QUINTI CASALS BERGES | Universitat de Lleida (original) (raw)
Actes Congressos by QUINTI CASALS BERGES
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins: Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana: actes d... more Dins: Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana: actes del IX Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC). Valls: Cossetània Edicions, 2014. p. 137-147. Comunicació presentada al IX Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), Cervera 21 i 22 de febrer de 2014. En aquesta comunicació es fa una anàlisi del canvi per imposició que suposà la implantació del sistema municipal borbònic a l'Ajuntament de Lleida després de l'entrada de les tropes borbòniques i la promulgació del Decret de Nova Planta (1716). Fins aquell moment, el govern municipal de Lleida era la Paeria, típic sistema representatiu assembleari municipal de Catalunya en que tots els veïns de sexe masculí podien participar mitjançant la insaculació en el govern de la seva ciutat. Després de l'aplicació de la nova normativa municipal s'observa, que entre 1707 i 1766 el govern de la ciutat es reduí del Consell General de 50 membres i 4 paers de tots els grups socials de la ciutat en temps dels Àustria, a un corpus de 8 regidors més altres càrrecs estatals, tots pertanyents a la noblesa, de l'ajuntament borbònic. La finalitat del canvi, en últim terme, era reduir l'autonomia del poder municipal català per subjectar-lo al central i homogeneïtzar el sistema administratiu estatal.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins La Revolución liberal : Congreso sobre la Revolución española en su diversidad peninsular (e... more Dins La Revolución liberal : Congreso sobre la Revolución española en su diversidad peninsular (e insular) y americana : Madrid, abril de 1999 / Alberto Gil Novales (ed.). Madrid : Ediciones del Orto, 2001. p. 67-96. Ponència presentada al Congreso sobre la Revolución liberal española en su diversidad peninsular (e insular) y amerciana. Madrid, 28,29 i 30 d'abril de 1999
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Actes del IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : el cor urbà dels conflict... more Dins Actes del IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : el cor urbà dels conflictes: identitat local, consciència nacional i presència estatal : Barcelona, 12 i 13 de desembre de 1997. Barcelona: L'Avenç, 1999, pàgs. 310-320. Ponència presentada al IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. Barcelona, 12 i 13 de desembre de 1997.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Història de la cultura: producció cultural i consum social : actes del Congrés d'Historia de... more Dins Història de la cultura: producció cultural i consum social : actes del Congrés d'Historia de la Cultura: Producció Cultural i Consum Social : (Lleida 6,7 i 8 de novembre de 1997) / edició a cura de Jaume Barrull Pelegrí i Meritxell Botargues Palasí. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2000. p. 257-290. Ponència presentada al Congrés d'Historia de la Cultura: Producció Cultural i Consum Social. Lleida, 6,7 i 8 de novembre de 1997.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Control social i quotidianitat : Terceres Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Soci... more Dins Control social i quotidianitat : Terceres Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans / edició a cura de Conxita Mir i Enric Vicedo. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2002. p. 399-428. Ponència presentada a les Terceres Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans. Lleida, 1999.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Las Cortes de Cádiz y la historia parlamentaria. The Cortes of Cádiz and parliamentary history / ... more Las Cortes de Cádiz y la historia parlamentaria. The Cortes of Cádiz and parliamentary history / Diana Repeto García, coordinadora. Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 2012. Serie Actas. Colección Historia y arte. p. 53-63. Llibre electrònic que recull les comunicacions presentades al 63º Congreso Internacional de Historia Parlamentaria, celebrat a Cadis del 5 al 7 de setembre de 2012.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Fires, mercats i món rural : Quartes Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i ... more Dins Fires, mercats i món rural : Quartes Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans / edició a cura d'Enric Vicedo. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004. p. 521-555. Ponència presentada a les Quartes Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans. Alguaire, 2002.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Campesinos, artesanos, trabajadores : actas del IV Congreso de Historia Social de España : L... more Dins Campesinos, artesanos, trabajadores : actas del IV Congreso de Historia Social de España : Lleida, 12-15 de diciembre de 2000 / Santiago Castillo, Roberto Fernández, coordinadores. Lleida : Milenio, 2001, p. 435-450. Ponència presentada al IV Congreso de Historia Social de España. Lleida, 12-15 de desembre de 2000
Bookmarks Related papers MentionsView impact
dins Actes del V Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : l'estructuració territoria... more dins Actes del V Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : l'estructuració territorial de Catalunya : els eixos cohesionadors de l'espai : Barcelona, 10 i 11 de desembre de 1999. Barcelona: L'Avenç, 2001. p. 480-491. Ponència presentada al V Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. Barcelona, 10 i 11 de desembre de 1999.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
El present estudi avalua l’evolució del pensament polític a Lleida durant les primeres quatre dèc... more El present estudi avalua l’evolució del pensament polític a Lleida durant les primeres quatre dècades del segle XIX. La raó principal per a l’elecció d’aquest període cronològic rau en el doble fet que, per una banda, assistim a l’enfrontament ideològic entre l’absolutisme –que sustentava dogmàticament la monarquia de Ferran VII– i el liberalisme –teoria política emergent en aquell moment que plantejava una seriosa alternativa de govern socialment més participativa–. Paral.lelament, aquest trentenni va veure l’evolució del discurs ideològic liberal fins al punt de plantejar-se una divisió entre els més moderats en les reformes, i els radicals, més ambiciosos que els anteriors, anomenats «progressistes», més o menys, des del 1837, data que emmarcava l’aprovació de la Constitució d’aquell any i el punt d’inflexió definitiu en les discòrdies entre ambdues tendències.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Llibres by QUINTI CASALS BERGES
“La invasió francesa de 1808 provocà l’aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corre... more “La invasió francesa de 1808 provocà l’aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corregimentals per canalitzar la defensa del territori. La reorganització del poder en aquells moments de crisi originà la creació d’institucions representatives nacionals de més gran envergadura: les Juntes Provincials, formades per delegats dels corregiments, i la Central del Regne, formada per diputats provincials.
La perllongació del conflicte amb els francesos i el buit del poder existent quallà en la reunió de les Corts de Cadis (1810-1814), elegides per primer cop amb un sistema electoral representatiu de la sobirania nacional. El nostre treball abraça tot aquest procés en conjunt, des de la perspectiva catalana. L’anàlisi comença en les juntes corregimentals, per aprofundir en el coneixement de la Junta Superior de Defensa de Catalunya i l’elecció dels diputats catalans a Corts. L’estudi de la nòmina de polítics que portà la defensa i el pes representatiu a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808-1814) és ampli i il·lustratiu de la realitat bèl·lica i política que visqué el nostre país. És més, considerem aquest conjunt d’esdeveniments polítics i socials, que culminaren en la primera manifestació de la sobirania nacional espanyola a Cadis, com l’origen del poder liberal de l’Espanya contemporània.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Llibre fet amb Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera i Josep Maria Pons i Altés per commemorar l'any d... more Llibre fet amb Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera i Josep Maria Pons i Altés per commemorar l'any de l'alcalde Manuel Fuster Arnaldo.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Aquest treball pretén cobrir, en primer terme, el buit que existeix sobre el coneixement empíric ... more Aquest treball pretén cobrir, en primer terme, el buit que existeix sobre el coneixement empíric i sociològic del conjunt de parlamentaris del primer liberalisme espanyol (1810-1836). Alhora, completa altres estudis realitzats sobre la metodologia electoral emprada per a la formació de les Corts liberals, de manera que es presenta com una síntesi dels set primers processos electorals liberals desenvolupats a l’Espanya contemporània entre 1810 i 1836.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Aquest llibre pretén oferir un panorama cultural diferent de la Lleida dels primers tres quarts d... more Aquest llibre pretén oferir un panorama cultural diferent de la Lleida dels primers tres quarts del segle xix al que s’ha exposat fins ara a Ponent. L’ambient cultural del país estava dominat aleshores pel romanticisme, que donava sentit a totes les manifestacions humanes de l’Europa Occidental. Catalunya i Lleida no escaparen d’aquest influx, que donà sentit, com ho feia a altres nacions, a l’anhel de recuperar la cultura pròpia per animar al poble a desenvolupar cada país cap a la modernitat. L’anomenada Renaixença, que sembla quelcom propi de Catalunya, fou un més dels actes reflexos desenvolupats en cada nació europea en el seu afany de reivindicació davant el poder exclusiu que havien exercit les monarquies absolutes dels grans estats del segle xix. Per completar el nostre estudi hem elaborat una relació dels recursos culturals amb què es va valer la comunitat per bastir el mite patriòtic lleidatà que ha perdurat fins a l’actualitat; i hi hem afegit un diccionari biogràfic d’un centenar d’entrades sobre els protagonistes d’aquest moment històric.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Aquest llibre analitza el trienni de govern progressista a Lleida (1840-1843) com el procés polít... more Aquest llibre analitza el trienni de govern progressista a Lleida (1840-1843) com el procés polític que culminà la revolució burgesa engegada en 1833. L'obra, tot i centrar-se en l'àmbit d'estudi ponentí, no defuig l'avaluació global dels esdeveniments a nivell nacional, conformant el primer estudi global de la regència del general Espartero, moment anterior al regnat efectiu d'Isabel II. Per tant, l'estudi s'immergeix en la complexa recerca de l'entramat de relacions sociopolítiques que suraren a la superfície per fer-se un lloc en la reivindicació d'aquells anys. Així, el treball permet descobrir que el progressisme portava inherent un projecte polític alternatiu, emparat en una major llibertat per a l'individu, que el que projectaren els liberals moderats que operaren la transició a un estat constitucional a partir de la mort de Ferran VII sense descendència masculina. A part, aquells anys foren testimoni de l'enfrontament amb un renovat sector conservador liberal, que, alhora, formulà els seus plantejaments polítics en oposició als dels progressistes, tot consolidant una alternativa que es féu forta i aconseguí el poder, per deu anys, entre 1842 i 1843, que es desenvolupà amb els demòcrates republicans, que per l'esquerra plantejaren una renovació sociopolítica encara més radical. Tot això sense descuidar-se uns trets de protesta incipientment nacionalista catalana que es formularen en oposició al centralisme dels governs madrilenys. El llibre, per tant, és fonamental per descobrir l'ascens de les classes mitjanes lleidatanes en el debat polític liberal a Lleida i per conèixer a fons el seu projecte de govern en oposició al de les classes dominants moderades.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
dins Colección de noticias, ó sea, Memorias para formar la historia de la antiquísima y nobilísim... more dins Colección de noticias, ó sea, Memorias para formar la historia de la antiquísima y nobilísima Ciudad de Lérida / de Marià Olives (1840) ; edició a cura de Quintí Casals. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 15-83
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Ressenya del llibre feta per M. Lluïsa Fernández Clares a HMiC: història moderna i contemporània ... more Ressenya del llibre feta per M. Lluïsa Fernández Clares a HMiC: història moderna i contemporània (2007), Núm. 5.
Tots a l'escola? és un títol que juga amb la ironia de les intencions educatives liberals de la primera meitat del segle XIX. El llibre pretén explicar els avenços en matèria educativa del XIX espanyol des de la crítica objectiva que permet la distància del temps. La lectura del text descobreix un evident esforç legal del liberalisme per implantar l'ensenyament general, crear el mitjà i reorganitzar el superior, però també palesa una limitació, perceptible en l'estudi local de Lleida a l'hora de concretar les infraestructures materials i humanes planificades. Amb tot i amb això, fou mèrit dels liberals vuitcentistes la plasmació del sistema educatiu espanyol contemporani, el qual, com s'aprecia en aquest volum, resultà del debat i l'enfrontament entre les tendències polítiques del moment. Aquest treball fou guardonat amb el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins: Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana: actes d... more Dins: Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana: actes del IX Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC). Valls: Cossetània Edicions, 2014. p. 137-147. Comunicació presentada al IX Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), Cervera 21 i 22 de febrer de 2014. En aquesta comunicació es fa una anàlisi del canvi per imposició que suposà la implantació del sistema municipal borbònic a l'Ajuntament de Lleida després de l'entrada de les tropes borbòniques i la promulgació del Decret de Nova Planta (1716). Fins aquell moment, el govern municipal de Lleida era la Paeria, típic sistema representatiu assembleari municipal de Catalunya en que tots els veïns de sexe masculí podien participar mitjançant la insaculació en el govern de la seva ciutat. Després de l'aplicació de la nova normativa municipal s'observa, que entre 1707 i 1766 el govern de la ciutat es reduí del Consell General de 50 membres i 4 paers de tots els grups socials de la ciutat en temps dels Àustria, a un corpus de 8 regidors més altres càrrecs estatals, tots pertanyents a la noblesa, de l'ajuntament borbònic. La finalitat del canvi, en últim terme, era reduir l'autonomia del poder municipal català per subjectar-lo al central i homogeneïtzar el sistema administratiu estatal.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins La Revolución liberal : Congreso sobre la Revolución española en su diversidad peninsular (e... more Dins La Revolución liberal : Congreso sobre la Revolución española en su diversidad peninsular (e insular) y americana : Madrid, abril de 1999 / Alberto Gil Novales (ed.). Madrid : Ediciones del Orto, 2001. p. 67-96. Ponència presentada al Congreso sobre la Revolución liberal española en su diversidad peninsular (e insular) y amerciana. Madrid, 28,29 i 30 d'abril de 1999
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Actes del IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : el cor urbà dels conflict... more Dins Actes del IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : el cor urbà dels conflictes: identitat local, consciència nacional i presència estatal : Barcelona, 12 i 13 de desembre de 1997. Barcelona: L'Avenç, 1999, pàgs. 310-320. Ponència presentada al IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. Barcelona, 12 i 13 de desembre de 1997.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Història de la cultura: producció cultural i consum social : actes del Congrés d'Historia de... more Dins Història de la cultura: producció cultural i consum social : actes del Congrés d'Historia de la Cultura: Producció Cultural i Consum Social : (Lleida 6,7 i 8 de novembre de 1997) / edició a cura de Jaume Barrull Pelegrí i Meritxell Botargues Palasí. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2000. p. 257-290. Ponència presentada al Congrés d'Historia de la Cultura: Producció Cultural i Consum Social. Lleida, 6,7 i 8 de novembre de 1997.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Control social i quotidianitat : Terceres Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Soci... more Dins Control social i quotidianitat : Terceres Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans / edició a cura de Conxita Mir i Enric Vicedo. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2002. p. 399-428. Ponència presentada a les Terceres Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans. Lleida, 1999.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Las Cortes de Cádiz y la historia parlamentaria. The Cortes of Cádiz and parliamentary history / ... more Las Cortes de Cádiz y la historia parlamentaria. The Cortes of Cádiz and parliamentary history / Diana Repeto García, coordinadora. Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 2012. Serie Actas. Colección Historia y arte. p. 53-63. Llibre electrònic que recull les comunicacions presentades al 63º Congreso Internacional de Historia Parlamentaria, celebrat a Cadis del 5 al 7 de setembre de 2012.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Fires, mercats i món rural : Quartes Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i ... more Dins Fires, mercats i món rural : Quartes Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans / edició a cura d'Enric Vicedo. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004. p. 521-555. Ponència presentada a les Quartes Jornades sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local als Països Catalans. Alguaire, 2002.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Campesinos, artesanos, trabajadores : actas del IV Congreso de Historia Social de España : L... more Dins Campesinos, artesanos, trabajadores : actas del IV Congreso de Historia Social de España : Lleida, 12-15 de diciembre de 2000 / Santiago Castillo, Roberto Fernández, coordinadores. Lleida : Milenio, 2001, p. 435-450. Ponència presentada al IV Congreso de Historia Social de España. Lleida, 12-15 de desembre de 2000
Bookmarks Related papers MentionsView impact
dins Actes del V Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : l'estructuració territoria... more dins Actes del V Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya : l'estructuració territorial de Catalunya : els eixos cohesionadors de l'espai : Barcelona, 10 i 11 de desembre de 1999. Barcelona: L'Avenç, 2001. p. 480-491. Ponència presentada al V Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. Barcelona, 10 i 11 de desembre de 1999.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
El present estudi avalua l’evolució del pensament polític a Lleida durant les primeres quatre dèc... more El present estudi avalua l’evolució del pensament polític a Lleida durant les primeres quatre dècades del segle XIX. La raó principal per a l’elecció d’aquest període cronològic rau en el doble fet que, per una banda, assistim a l’enfrontament ideològic entre l’absolutisme –que sustentava dogmàticament la monarquia de Ferran VII– i el liberalisme –teoria política emergent en aquell moment que plantejava una seriosa alternativa de govern socialment més participativa–. Paral.lelament, aquest trentenni va veure l’evolució del discurs ideològic liberal fins al punt de plantejar-se una divisió entre els més moderats en les reformes, i els radicals, més ambiciosos que els anteriors, anomenats «progressistes», més o menys, des del 1837, data que emmarcava l’aprovació de la Constitució d’aquell any i el punt d’inflexió definitiu en les discòrdies entre ambdues tendències.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
“La invasió francesa de 1808 provocà l’aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corre... more “La invasió francesa de 1808 provocà l’aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corregimentals per canalitzar la defensa del territori. La reorganització del poder en aquells moments de crisi originà la creació d’institucions representatives nacionals de més gran envergadura: les Juntes Provincials, formades per delegats dels corregiments, i la Central del Regne, formada per diputats provincials.
La perllongació del conflicte amb els francesos i el buit del poder existent quallà en la reunió de les Corts de Cadis (1810-1814), elegides per primer cop amb un sistema electoral representatiu de la sobirania nacional. El nostre treball abraça tot aquest procés en conjunt, des de la perspectiva catalana. L’anàlisi comença en les juntes corregimentals, per aprofundir en el coneixement de la Junta Superior de Defensa de Catalunya i l’elecció dels diputats catalans a Corts. L’estudi de la nòmina de polítics que portà la defensa i el pes representatiu a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808-1814) és ampli i il·lustratiu de la realitat bèl·lica i política que visqué el nostre país. És més, considerem aquest conjunt d’esdeveniments polítics i socials, que culminaren en la primera manifestació de la sobirania nacional espanyola a Cadis, com l’origen del poder liberal de l’Espanya contemporània.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Llibre fet amb Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera i Josep Maria Pons i Altés per commemorar l'any d... more Llibre fet amb Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera i Josep Maria Pons i Altés per commemorar l'any de l'alcalde Manuel Fuster Arnaldo.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Aquest treball pretén cobrir, en primer terme, el buit que existeix sobre el coneixement empíric ... more Aquest treball pretén cobrir, en primer terme, el buit que existeix sobre el coneixement empíric i sociològic del conjunt de parlamentaris del primer liberalisme espanyol (1810-1836). Alhora, completa altres estudis realitzats sobre la metodologia electoral emprada per a la formació de les Corts liberals, de manera que es presenta com una síntesi dels set primers processos electorals liberals desenvolupats a l’Espanya contemporània entre 1810 i 1836.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Aquest llibre pretén oferir un panorama cultural diferent de la Lleida dels primers tres quarts d... more Aquest llibre pretén oferir un panorama cultural diferent de la Lleida dels primers tres quarts del segle xix al que s’ha exposat fins ara a Ponent. L’ambient cultural del país estava dominat aleshores pel romanticisme, que donava sentit a totes les manifestacions humanes de l’Europa Occidental. Catalunya i Lleida no escaparen d’aquest influx, que donà sentit, com ho feia a altres nacions, a l’anhel de recuperar la cultura pròpia per animar al poble a desenvolupar cada país cap a la modernitat. L’anomenada Renaixença, que sembla quelcom propi de Catalunya, fou un més dels actes reflexos desenvolupats en cada nació europea en el seu afany de reivindicació davant el poder exclusiu que havien exercit les monarquies absolutes dels grans estats del segle xix. Per completar el nostre estudi hem elaborat una relació dels recursos culturals amb què es va valer la comunitat per bastir el mite patriòtic lleidatà que ha perdurat fins a l’actualitat; i hi hem afegit un diccionari biogràfic d’un centenar d’entrades sobre els protagonistes d’aquest moment històric.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Aquest llibre analitza el trienni de govern progressista a Lleida (1840-1843) com el procés polít... more Aquest llibre analitza el trienni de govern progressista a Lleida (1840-1843) com el procés polític que culminà la revolució burgesa engegada en 1833. L'obra, tot i centrar-se en l'àmbit d'estudi ponentí, no defuig l'avaluació global dels esdeveniments a nivell nacional, conformant el primer estudi global de la regència del general Espartero, moment anterior al regnat efectiu d'Isabel II. Per tant, l'estudi s'immergeix en la complexa recerca de l'entramat de relacions sociopolítiques que suraren a la superfície per fer-se un lloc en la reivindicació d'aquells anys. Així, el treball permet descobrir que el progressisme portava inherent un projecte polític alternatiu, emparat en una major llibertat per a l'individu, que el que projectaren els liberals moderats que operaren la transició a un estat constitucional a partir de la mort de Ferran VII sense descendència masculina. A part, aquells anys foren testimoni de l'enfrontament amb un renovat sector conservador liberal, que, alhora, formulà els seus plantejaments polítics en oposició als dels progressistes, tot consolidant una alternativa que es féu forta i aconseguí el poder, per deu anys, entre 1842 i 1843, que es desenvolupà amb els demòcrates republicans, que per l'esquerra plantejaren una renovació sociopolítica encara més radical. Tot això sense descuidar-se uns trets de protesta incipientment nacionalista catalana que es formularen en oposició al centralisme dels governs madrilenys. El llibre, per tant, és fonamental per descobrir l'ascens de les classes mitjanes lleidatanes en el debat polític liberal a Lleida i per conèixer a fons el seu projecte de govern en oposició al de les classes dominants moderades.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
dins Colección de noticias, ó sea, Memorias para formar la historia de la antiquísima y nobilísim... more dins Colección de noticias, ó sea, Memorias para formar la historia de la antiquísima y nobilísima Ciudad de Lérida / de Marià Olives (1840) ; edició a cura de Quintí Casals. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009. p. 15-83
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Ressenya del llibre feta per M. Lluïsa Fernández Clares a HMiC: història moderna i contemporània ... more Ressenya del llibre feta per M. Lluïsa Fernández Clares a HMiC: història moderna i contemporània (2007), Núm. 5.
Tots a l'escola? és un títol que juga amb la ironia de les intencions educatives liberals de la primera meitat del segle XIX. El llibre pretén explicar els avenços en matèria educativa del XIX espanyol des de la crítica objectiva que permet la distància del temps. La lectura del text descobreix un evident esforç legal del liberalisme per implantar l'ensenyament general, crear el mitjà i reorganitzar el superior, però també palesa una limitació, perceptible en l'estudi local de Lleida a l'hora de concretar les infraestructures materials i humanes planificades. Amb tot i amb això, fou mèrit dels liberals vuitcentistes la plasmació del sistema educatiu espanyol contemporani, el qual, com s'aprecia en aquest volum, resultà del debat i l'enfrontament entre les tendències polítiques del moment. Aquest treball fou guardonat amb el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Aquest treball pretén analitzar la situació socioeconòmica d’una capital de província agrícola ... more Aquest treball pretén analitzar la situació socioeconòmica d’una capital de província agrícola en el pas de l’Antic Règim al Liberalisme. L’estudi està centrat en la primera meitat del segle XIX i no refusa la comparació amb altres casos espanyols amb la idea de donar una imatge més completa del moment que vivia el país. Els canvis provocats pel pas del sistema estamental de l’Antic Règim al nou estat Liberal, provocaren, en primer terme, la configuració d’un nou edifici social que tenia la seva raó de ser en el diner i la posada en pràctica del capitalisme en l’economia i en les relacions de treball. Aquests aspectes determinaren la primera passa de Lleida cap a la seva formulació moderna com a ciutat, tot i que importants sectors econòmics i socials restaven encara per activar-se.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
La TESI DOCTORAL La Lleida dels Progressistes (1840-1843) s'ha centrat, primordialment, en el con... more La TESI DOCTORAL La Lleida dels Progressistes (1840-1843) s'ha centrat, primordialment, en el coneixement de la transició de l'antic règim absolutista a l'Estat liberal a Lleida, especialment en les transformacions operades a mitjan segle XIX per aquell procés històric en els aspectes econòmic, social i polític.La primera part del treball pretén copsar l'evolució socioeconòmica de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XIX, posant èmfasi en les dècades centrals de la centúria passada doncs foren els anys en què s'operà el canvi del sistema absolutista d'antic règim al nou Estat de tipus liberal. En la segona part es vol mostrar que hi hagué una proposta política, identificable en la pràctica amb el partit progressista a partir del 1840 i fins el 1843, que se superposà, contraposà o, simplement, fou diferent al projecte engegat a partir del canvi de sistemes polítics impulsat l'any 1833.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En aquest breu article proposem una manera de redescobrir el nostre entorn: el turisme / viatge d... more En aquest breu article proposem una manera de redescobrir el nostre entorn: el turisme / viatge de proximitat, entenent per la qüestió la visita o excursió d’un o dos dies com a màxim d’una zona del país amb unes característiques comunes que ens la facin apreciar millor i una distància, partint des de qualsevol punt del Segrià, que no superi l’hora de desplaçament inicial en cotxe. Com a mostra del que pretenem, avui descobrirem les possibilitats que ens ofereix una zona concreta poc explorada i explotada: el Baix Segre.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En el present treball analitzarem el pensament, actituds i valors del grup dominant liberal en la... more En el present treball analitzarem el pensament, actituds i valors del grup dominant liberal en la ciutat de Lleida durant l'època isabelina (1833-1868). El nostre propòsit serà el d’intentar superar les evidents diferències ideològiques que havia entre els seus membres (principalment les polítiques entre liberals moderats i progressistes) per trobar els valors bàsics acceptats en el comportament social dominant en la Lleida de mitjan segle XIX. D'aquesta manera, delimitant aquesta actitud col·lectiva intentarem arribar a la mentalitat de la comunitat al voltant de les seves costums.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En el presente trabajo pretendemos analizar el proceso de elección de los diputados catalanes que... more En el presente trabajo pretendemos analizar el proceso de elección de los diputados catalanes que representaron al Principado de Cataluña en las Cortes de Cádiz (1810-1813), la sociología de los parlamentarios y su comportamiento en el Parlamento según la ideología que manifestaron. Para el estudio hemos cruzado, principalmente, los datos del Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles (Madrid, 2010) y la documentación del Archivo del Congreso de los Diputados. Tras el análisis del proceso electoral, primero observamos que nunca se cubrieron todos los puestos otorgados a Cataluña. En segundo lugar, los diputados elegidos fueron, en su mayoría, de condición social acomodada, representativos de la sociedad catalana y acordes con sus homónimos españoles, sobresaliendo en número los grupos de diputados eclesiásticos, abogados y nobles. En tercer lugar, a diferencia del caso global español, destacamos que la adscripción política de la representación catalana fue de mayoría realista y se mostró globalmente contraria a la legislación liberal aprobada en Cádiz.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En el presente trabajo elaboraremos una relación actualizada de las publicaciones periódicas apar... more En el presente trabajo elaboraremos una relación actualizada de las publicaciones periódicas aparecidas en la Cataluña Occidental en el periodo comprendido entre 1808 y 1874. Las razones son dos. Por un lado, esta cronología nos parece correcta desde el punto de vista político, pues durante estos años se desarrolla la Revolución Liberal Burguesa que termina con el Antiguo Régimen absolutista y establece las bases de un Estado monárquico liberal y constitucional. Por otro lado, en Cataluña empieza a desarrollarse la Renaixença, un movimiento político y cultural particular de esta región española que determinará el contenido y las bases sociales del futuro nacionalismo catalán.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En el presente trabajo se analiza la normativa electoral y su aplicación incluida en el articulad... more En el presente trabajo se analiza la normativa electoral y su aplicación incluida en el articulado de la Constitución de 1812. Para ello en primer lugar se estudia el espíritu del proyecto electoral constitucional. Posteriormente se analiza su aplicación en los comicios para elegir las Cortes Ordinarias de 1813 en las dos realidades que contempla: los territorios de la metrópoli y los de ultramar. Analizada la normativa electoral, establecemos el Parlamento teórico resultante y su aplicación real. Finalmente, realizamos un análisis prosopográfico de los diputados elegidos en España y Cataluña, establecemos la morfología del parlamentario tipo y lo comparamos con los resultados de las dos realidades electorales apuntadas.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En el presente trabajo analizamos el proceso de elección de los diputados españoles en las Cortes... more En el presente trabajo analizamos el proceso de elección de los diputados españoles en las Cortes Extraordinarias de Cádiz (1810-1813), la sociología de estos parlamentarios y su asistencia en el Parlamento. Después de efectuar el análisis observamos en primer lugar que hubo cuatro modalidades de elección de los diputados y que, una vez escogidos, nunca se cubrieron todos los puestos de diputado otorgados. En segundo lugar, detectamos que los diputados elegidos por los diversos entes que participaron en el proceso electoral fueron en su mayoría de condición social acomodada y representativos de la sociedad española, sobresaliendo en número el grupo de diputados eclesiásticos, de leyes y funcionarios.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Este trabajo aborda la formación de los grupos dirigentes absolutista y liberal en la Lleida del ... more Este trabajo aborda la formación de los grupos dirigentes absolutista y liberal en la Lleida del último cuarto de siglo XVIII y primer tercio de siglo XIX. Siguiendo los principales hechos políticos de este periodo, dibujamos el enfrentamiento progresivo de ambos grupos en la comunidad. Asimismo, reflejamos una distinta adscripción socioprofesional según fuese su filiación política. De esta manera, constatamos que las filas absolutistas se nutrieron de las familias con más influencia social (pequeña nobleza local, ciudadanos honrados, notables y doctores) y los campesinos; mientras que los liberales concentraron las simpatías de los artesanos, hacendados sin privilegio, profesionales liberales e intelectuales.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Lleida, una ciudad media de España en el XIX que tiene como particularidad ser una capital de pro... more Lleida, una ciudad media de España en el XIX que tiene como particularidad ser una capital de provincia con una economía tradicional a medio camino entre las actividades del campo y las incipientes urbanas, es nuestro marco de estudio para analizar el comportamiento de los grupos sociales de su comunidad ante los cambios políticos operados en España durante el siglo XIX para consolidar el liberalismo como sistema de gobierno. Las fuentes consultadas fueron los archivos locales mediante el contraste de los censos de población, sus rentas y la lista de políticos y milicianos implicados en el proceso político para establecer pautas y analogías entre ellos según su filiación política. Con estas pautas nos acercamos a la sociología de su población y sus concreciones políticas durante este período. De esta manera, descubrimos los mecanismos de resistencia del grupo dominante del antiguo régimen para mantener el poder y las tácticas de los liberales para conseguir desbancarlos y conseguir mayor representación política en el municipio. La conclusión de este estudio es que mediante el acomodo de los grupos privilegiados del antiguo régimen al liberalismo moderado, estos consiguieron su espacio político en la comunidad para mantener la mayor parte del tiempo su cuota de poder, mientras que los liberales, mediante su identificación al progresismo, tenían enormes dificultades para conseguir el control y poner en práctica su proyecto político.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En el present treball s’agafaran tots els diputats que representaren la circumscripció de Lleida ... more En el present treball s’agafaran tots els diputats que representaren la circumscripció de Lleida al Parlament espanyol i s’analitzaran totes les seves característiques (condició social, professió, dades econòmiques, nivell d’estudis, ideologia i participació política). Després, s’agruparan en diverses variables (per sectors econòmics, riquesa, estudis... etc.) per arribar a les conclusions que defineixin la tipologia del diputat lleidatà del segle XIX. Finalment, es compararan aquestes dades amb la resta de Catalunya i Espanya per veure si a Lleida se seguien uns paràmetres similars als de la resta de l’Estat.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
En el presente trabajo vamos a analizar la trayectoria política de dos canónigos, Francisco Martí... more En el presente trabajo vamos a analizar la trayectoria política de dos canónigos, Francisco Martínez Marina y José Espiga y Gadea, partidarios del liberalismo en una época de cambios en la cual, cada uno a su manera, contribuyó a la construcción del Estado liberal constitucional español. Tras las Cortes de Cádiz, estos importantes pensadores fueron perseguidos por el absolutismo y compartieron estancia en la Catedral de Lérida, el seno de la cual abandonaron para participar en las Cortes del Trienio Liberal (1820-1823).
Bookmarks Related papers MentionsView impact
El análisis y la comparación de las leyes municipales y, más concretamente, de los censos elector... more El análisis y la comparación de las leyes municipales y, más concretamente, de los censos electorales de Lleida en el periodo liberal que abarcó de 1837 a 1853 muestra como se adoptaron diversos modelos electorales en ese momento según fuese el partido que gobernase. Así, cuando lo hicieron los progresistas elaboraron una ley electoral descentralizada y ampliaron el censo de electores hasta llegar a cubrir las capas medias de la sociedad de Lleida, mientras que los moderados, cuando lo hicieron, legislaron para jerarquizar el poder del Estado del centro a las provincias y recortaron el censo hasta dejar a los 250 mayores contribuyentes de la ciudad. El segundo objetivo del estudio ha mostrado la evolución del electorado municipal del municipio a raíz de la abertura liberal que significó el triunfo de la Revolución Burguesa, que propició que los sectores que vivieron una coyuntura económica favorable, principalmente los dedicados al comercio, se situasen en los primeros lugares entre los mayores contribuyentes en detrimento de otros grupos, el campesinado, que permanecían estancados.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Jaume Barrull (ed.). Quintí Casals Bergés, Xavier Pelegrí Viaña, Josep Rubió Sobrepere, Jordi Sol... more Jaume Barrull (ed.). Quintí Casals Bergés, Xavier Pelegrí Viaña, Josep Rubió Sobrepere, Jordi Soldevila roig i Frederic Vilà Tornos
El llibre, una primera aproximació a l’actuació de la Mancomunitat a les comarques lleidatanes, està dividit en set blocs. En els dos primers (Jaume Barrull), s’analitza des de la perspectiva de la política, el període en el seu conjunt i, particularment el paper de la Diputació de Lleida. En els tres següents s’estudia l’acció de la Mancomunitat en camps tant importants com la modernització de les infraestructures, principalment en les comunicacions terrestres i telefòniques, però també culturals (Jordi Soldevila); la política agrària (Josep Rubió); i finalment, l’obra social (Xavier Pelegrí). Els dos darrers, encara que tracten temes aparentment distants, com l’antic Hospital de Santa Maria (Quintí Casals) o el projecte arquitectònic del nou Hospital Provincial (Frederic Vilà) en el fons, no són sinó dos episodis d’una mateixa qüestió: la substitució del vell Hospital de Santa Maria per un modern Hospital Provincial.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
dins Lleida és femení : dones per a la història / pròleg de Conxita Mir. Lleida: Alfazeta, 2009. p. 105-113, 2009
Biografia de Zoe Rosinach, primera dona que va obtenir el doctorat de Farmàcia a Espanya.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
El posicionament polític a la Lleida del segle XIX seguí en la majoria d’ocasions una pauta famil... more El posicionament polític a la Lleida del segle XIX seguí en la majoria d’ocasions una pauta familiar. D’igual manera que l’elit absolutista de nobles, ciutadans honrats i doctors heretaven la posició sociopolítica i ideològica conservadora de generació en generació en la comunitat; al llarg del vuit-cents, els fills dels primers liberals imitaren aquest comportament i seguiren els plantejaments dels seus pares alineant-se al cantó del bloc liberal i progressista. Presentem en aquestes planes el cas de la família Fuster com l’exemple més fefaent de la formació d’una nissaga liberal-progressista en la Lleida del segle XIX, que fou un punt de referència per a molts altres conglomerats familiars.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins l’obra col·lectiva Arrels cristianes : presència i significació del cristianisme en la histò... more Dins l’obra col·lectiva Arrels cristianes : presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida / [direcció: Romà Sol Clot, Carme Torres Graell, Ximo Company Climent ; coordinació: Isidre Puig Sanchis, Volum IV. Temps de llums i ombres. Temps d’esperança. Lleida: Pagès Editors, 2009, pp. 81-92. ISBN: 9788497795388 (o.c.) i 9788497797986 (vol. 4).
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Diccionario biográfico de parlamentarios españoles. 1820-1854, Madrid, Cortes Generales, 201... more Dins Diccionario biográfico de parlamentarios españoles. 1820-1854, Madrid, Cortes Generales, 2012 (edición digital) (ISBN- 978-84-7943-429-8).
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Dins Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles. Cortes de Cádiz (1810-1814). Madrid ... more Dins Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles. Cortes de Cádiz (1810-1814). Madrid (DVD): Cortes Generales, 2010. ISBN: 978-84-7493-386-4.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Amb la col·laboracio de: Diputacio de Lleida, Ajuntament de Lleida, Generalitat de Catalunya. Dep... more Amb la col·laboracio de: Diputacio de Lleida, Ajuntament de Lleida, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Universitat de Lleida.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Arts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 2020
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Plecs d'història local, 2019
Bookmarks Related papers MentionsView impact
El Segre, 2021
Vallmanya, al terme d’Alcarràs, és alguna cosa més que una vella finca abandonada: forma part del... more Vallmanya, al terme d’Alcarràs, és alguna cosa més que una vella finca abandonada: forma part del nostre patrimoni històric. Des de mitjans del segle XIX era propietat d’Agapit Lamarca, arquitecte lleidatà i sogre de Francesc Macià, i a banda de ser una finca pionera en la gestió agrícola també va ser un referent en la vida del president
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2020
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Presentació del númer
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
CIAN-Revista de Historia de las Universidades, 2017
Resumen: En el presente artículo estudiamos los casos específicos de las primeras universitarias ... more Resumen: En el presente artículo estudiamos los casos específicos de las primeras universitarias leridanas que conocemos como paradigmáticos del acceso de las mujeres a la universidad en España a finales del siglo XIX y primeras décadas del XX. Los ámbitos de estudio son Medicina, Farmacia y Filosofía y Letras. Mediante la comparación de las biografías de estas primeras universitarias leridanas buscamos paralelismos que expliquen como en una ciudad pequeña como Lleida, se dio la circunstancia que surgieran algunas de las pioneras españolas en los citados campos de estudio.Palabras clave: Historia universitaria, universitarias, primeras doctoras, primeras licenciadas.: In this paper we study the specific cases of the first women of Lleida that go to the university like a paradigmatic case of women’s access to the university in Spain in the late nineteenth century and early twentieth. The areas of study are Medicine, Pharmacy and Philosophy. By comparing the biographies of these first...
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Historia Constitucional, 2021
En el presente artículo, los autores trazan un estudio pionero sobre la remuneración de los parla... more En el presente artículo, los autores trazan un estudio pionero sobre la remuneración de los parlamentarios españoles en la época contemporánea (1808-1933). Este trabajo de largo análisis permite recorrer la evolución de la legislación y analizar los debates principalmente centrados en la cuestión de las incompatibilidades. Partiendo de una situación inicial en que los diputados de las Cortes de Cádiz y el Trienio Liberal (1808-1823) cobraban unas dietas por representación, se pasó a la adopción del sistema político liberal censitario, que, exceptuando el Sexenio Democrático (1868-1874), duró hasta 1890, en que solo participaban los mayores contribuyentes y el cargo de diputado se consideró un honor que debía ser ejercido de forma gratuita. Esta concepción cambió con la llegada de la II República y la adopción de un sistema democrático universal, que garantizaba los derechos políticos de todos los ciudadanos y la necesaria retribución de los diputados. Fecha de envío / Submission dat...
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Les planes que segueixen fan un estudi geografic i demografic de la comarca del Segria. Partint d... more Les planes que segueixen fan un estudi geografic i demografic de la comarca del Segria. Partint de la cerca de trets distintius (fisics, climatics, comunicacions, economics i culturals), hem dividit el Segria en vuit zones prou definides i amb personalitat propia: 1) el Segria Sud; 2) el Baix Segre; 3) el Segria Sec; 4) les colonies de l’oest; 5) la Sequia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera Ribagorcana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) el Segria urgellenc. Aquest estudi es un punt de partida per definir l’espai de la comarca i la gent que hi habita.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Que Ponent, Lleida, l’occident o l’oest catala, tant se val com se l’anomeni, existeix d’una form... more Que Ponent, Lleida, l’occident o l’oest catala, tant se val com se l’anomeni, existeix d’una forma diferencial de la resta de Catalunya sembla que ningu no ho dubta. Com el modelem, l’articulem o l’interpretem cadascu, aixo ja es una cosa ben diferent. El seu territori geografic marcaria uns limits invisibles, administrativament parlant, on la ciutat de Lleida deixaria sentir la seva area d’influencia en algunes comarques veines (el Segria, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Franja sud aragonesa i les Garrigues) fins al punt de constituir una realitat cultural particular dins el pais.
Bookmarks Related papers MentionsView impact
L’edicio recull els treballs presentats a la IV Jornada de Museus i Patrimoni de l’Esglesia a Cat... more L’edicio recull els treballs presentats a la IV Jornada de Museus i Patrimoni de l’Esglesia a Catalunya, que va tenir lloc al Museu de Solsona el 25 de novembre de 2016
Bookmarks Related papers MentionsView impact
Arts: revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 2018
Bookmarks Related papers MentionsView impact