was een gewapend conflict tussen de Spanjaarden, Portugezen en Britten aan de ene kant en de Fransen onder Napoleon aan de andere kant. Het woord "guerrilla" stamt van deze oorlog. Door de zwakte van Spanje tijdens deze periode werd het proces van onafhankelijkheid van Latijns-Amerika in gang gezet. (nl)
Wojna na Półwyspie Iberyjskim (fr.: Guerre d’indépendance espagnole; hiszp.: Guerra de la Independencia Española; katal.: Guerra del Francès; port.: Invasões Francesas; ang.: The Peninsular War) – konflikt rozpoczęty po zawarciu trójprzymierza Wielkiej Brytanii z Hiszpanią i Portugalią przeciw Francji. Toczyła się na Półwyspie Iberyjskim w czasie wojen napoleońskich. Konflikt zapoczątkowała okupacja Portugalii przez armię francuską w roku 1807 i Hiszpanii w 1808; trwał on aż do pokonania Napoleona w roku 1814. (pl)
A Guerra Peninsular (1807–1814) foi um conflito militar entre o Primeiro Império Francês e a aliança do Reino Unido da Grã-Bretanha e Irlanda, do Império Espanhol e do Reino de Portugal e Algarves pelo domínio da Península Ibérica durante as Guerras Napoleónicas. O conflito teve início quando os exércitos franceses e espanhóis invadiram e ocuparam Portugal em 1807, tendo voltado em 1808 após a França se ter voltado contra a Espanha, sua aliada até então. A guerra prolongou-se até à derrota de Napoleão pela Sexta Coligação em 1814, sendo vista como uma das primeiras guerras de libertação nacional e significativa na emergência da guerrilha em grande escala. (pt)
Det spanska självständighetskriget 1808-1814 var ett väpnat uppror mot den franske kejsaren Napoleon I:s anspråk på att installera sin bror Joseph Bonaparte på den spanska tronen och befästa hans makt, i stället för Ferdinand VII av Spanien, och att utveckla en modellstat grundad på de bonapartiska idealen. Detta i kombination med den tidigare franska konfrontationen med de portugisiska och brittiska statsmakterna under Napoleonkrigen, omskakade hela den Iberiska halvön fram till 1814. (sv)
Пирене́йская война́ — совокупность вооружённых конфликтов на Пиренейском полуострове в ходе наполеоновских войн начала XIX века, в которых Наполеоновской империи противостоял союз Испании, Португалии и Великобритании. Война в Испании началась с Мадридского восстания 2 мая 1808 года, жестоко подавленного французскими войсками. Боевые действия на полуострове не затихали до самого низложения Наполеона в 1814 году и содержание пиренейских армий требовало огромных материальных ресурсов. (ru)

foaf:depiction

is dbo:isPartOfMilitaryConflict of

is dbo:wikiPageWikiLink of

is dbp:battles of

is dbp:partof of