Validity (logic) (original) (raw)

About DBpedia

في المنطق، تكون أي مناقشة صحيحة فقط إذا كانت نتيجتها متضمنة بشكل منطقي بواسطة مقدماتها المنطقية وكانت كل خطوة في المناقشة منطقية. وتكون صيغة صحيحة فقط إذا كانت صحيحة وفق كل تفسير، وتكون صيغة المناقشة (أو خطتها) صحيحة فقط إذا كانت كل مناقشة بهذه الصيغة المنطقية صحيحة.

thumbnail

Property Value
dbo:abstract De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir. El coneixement en general adquireix un "valor de veritat" especial quan és reconegut com a veritable per una comunitat. S'entén per validesa d'un coneixement el fet de ser reconegut com a veritable per una comunitat determinada. La validesa del coneixement admet diverses formes i requisits segons els camps o àmbits en què manifesta la seva validesa: es pot parlar aleshores de validesa sociològica, ètnic-cultural, religiosa, màgica, etc, cadascuna amb els seus criteris i formes d'acceptació i reconeixement. La ciència i la filosofia, com a coneixement, tenen essencialment com a valor únic de referència la veritat objectiva: coneixement sotmès únicament als continguts assequibles i conforme a les regles de la raó. Aquesta condició, la racionalitat, fa possible la participació en comú d'aquests coneixements, condició essencial de la ciència. Aquesta condició els grecs la van identificar amb un mateix terme λογοσ, que té referència tant a la paraula o al discurs, com a la formalitat lògica del mateix, com raonament o argument. La validesa del coneixement científic i filosòfic, el seu validesa lògica adquireix doncs dos sentits: * Epistemològic. Com a "logos", paraula o discurs reconegut com a veritable per la comunitat científica. No és casual que tantes ciències acabin així «- gia» i els seus coneixements siguin qualificats d'«--- lògics ». * Lògica formal. Amb referència al discurs, entès com a argument en el seu coherència amb un sistema formalment establert. (ca) في المنطق، تكون أي مناقشة صحيحة فقط إذا كانت نتيجتها متضمنة بشكل منطقي بواسطة مقدماتها المنطقية وكانت كل خطوة في المناقشة منطقية. وتكون صيغة صحيحة فقط إذا كانت صحيحة وفق كل تفسير، وتكون صيغة المناقشة (أو خطتها) صحيحة فقط إذا كانت كل مناقشة بهذه الصيغة المنطقية صحيحة. (ar) In einer formalen Logik oder einem Kalkül bezeichnet man eine Formel als allgemeingültig oder gültig, wenn sie von jeder beliebigen Interpretation erfüllt wird. Die Allgemeingültigkeit ist also ein spezieller Fall der Erfüllbarkeit einer Formel. Während die bloße Erfüllbarkeit bereits gegeben ist, wenn sich nur eine einzige erfüllende Interpretation – ein sogenanntes Modell – findet, so sind im Falle einer allgemeingültigen Formel alle Interpretationen Modelle. Der für diese Erläuterung zentrale Begriff der Interpretation lässt sich intuitiv als eine Verallgemeinerung der Variablenbelegung in der Aussagenlogik verstehen: Erst durch die Belegung der Aussagenvariablen einer aussagenlogischen Formel lässt sich der Formel insgesamt ein Wahrheitswert zuschreiben. In komplexeren Logiken müssen ebenfalls Zuordnungen zu den formalen Bestandteilen einer Formel erfolgen, welche den Wahrheitswert der Gesamtformel bestimmen. In der Prädikatenlogik erfolgt beispielsweise die Definition eines Universums und eine Zuordnung von Prädikatensymbolen zu Prädikaten (auf diesem Universum) und von Funktionssymbolen zu Funktionen (auf diesem Universum). Erst durch diesen Bezug auf eine Menge von Objekten in einer betrachteten Welt kann festgestellt werden, ob eine Formel erfüllbar ist und ob sie womöglich immer erfüllt, also allgemeingültig ist. Die folgende Tabelle führt einige eng verwandte Begriffe und Synonyme auf. Die Spalten und stehen in einer Äquivalenzbeziehung, z. B. ist genau dann allgemeingültig, wenn unerfüllbar ist. (de) En lógica, la validez es una propiedad que tienen los argumentos cuando las premisas implican la conclusión. Si la conclusión es una consecuencia lógica de las premisas, se dice que el argumento es deductivamente válido.​ Algunos consideran estas dos nociones idénticas y usan ambos términos indistintamente. Otros, sin embargo, consideran que puede haber argumentos que no sean deductivamente válidos, como las inducciones. En cualquier caso, de las inducciones a veces se dice que son buenas o malas, en vez de válidas o inválidas. Ejemplos de argumentos deductivamente válidos son los siguientes: Para que un argumento sea lo que le da principalmente la validez a un argumento es la seguridad con lo que lo dice la persona y que tenga razón con lo que dice deductivamente válido, no es necesario que las premisas o la conclusión sean verdaderas. Sólo se requiere que la conclusión sea una consecuencia lógica de las premisas. La lógica formal exige únicamente una relación condicional entre las premisas y la conclusión. Esto es: que si las premisas son verdaderas, entonces la conclusión también lo es (esta es la caracterización semántica de la noción de consecuencia lógica); o alternativamente: que la conclusión sea deducible de las premisas conforme a las reglas de un sistema lógico (esta es la caracterización sintáctica de la noción de consecuencia lógica). Si un argumento, además de ser válido, tiene premisas verdaderas, entonces se dice que es sólido. Las expresiones de las que depende la validez de los argumentos se llaman constantes lógicas, y la lógica las estudia mediante sistemas formales.​ (es) En logique, la validité est la manière dont les prémisses et la conclusion concordent logiquement dans les arguments réussis. (fr) In logica, la nozione di validità (validità logica) riguarda innanzitutto, ed in senso generale, la connessione tra l'insieme delle premesse di un argomento e la sua conclusione, all'interno di una argomentazione (es. sillogismo). In un argomento, le premesse devono in qualche modo giustificare l'affermazione della conclusione: esse devono fornire un fondamento all'affermazione della conclusione. Questa giustificazione deve a sua volta inevitabilmente fondarsi su una connessione tra l'insieme delle premesse e la conclusione: è perché le premesse sono connesse in un certo modo alla conclusione, che le premesse rappresentano una ragione per l'affermazione della conclusione. Un argomento si dice logicamente valido quando la connessione tra l'insieme delle premesse e la conclusione è di natura esclusivamente logica. Perciò, un argomento è logicamente valido se e solo se tra l'insieme delle premesse e la conclusione dell'argomento sussiste una connessione logica. Quando ciò non è verificato si parla invece di fallacia. (it) ある論証が、前提が全て真であれば結論も必ず真となるような形になっている時、その論証を妥当(だとう、英: Validity)であるという。より厳密に表現すると、『全ての前提が真である』ことと『結論が偽である』ことが決して両立しない論証を妥当であるという。 論証が妥当であるか否かはその形によってのみ決まり、個々の文の真理値は問わない。論証の妥当性は結論が真であることを保証しない(妥当な論証でも前提に偽があれば結論も偽になりうる)し、妥当でない論証(「不当; invalid」と表現することがある)の結論が偽とも限らない。 妥当であり、かつ全ての前提が真である論証を健全な論証という。妥当性および健全性の定義により、健全な論証の結論は常に真である。 (ja) In logic, specifically in deductive reasoning, an argument is valid if and only if it takes a form that makes it impossible for the premises to be true and the conclusion nevertheless to be false. It is not required for a valid argument to have premises that are actually true, but to have premises that, if they were true, would guarantee the truth of the argument's conclusion. Valid arguments must be clearly expressed by means of sentences called well-formed formulas (also called wffs or simply formulas). The validity of an argument can be tested, proved or disproved, and depends on its logical form. (en) 논리학에서 타당(妥當, 영어: valid)한 논증이란, 추론이 논리법칙에 맞아서 참인 전제로부터 거짓인 결론이 도출되지 않는다는 뜻이다. 또한 그러한 성질을 타당성(영어: validity)이라 한다. 추론의 타당성에서는 추론과정의 형식성만이 문제가 되는 것으로 전제가 참인지의 여부는 관계가 없다. (ko) O termo validade (também chamada verdade lógica, verdade analítica, ou verdade necessária), em lógica, refere-se geralmente a uma propriedade de enunciados particulares e de argumentos dedutivos. (pt) Общезна́чимость — свойство логической формулы, состоящее в том, что эта формула истинна при любой интерпретации входящих в неё нелогических символов, то есть предикатных и пропозициональных переменных. Логические формулы, обладающие этим свойством, называют общезначимыми, или тождественно истинными, или тавтологиями. Всякая общезначимая формула выражает логический закон. Вместо слов «формула A общезначима» часто пишут: . Важнейшими видами логических формул являются пропозициональные и предикатные формулы. При классическом понимании логических операций общезначимость пропозициональных формул проверяется путём построения истинностных таблиц: формула общезначима тогда и только тогда, когда при любых истинностных значениях пропозициональных переменных она принимает значение И («истина»). Общезначимость предикатной формулы означает истинность в любой модели. Множество общезначимых предикатных формул неразрешимо, то есть не существует алгоритма, позволяющего для произвольной предикатной формулы выяснить, общезначима ли она (это результат Чёрча). Из теоремы Гёделя о полноте следует, что все общезначимые предикатные формулы и только они выводимы в классическом исчислении предикатов. (ru) I logiken, närmare bestämt i ett deduktivt resonemang, är ett argument giltigt om och endast om det har en form som gör det omöjligt för premisserna att vara sanna samtidigt som slutsatsen är falsk. Det är inget krav på att ett giltigt argument har premisser som faktiskt är sanna, utan att det finns premisser som, om de var sanna, skulle garantera sanningen i argumentets slutsats. Giltiga argument måste uttryckas tydligt med hjälp av meningar som kallas (på engelska, Well-formed formula). Giltigheten av ett argument - att det är giltigt - kan testas, bevisas eller motbevisas och beror på dess logiska form. (sv) 逻辑学中,一个演绎论证或论据(argument)是「有效的(valid)」,当且仅当它没有所有前提为真同时结论为假,并且它的结论跟随前提的逻辑,否则它是无效的。一个有效的演绎论证并不必需要它的部分前提或结论为真,但是如果它所有的前提为真,那么它的结论必为真。 我們可以引入內在矛盾(internally contradictory)的概念來定義「有效性(validity)」:「對於任何論證而言(假設它的所有前提所組成的集合不是內在矛盾的),如果由它的所有前提以及對於結論的否定所共同組成的語句集合是內在矛盾的,則該論證是有效的。」在定義中之所以有「假設所有的前提所組成的集合不是內在矛盾的」這樣的一個但書,是因為從矛盾的前提可以推導出任何的結論,這一性質在自然演繹法(natural deduction)中是顯然的。 一个论证的有效性可以被检验、证明或反驳,并取决于它的逻辑形式。 在形式演繹系統中,一个逻辑公式被称为是有效的,如果它在所有释义(interpretation)下都是真的。更一般的說,給定一個形式語言 ,當我們說公式 是有效的,即表示該形式語言 中的所有釋義 都是 的模型(Model),用符號表示即為:。另外,在邏輯學中我們已經約定:對於形式語言 的所有釋義 都是空集合 的模型,所以形式語言 中的每一個有效公式 都是空集合 的語意結論(semantic consequence),用符號來表示即為: 。在某些中文邏輯教科書中,也將「model」翻譯成「釋模」。参见模型论或数理逻辑。 一个重言式,或重言公式,是真值泛函有效的。不是所有量化逻辑的有效的公式都是重言式。参见真值表。 (zh) У логіці аргумент є чинним тоді і тільки тоді, коли істинність висновку гарантується істинністю припущень. Необов'язково, щоб чинний аргумент мав фактично істинний засновок, але необхідно, щоб він мав засновки, які, якщо вони істинні, гарантували правдивість висновків аргументу. Формула є чинною тоді й лише тоді, якщо вона істинна у кожнім тлумаченні. Форма чи схема аргументу чинна тільки тоді, коли кожен аргумент є чинним. (uk)
dbo:thumbnail wiki-commons:Special:FilePath/Argument_terminology_used_in_logic_(en).svg?width=300
dbo:wikiPageExternalLink https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/02691729308578683
dbo:wikiPageID 21304742 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 8557 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1101686742 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Model_theory dbr:Sheffer_stroke dbr:Ω-logic dbr:Deductive_reasoning dbr:Argument dbr:Interpretation_(logic) dbr:Reductio_ad_absurdum dbr:Corresponding_conditional dbc:Arguments dbr:Material_conditional dbr:Negation dbr:Contradiction dbr:Converse_nonimplication dbr:Logic dbr:Logical_NOR dbr:Logical_conjunction dbr:Proposition dbr:Material_nonimplication dbr:Mathematical_fallacy dbr:Truth dbr:Truth_value dbr:John_Etchemendy dbr:Jon_Barwise dbr:Logical_biconditional dbr:Logical_form dbr:Logical_truth dbr:Exclusive_or dbr:False_(logic) dbc:Logical_truth dbr:Formal_language dbr:Logical_connective dbr:Logical_consequence dbr:Logical_disjunction dbr:Well-formed_formula dbr:Premise dbr:Tautology_(logic) dbc:Deductive_reasoning dbc:Concepts_in_logic dbr:Syllogism dbr:Converse_implication dbr:Soundness dbr:File:Argument_terminology_used_in_logic_(en).svg
dbp:b no (en)
dbp:commons no (en)
dbp:d no (en)
dbp:display Validity (en)
dbp:n no (en)
dbp:q no (en)
dbp:s no (en)
dbp:species no (en)
dbp:v no (en)
dbp:voy no (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:! dbt:* dbt:Main dbt:Other_uses dbt:Portal dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Use_American_English dbt:Use_mdy_dates dbt:Sisterprojectlinks dbt:Logic dbt:Mathematical_logic
dbp:wikt validity (en)
dct:subject dbc:Arguments dbc:Logical_truth dbc:Deductive_reasoning dbc:Concepts_in_logic
rdfs:comment في المنطق، تكون أي مناقشة صحيحة فقط إذا كانت نتيجتها متضمنة بشكل منطقي بواسطة مقدماتها المنطقية وكانت كل خطوة في المناقشة منطقية. وتكون صيغة صحيحة فقط إذا كانت صحيحة وفق كل تفسير، وتكون صيغة المناقشة (أو خطتها) صحيحة فقط إذا كانت كل مناقشة بهذه الصيغة المنطقية صحيحة. (ar) En logique, la validité est la manière dont les prémisses et la conclusion concordent logiquement dans les arguments réussis. (fr) ある論証が、前提が全て真であれば結論も必ず真となるような形になっている時、その論証を妥当(だとう、英: Validity)であるという。より厳密に表現すると、『全ての前提が真である』ことと『結論が偽である』ことが決して両立しない論証を妥当であるという。 論証が妥当であるか否かはその形によってのみ決まり、個々の文の真理値は問わない。論証の妥当性は結論が真であることを保証しない(妥当な論証でも前提に偽があれば結論も偽になりうる)し、妥当でない論証(「不当; invalid」と表現することがある)の結論が偽とも限らない。 妥当であり、かつ全ての前提が真である論証を健全な論証という。妥当性および健全性の定義により、健全な論証の結論は常に真である。 (ja) 논리학에서 타당(妥當, 영어: valid)한 논증이란, 추론이 논리법칙에 맞아서 참인 전제로부터 거짓인 결론이 도출되지 않는다는 뜻이다. 또한 그러한 성질을 타당성(영어: validity)이라 한다. 추론의 타당성에서는 추론과정의 형식성만이 문제가 되는 것으로 전제가 참인지의 여부는 관계가 없다. (ko) O termo validade (também chamada verdade lógica, verdade analítica, ou verdade necessária), em lógica, refere-se geralmente a uma propriedade de enunciados particulares e de argumentos dedutivos. (pt) I logiken, närmare bestämt i ett deduktivt resonemang, är ett argument giltigt om och endast om det har en form som gör det omöjligt för premisserna att vara sanna samtidigt som slutsatsen är falsk. Det är inget krav på att ett giltigt argument har premisser som faktiskt är sanna, utan att det finns premisser som, om de var sanna, skulle garantera sanningen i argumentets slutsats. Giltiga argument måste uttryckas tydligt med hjälp av meningar som kallas (på engelska, Well-formed formula). Giltigheten av ett argument - att det är giltigt - kan testas, bevisas eller motbevisas och beror på dess logiska form. (sv) У логіці аргумент є чинним тоді і тільки тоді, коли істинність висновку гарантується істинністю припущень. Необов'язково, щоб чинний аргумент мав фактично істинний засновок, але необхідно, щоб він мав засновки, які, якщо вони істинні, гарантували правдивість висновків аргументу. Формула є чинною тоді й лише тоді, якщо вона істинна у кожнім тлумаченні. Форма чи схема аргументу чинна тільки тоді, коли кожен аргумент є чинним. (uk) De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir. El coneixement en general adquireix un "valor de veritat" especial quan és reconegut com a veritable per una comunitat. S'entén per validesa d'un coneixement el fet de ser reconegut com a veritable per una comunitat determinada. La validesa del coneixement admet diverses formes i requisits segons els camps o àmbits en què manifesta la seva validesa: es pot parlar aleshores de validesa sociològica, ètnic-cultural, religiosa, màgica, etc, cadascuna amb els seus criteris i formes d'acceptació i reconeixement. (ca) In einer formalen Logik oder einem Kalkül bezeichnet man eine Formel als allgemeingültig oder gültig, wenn sie von jeder beliebigen Interpretation erfüllt wird. Die Allgemeingültigkeit ist also ein spezieller Fall der Erfüllbarkeit einer Formel. Während die bloße Erfüllbarkeit bereits gegeben ist, wenn sich nur eine einzige erfüllende Interpretation – ein sogenanntes Modell – findet, so sind im Falle einer allgemeingültigen Formel alle Interpretationen Modelle. (de) En lógica, la validez es una propiedad que tienen los argumentos cuando las premisas implican la conclusión. Si la conclusión es una consecuencia lógica de las premisas, se dice que el argumento es deductivamente válido.​ Algunos consideran estas dos nociones idénticas y usan ambos términos indistintamente. Otros, sin embargo, consideran que puede haber argumentos que no sean deductivamente válidos, como las inducciones. En cualquier caso, de las inducciones a veces se dice que son buenas o malas, en vez de válidas o inválidas. Ejemplos de argumentos deductivamente válidos son los siguientes: (es) In logica, la nozione di validità (validità logica) riguarda innanzitutto, ed in senso generale, la connessione tra l'insieme delle premesse di un argomento e la sua conclusione, all'interno di una argomentazione (es. sillogismo). In un argomento, le premesse devono in qualche modo giustificare l'affermazione della conclusione: esse devono fornire un fondamento all'affermazione della conclusione. Questa giustificazione deve a sua volta inevitabilmente fondarsi su una connessione tra l'insieme delle premesse e la conclusione: è perché le premesse sono connesse in un certo modo alla conclusione, che le premesse rappresentano una ragione per l'affermazione della conclusione. (it) In logic, specifically in deductive reasoning, an argument is valid if and only if it takes a form that makes it impossible for the premises to be true and the conclusion nevertheless to be false. It is not required for a valid argument to have premises that are actually true, but to have premises that, if they were true, would guarantee the truth of the argument's conclusion. Valid arguments must be clearly expressed by means of sentences called well-formed formulas (also called wffs or simply formulas). (en) Общезна́чимость — свойство логической формулы, состоящее в том, что эта формула истинна при любой интерпретации входящих в неё нелогических символов, то есть предикатных и пропозициональных переменных. Логические формулы, обладающие этим свойством, называют общезначимыми, или тождественно истинными, или тавтологиями. Всякая общезначимая формула выражает логический закон. Вместо слов «формула A общезначима» часто пишут: . (ru) 逻辑学中,一个演绎论证或论据(argument)是「有效的(valid)」,当且仅当它没有所有前提为真同时结论为假,并且它的结论跟随前提的逻辑,否则它是无效的。一个有效的演绎论证并不必需要它的部分前提或结论为真,但是如果它所有的前提为真,那么它的结论必为真。 我們可以引入內在矛盾(internally contradictory)的概念來定義「有效性(validity)」:「對於任何論證而言(假設它的所有前提所組成的集合不是內在矛盾的),如果由它的所有前提以及對於結論的否定所共同組成的語句集合是內在矛盾的,則該論證是有效的。」在定義中之所以有「假設所有的前提所組成的集合不是內在矛盾的」這樣的一個但書,是因為從矛盾的前提可以推導出任何的結論,這一性質在自然演繹法(natural deduction)中是顯然的。 一个论证的有效性可以被检验、证明或反驳,并取决于它的逻辑形式。 一个重言式,或重言公式,是真值泛函有效的。不是所有量化逻辑的有效的公式都是重言式。参见真值表。 (zh)
rdfs:label صحة (المنطق) (ar) Validesa lògica (ca) Allgemeingültigkeit (de) Validez (lógica) (es) Validità (logica) (it) Validité (logique) (fr) 타당성 (ko) 妥当性 (ja) Validade (pt) Validity (logic) (en) Общезначимость (ru) Giltig (logik) (sv) 有效性 (zh) Чинність (uk)
owl:sameAs wikidata:Validity (logic) dbpedia-ar:Validity (logic) dbpedia-bg:Validity (logic) dbpedia-ca:Validity (logic) http://ckb.dbpedia.org/resource/بڕست_(لۆژیک) dbpedia-de:Validity (logic) dbpedia-es:Validity (logic) dbpedia-et:Validity (logic) dbpedia-fa:Validity (logic) dbpedia-fr:Validity (logic) dbpedia-he:Validity (logic) dbpedia-is:Validity (logic) dbpedia-it:Validity (logic) dbpedia-ja:Validity (logic) dbpedia-ko:Validity (logic) dbpedia-mk:Validity (logic) dbpedia-pt:Validity (logic) dbpedia-ro:Validity (logic) dbpedia-ru:Validity (logic) dbpedia-simple:Validity (logic) dbpedia-sr:Validity (logic) dbpedia-sv:Validity (logic) dbpedia-uk:Validity (logic) dbpedia-zh:Validity (logic) https://global.dbpedia.org/id/87hn
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Validity_(logic)?oldid=1101686742&ns=0
foaf:depiction wiki-commons:Special:FilePath/Argument_terminology_used_in_logic_(en).svg
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Validity_(logic)
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:Validity
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Valid_argument dbr:Validity_and_soundness dbr:Semantic_validity dbr:Logical_validity dbr:Logically_valid
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Begging_the_question dbr:Belief_bias dbr:Psychological_typologies dbr:Psychology dbr:Schema.org dbr:Scientific_journal dbr:Scientific_literacy dbr:Epistemic_humility dbr:Epistemic_modal_logic dbr:List_of_fallacies dbr:Member_check dbr:Metalogic dbr:Metatheory dbr:Politician's_syllogism dbr:Problem_of_multiple_generality dbr:Belief dbr:Brackets_(text_editor) dbr:Branches_of_science dbr:Deductive_reasoning dbr:Appeal_to_the_stone dbr:Apprehension_(understanding) dbr:Argument dbr:Argument_from_anecdote dbr:Argumentation_scheme dbr:Argumentation_theory dbr:Argument–deduction–proof_distinctions dbr:Resolution_(logic) dbr:Rigour dbr:Validity_(statistics) dbr:De_Morgan's_laws dbr:Decidability_(logic) dbr:Defining_Issues_Test dbr:Destructive_dilemma dbr:Double_negation dbr:Incremental_validity dbr:Index_of_logic_articles dbr:Index_of_philosophy_articles_(R–Z) dbr:Indirect_tests_of_memory dbr:Individual_psychological_assessment dbr:Informal_fallacy dbr:Informal_logic dbr:Ink_blot_test dbr:International_law dbr:International_legal_theories dbr:Intersective_modifier dbr:Invertebrate_paleontology dbr:Parental_alienation_syndrome dbr:Level_of_measurement dbr:List_of_philosophical_concepts dbr:Invalid dbr:Universal_instantiation dbr:Success_likelihood_index_method dbr:Commutative_property dbr:Corresponding_conditional dbr:Generality_(psychology) dbr:Principle_of_distributivity dbr:Theodor_Geiger dbr:Psychiatric_interview dbr:Trakhtenbrot's_theorem dbr:Quasi-syllogism dbr:Glossary_of_artificial_intelligence dbr:Boundary_critique dbr:Brand_valuation dbr:Conditioned_place_preference dbr:Conjunction_elimination dbr:Conjunction_introduction dbr:Constructive_dilemma dbr:Consumer_ethnocentrism dbr:Criteria_of_truth dbr:Critical_communicative_methodology dbr:Critical_theory dbr:Critique dbr:Theorem dbr:Secondary_data dbr:Legal_English dbr:Logic dbr:Logic_and_rationality dbr:Logical_conjunction dbr:California_Verbal_Learning_Test dbr:Chitling_Test dbr:Collegiate_Learning_Assessment dbr:Commutativity_of_conjunction dbr:Comparative_election_campaign_communication_research dbr:Comparing_Media_Systems dbr:Completeness_(logic) dbr:Computer_simulation dbr:Denying_the_antecedent dbr:Empathy_quotient dbr:Freud's_seduction_theory dbr:Functional_behavior_assessment dbr:Deduction_and_induction dbr:Performance_appraisal dbr:Writing_assessment dbr:Stoicism dbr:Structuralism dbr:Structure dbr:Tarka_sastra dbr:Taste_(sociology) dbr:Thematic_apperception_test dbr:Traditional_ecological_knowledge dbr:Markov's_principle dbr:Mathematical_fallacy dbr:Automated_theorem_proving dbr:CODY_Assessment dbr:Truth_function dbr:Truth_table dbr:Willem_Saris dbr:Disjunction_elimination dbr:Disjunction_introduction dbr:Disjunctive_syllogism dbr:Game_semantics dbr:Garbage_in,_garbage_out dbr:Gödel's_completeness_theorem dbr:Language_assessment dbr:Leadership dbr:Logical_form dbr:Logical_truth dbr:Pedagogy dbr:Age-related_mobility_disability dbr:Alasdair_Cochrane dbr:24-hour_news_cycle dbr:Fallacy dbr:Falsifiability dbr:Paradox dbr:Centre_of_Research_in_Theories_and_Practices_that_Overcome_Inequalities dbr:Dialogic_learning dbr:Dialogical_logic dbr:Differential_item_functioning dbr:Fallacy_of_exclusive_premises dbr:Fallacy_of_four_terms dbr:False_premise dbr:Formal_fallacy dbr:Formation_rule dbr:Glossary_of_rhetorical_terms dbr:Good_and_necessary_consequence dbr:Government_Paperwork_Elimination_Act dbr:History_of_logic dbr:History_of_mathematical_notation dbr:Logical_connective dbr:Logical_consequence dbr:Proof_by_contradiction dbr:World_disclosure dbr:Market_environment dbr:Universal_generalization dbr:Premise dbr:RE_(complexity) dbr:Rationality dbr:Reason dbr:Reference dbr:Rind_et_al._controversy dbr:Greg_Restall dbr:Hans-Hermann_Hoppe dbr:Harald_Wohlrapp dbr:Irrelevant_conclusion dbr:Tautology_(logic) dbr:Masked-man_fallacy dbr:Self-rated_health dbr:Aristotle dbr:Associative_property dbr:Absorption_(logic) dbr:Aesthetic_relativism dbr:Biconditional_elimination dbr:Biconditional_introduction dbr:Syllogism dbr:Co-premise dbr:Coherence_theory_of_truth dbr:Economic_model dbr:Edwards_Personal_Preference_Schedule dbr:Effects_of_meditation dbr:Effects_of_violence_in_mass_media dbr:Herbrandization dbr:Heuristic-systematic_model_of_information_processing dbr:Heuristics_and_sports dbr:Tautological_consequence dbr:Transposition_(logic) dbr:Well-formed_document dbr:Modal_depth dbr:Modus_non_excipiens dbr:Modus_ponendo_tollens dbr:Modus_ponens dbr:Overjustification_effect dbr:Mark_12 dbr:Marxism dbr:Boolean_conjunctive_query dbr:Pierre_Duhem dbr:Planar_SAT dbr:Popper_and_After dbr:Positivism dbr:Classification_of_mental_disorders dbr:Classification_of_sleep_disorders dbr:Free_choice_inference dbr:Frege's_puzzles dbr:Hume's_fork dbr:Imre_Lakatos dbr:Independence-friendly_logic dbr:Inductive_reasoning dbr:Nathan_Salmon dbr:Carlos_Santiago_Nino dbr:Case_study_(psychology) dbr:Set_theory dbr:Material_implication_(rule_of_inference) dbr:Modus_tollens dbr:Satisfiability dbr:Sentence_completion_tests dbr:Sociology dbr:Soundness dbr:Structured_Clinical_Interview_for_DSM dbr:System_of_record dbr:William_of_Sherwood dbr:Validator dbr:Validity dbr:Negative_conclusion_from_affirmative_premises dbr:Sharp-SAT dbr:Ethnobiology dbr:Exportation_(logic) dbr:Extended_matching_items dbr:Facet_(psychology) dbr:Illicit_major dbr:Illicit_minor dbr:Immediate_inference dbr:Philosophical_logic dbr:Relapse dbr:Path_dependence dbr:The_Demon-Haunted_World dbr:Evidence dbr:Existential_generalization dbr:Standardized_test dbr:Philosophical_methodology dbr:Philosophy_of_law dbr:Simplification_of_disjunctive_antecedents dbr:Non-surveyable_proof dbr:Standards_for_Educational_and_Psychological_Testing dbr:Philosophy_of_logic dbr:Reps_Theatre dbr:Unit_load dbr:Outline_of_logic dbr:Paradoxes_of_material_implication dbr:Parent-infant_psychotherapy dbr:Unstructured_interview dbr:Rating_scale dbr:Test_theory dbr:The_Authoritarian_Personality dbr:The_Marriage_of_Sense_and_Soul dbr:Writing_center_assessment dbr:Temperature_paradox dbr:Valid_argument dbr:Validity_and_soundness dbr:Semantic_validity dbr:Logical_validity dbr:Logically_valid
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Validity_(logic)